Casa Cordelles

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Cordelles
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusCasa i centre cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere Més Baix, 7-9 i Verdaguer i Callís, 3 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 12″ N, 2° 10′ 34″ E / 41.38656°N,2.17624°E / 41.38656; 2.17624
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42615 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1270 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Propietat deDiputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc webdiba.cat… Modifica el valor a Wikidata

La casa Cordelles és un edifici situat als carrers de Sant Pere Més Baix i de Verdaguer i Callís de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Fou la seu de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, fundat per Francesca Bonnemaison, i actualment acull l'Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona, que aglutina una biblioteca pública, l'Escola de la Dona, la Bonne i diverses oficines.[2]

Descripció[modifica]

Es tracta d'un edifici entre mitgeres, consistent en una àmplia planta baixa, una planta principal i una segona planta una mica més petita. A l'interior, hi ha un ampli pati central.[3]

Als baixos hi ha un gran portal adovellat, amb una placa a la clau on figura la llegenda «Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona». L'aparell d'aquest tram i de més amunt és de blocs regulars ben escairats, amb perfils de guix que li confereixen un aspecte encara més ordenat. Flanquejant l'esmentat portal, hi ha dues grans obertures amb arc escarser, llinda marcada i forja completa. La planta principal presenta tres grans obertures emmarcades i amb llinda de pedra d'una mida major i més regular que l'aparell general. Tenen balcons amb rajoles del segle xviii i baranes de ferro forjat. El segon pis, ja molt més senzill, només presenta quatre obertures una mica desplaçades del centre, cosa que provoca un buit central.[3]

El pati, amb escala protegida per una llotja, degué ser renovat el 1922 quan, per tal d'instal·lar-hi l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, se'n reformà la part vella (al principal de la qual hi ha encara la biblioteca) i es construí la resta de l'extens conjunt, amb façana al carrer de Verdaguer i Callís, que inclou una capella amb pintures de Josep Obiols.[3]

Història[modifica]

Quarteró núm. 24 de Garriga i Roca (c. 1860)

Els Cordelles eren una família noble barcelonina. El 1593, Miquel de Cordelles (†1596), en execució del testament del seu oncle Jaume, féu construir l'edifici del Col·legi de Cordelles a la Rambla.[4] A finals del segle xvii o principis del xviii, Isabel de Cordelles i Guinard, pubilla de Felicià de Cordelles i Ramanyer, es va casar amb Josep de Copons i d'Esquerrer, 6é senyor de Malmercat, amb qui va tenir vuit fills, un dels quals, Francesc de Copons i de Cordelles, 7è senyor de Malmercat, heretà tot el patrimoni i títols dels Cordelles.[5]

El 1787, Francesc Antoni de Copons, Cordelles i Vilallonga, 10è senyor de Malmercat,[6] va demanar permís per a edificar una casa de planta baixa i quatre pisos a la vora del carrer de Montjuïc de Sant Pere (actualment de Verdaguer i Callís), on hi havia l'hort.[7] El 1805, va demanar novament permís per a construir unes botigues de planta baixa a l'hort i reformar la façana del carrer de Sant Pere més Baix,[8] i el 1815 encara va fer-hi més obres.[9]

A mitjans del segle xix, el propietari de la casa era José Tomás de Castillón y de Portella,[10] que entre el 1857 i 1858 va encarregar-hi diverses reformes al mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre.[11][12] A la seva mort, la casa fou heretada per la seva filla Dolors de Castillón i Martínez de Arizala, casada amb José Ramón Bielsa,[10] i el 1902, en el curs d'un litigi instat per Manuel Raventós i Domènech, es va subhastar.[13]

El 1903 s'hi va instal·lar el Foment del Teatre Líric Català.[14] Uns anys després hi havia el Foment de la Pietat Catalana,[15] editorial de llibres religiosos en català fundada el 1909 per Eudald Serra i Buixó.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Institut de Cultura i Biblioteca Popular; Institut del Teatre». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. ↑ «Presentació - Espai Francesca Bonnemaison». Diputació de Barcelona.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. ↑ «Miquel de Cordelles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Els Cordelles». Història de Malmercat.
  6. ↑ «Els Copons de Malmercat». Història de Malmercat.
  7. ↑ «Francisco Antonio de Copons Cordelles i de Vilallonga. Montjuïc. Hort. Edificar. Planta baixa, entresòl, més quatre pisos». C.XIV Obreria C-43/1787-40. AHCB, 08-03-1787.
  8. ↑ «Francesc Antoni de Copons Cordelles i de Vilallonga. Montjuïc (Verdaguer i Callís) i Sant Pere Més Baix. Casa. Construir 4 botigues ocupant l'espai de l'hort i modificar obertures». C.XIV Obreria C-98/1805-184. AHCB, 18-12-1805.
  9. ↑ «Francesc Antoni de Copons Cordelles i de Vilallonga. Casa. Eixamplar la porta principal, una altra situada al costat i enlluir la façana obrada». C.XIV Obreria C-106/1815-007. AHCB, 27-01-1815.
  10. ↑ 10,0 10,1 «els Bielsa». Història de Malmercat.
  11. ↑ «José Tomás de Castillón. Sant Pere Més Baix 7. Obertura d'una finestra al segon pis i converssió d'altres dos en un portal d'un edifici». Q127 Foment 922. AMCB, 1857.
  12. ↑ «José Tomás de Castillón. (Sant Pere Més Baix 7). (Eixamplar la porta principal)». Q127 Foment 987 C. AMCB, 1858.
  13. ↑ La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició matí), 14-06-1902, p. 3. 
  14. ↑ Sabadell moderno. Periódico bisemanal independiente de intereses generales, avisos y noticias, 28-10-1903, p. 3. 
  15. ↑ La Academia Calasancia : órgano de la Academia Calasancia de las Escuelas Pías de Barcelona, 25-06-1917, p. 222. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Cordelles
  • «Casa Cordelles». Barcelona entre muralles. Francesc Font.
  • «Espai Francesca Bonnemaison». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa_Cordelles&oldid=32956780»