Casa-fàbrica Mas
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Carders, 41 i Montanyans, 1-1 bis | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 307 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
.jpg)
La casa-fàbrica Mas és un edifici situat als carrers dels Carders, 41 i Volta de Montanyans, 1-1 bis del barri de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'una construcció de planta baixa i quatre pisos de finals del segle xviii, amb accés a l'escala de veïns des del carrer de Montanyans. La façana al carrer dels Carders té dues obertures per planta: portals d'arc rebaixat a la planta baixa i balconeres amb llinda plana i amb llosana de pedra de vol i dimensió amb degradació en alçada. A les plantes pis es conserva un esgrafiat a base de florons combinats amb plafons geomètrics i faixes.[2] En la descripció de Comas situa en els plafons del centre, en el primer pis, una «figura no mal trazada de un pastor, que bien pudiera ser la imagen de un santo», i en els altres pisos «unos jarrones decorativos de buena forma».[3][1]
Història[modifica]
El 1774, Troià Vallescà va establir en emfiteusi al cirurgià Pau Andreu unes cases als carrers del Carders i de la Volta d'en Montanyans.[4][5] El 1778, la seva vídua Teresa Bonells i els tutors dels seus fills van establir part de la propietat a Ramon Mas,[6] i una altra part el febrer del 1794.[7][8] Tot seguit, aquest va presentar una sol·licitud per a edificar-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre de cases Josep Ferrer,[9] i el maig del mateix any, va demanar permís per a perllongar l'edifici a la banda del carrer de Montanyans.[10] Mas tenia un magatzem d'oli i un fàbrica de sabó al núm. 7 del carrer, que es comunicava amb l'edifici principal pel darrere dels núms. 3-5, creant així una servitud que afectava l'immoble del carrer de Jaume Giralt, 4 (vegeu casa Vallescà).[11]
El 1842 hi havia la fàbrica de sabó de Jaume Mas,[12] però el 1857 el titular n'era Joan Artigas, que també hi tenia un magatzem d'oli.[13] El 1863, Artigas figurava com a majorista d'oli i sabó, però no com a fabricant.[14] Posteriorment hi hagué la fàbrica de gorres de Marià Homs i Ferrer.[15][16]
Tot i estar afectat pel PERI del Sector Oriental del Centre Històric (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de 1985, finalment fou indultat.[17] Actualment, només se'n conserven les façanes amb els esgrafiats rehabilitats, en haver estat integrat en una nova construcció promoguda el 2006 pel Patronat Municipal de l'Habitatge (Carders, 39-41 i Montanyans, 1-5). Durant les excavacions arqueològiques prèvies s'hi van trobar les restes d'un forn de ceràmica d'època medieval.[18][19]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei d'Urbanisme. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 104.
- ↑ Comas, Ramon Nonat «Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona». Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval, 1913, pàg. 211.
- ↑ AHPB, notari Josep Marià Avellà, 27-6-1778.
- ↑ «Venda de cens per Trojà Vallescà a Ramon Mas». Servidor documental sobre la saga Bacardí (Julio-Carlos García Castrillón). AHPB, notari Josep Ubach, 21-11-1793.
- ↑ AHPB, notari Josep Marià Avellà, 27-6-1778.
- ↑ AHPB, notari Josep Ignasi Lluch, 18-2-1794.
- ↑ AHPB, notari Manuel Olzina, f. 213-217, 29-9-1802. Confessió de domini de Ramon Mas a Pere d'Alcàntara Silva-Ferrandis d'Híxar i Abarca de Bolea, duc d'Híxar.
- ↑ «Ramon Mas. Fabricant de Sabó. Carders i Montanyans. Casa. Planta baixa i quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-66/1794-026. AHCB, 07-03-1794.
- ↑ «Ramon Mas. Revenedor. Carders i Montanyans. Casa. Continuar reedificant». C.XIV Obreria C-67/1794-070. AHCB, 14-05-1794.
- ↑ Hernández-Cros, 1999, p. 35.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 37.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 297, 298.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 132, 194.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1886, p. 799.
- ↑ «Anuario-Riera» p. 273, 1896.
- ↑ Ricart, Marta «Ciutat Vella indulta un edificio y estudia salvar otro del derribo». La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 14-11-1999, pàg. 3.
- ↑ Nadal, Esteve «El forn de ceràmica del carrer Carders. Un centre productor del segle xiii al suburbium oriental de Barcelona». Quarhis, 2012, pàg. 130-149. ISSN: 24555.
- ↑ «Carrer Carders 39-41». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia[modifica]
- Hernàndez-Cros, Josep Emili «Estudi a nivell de possibilitats projectuals del conjunt de finques situades al carrer dels Carders núms. 41 i 43 i de les finques col·lindants, de Barcelona». Modificació del PERI del sector oriental del centre històric de Barcelona dins l'àmbit de la plaça de Sant Cugat al convent de Sant Agustí (Annex II) [Barcelona], juny 1999.
Enllaços externs[modifica]
- «Casa Ramon Mas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.