Carousel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Carousel
Carousel film 1956.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Henry King
Direcció artística: Jack Martin Smith i Lyle R. Wheeler

Guió: Phoebe i Henry Ephron, adaptació del llibret d'Oscar Hammerstein II de la comèdia musicale homònima (creada a Broadway el 1945) i l'adaptació per Benjamin F. Glazer de la peça Liliom de Ferenc Molnár

Música: Richard Rodgers

Fotografia: Charles G Clarke

Muntatge: William Reynolds

Vestuari: Mary Wills, Charles Le Maire i (no surt als crèdits) Sam Benson

Dades i xifres
Data d'estrena: 1956
Gènere: Pel·lícula musical

Companyies
Productora: 20th Century Fox

Pàgina sobre “Carousel a IMDb

Valoracions
IMDb 6.9/10 stars

Carousel és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Henry King, estrenada el 1956.

Argument[modifica | modifica el codi]

Nova Anglaterra, 1873. Una obrera d'un molí, Julie Jordan, va després del seu treball a una fira. Hi coneix Billy Bigelow, responsable d'uns cavallets (carousel en anglès) pertanyent a la Senyora Mullin. Aviat, els dos s'apassionen l'un de l'altre; la propietària dels cavallets, gelosa, despatxa llavors Billy. Julie i ell es casen però, sense recursos, s'han d'instal·lar amb Nettie Fowler, cosina de la casada. Billy s'embolica amb Jigger Craigin, un truà que li proposa un robatori amb David Bascombe, el patró del molí on Julie treballava abans. Reticent en principi, Billy accepta quan la seva dona li diu que està embarassada, i atret per la perspectiva de guanyar fàcilment diners. Però la temptativa de robatori és un fracàs : Jigger aconsegueix fugir quan la policia intervé; Billy, detingut, escull suïcidar-se...

Quinze anys més tard, Billy (confinat al purgatori), obté del guardià del cel tornar durant una jornada a la Terra, on haurà de fer una bona acció per merèixer la seva entrada al paradís. Coneix Louise, la seva filla, una adolescent rebel, poc confiada en el seu futur, i emprenyada per la gent jove que coneix el passat de lladre del pare. Billy dona a la seva filla (a la qual es presenta com un amic del seu pare) bons consells, cosa que li val per arribar a la seva plaça al cel...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Adaptació cinematogràfica d'un musical estrenat a Broadway el 1945, dirigit per Mamoulian. Això no obstant, la història ja havia estat portada el 1930 per Franz Borzage, amb Charles Farrell i Rose Hobart. Ens trobem amb un musical on Henry King, no massa habituat al gènere només va saber aplicar solucions de vell artesà. La sensació predominant marquen la tristor del seu argument i la discutible inspiració d'algunes de les seves cançons[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calderon, pàg.88

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema