Cartes a Roxane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCartes a Roxane
Edmond Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlexis Michalik Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Thomas Solivéres
Olivier Gourmet
Mathilde Seigner
Tom Leeb
Lucie Boujenah Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlain Goldman Modifica el valor a Wikidata
GuióAlexis Michalik Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorIvi.ru i Xfinity Streampix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2019 Modifica el valor a Wikidata
Durada109 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Rodatgeclaustre de Moissac i Txèquia Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEdmond i Cyrano de Bergerac Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt7201846 Filmaffinity: 601406 Allocine: 256968 Rottentomatoes: m/cyrano_my_love Letterboxd: cyrano-my-love Allmovie: v718772 Metacritic: movie/cyrano-my-love TMDB.org: 544510 Modifica el valor a Wikidata

Cartes a Roxane (originalment en francès, Edmond) és una pel·lícula de comèdia dramàtica francesa del 2019 escrita i dirigida per Alexis Michalik.[1] Es tracta d'una adaptació de la seva obra de teatre homònima, creada l'any 2016 al Théâtre du Palais Royal.[2] S'ha doblat i subtitulat al català.[3][4]

Sinopsi[modifica]

El 1897, a París, el jove Edmond Rostand (Thomas Solivérès) fa dos anys que no escriu res i ofereix un paper al famós Constant Coquelin (Olivier Gourmet). L'únic problema és que la peça no està escrita, només té el títol: Cyrano de Bergerac. Entre les històries d'amor del seu millor amic, els capritxos de les actrius, la gelosia de la seva dona i la falta d'entusiasme dels que l'envolten, Edmond comença a escriure aquesta obra en la qual ningú creu. Però a poc a poc, comença a prendre forma.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Propos d’Alexis Michalik recueillis par Pierre-Simon Guttman, L'Avant-scène Cinéma, núm. 659, Alice Editions, París, gener 2019, p. 132-139, ISSN 0045-1150
  2. ↑ Cyrano : la farce du panache, L'Alsace, Nathalie Chifflet, 9 janvier 2019
  3. ↑ «Cartes a Roxane». El Cinema de La 2, 12-12-2022. [Consulta: 17 desembre 2022].
  4. ↑ «Cartes a Roxane». ésAdir. [Consulta: 10 desembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cartes_a_Roxane&oldid=31874615»