Casa dels Miralles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Arquitecte | Pere Crespo i Lluís Bellmunt | |||
| Construcció | 1455 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Material | carreus i paredat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Catí (l'Alt Maestrat) | |||
| Localització | nucli poblacional, carrer Major | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 12.02.042-017 | |||
La casa dels Miralles o dels Sant Joan és un edifici catalogat com a Bé de rellevància local, en la categoria de Monument d'interès local, amb codi 12.02.042-017, per estar inclòs en l'expedient del conjunt historicoartístic de Catí, que està catalogat al seu torn com a Bé d'interès cultural.[1][2] És a la cantonada formada pel carrer Major i el carreró de la Casa de la Vila, conegut com el “carreró del vent” de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.[3][4][5]
Història[modifica]
En un primer moment la casa Miralles era coneguda com a palau de Sant Joan a causa que el propietari del terreny on es va construir era Ramon Sant Joan, mercader i notari de Catí, així com marmessor de Joan Spígol. La realització de l'obra es va concertar al voltant de 1452, i començaren les obres el 1455; se n'encarregà de la construcció el mestre Pedro Crespo, que també obrà en la capella de la Passió de l'església parroquial de l'Assumpció de Maria, coneguda com a “capella Spígol”, així com Lluís Bellmunt.[1][4][5][3]
L'any 1609 es produeix el matrimoni entre Serafina Sant Joan (última descendent d'aquesta família) i Miquel Miralles (germà de Jaume Miralles, que era rector de la parròquia de Catí, i procedia de Vilafranca), el palau es va convertir en residència d'aquesta família, per la qual cosa la denominació va acabar sent "casa Miralles" fins a l'actualitat.[4]
Les seves característiques constructives la converteixen en un bell exemple de construcció civil gòtica, la qual cosa li va merèixer ser reproduïda, l'any 1929 al “Poble Espanyol”, construït per a l'Exposició Internacional de Barcelona.[4][5]
A principis del segle xx la casa va ser propietat del baró de Casablanca, que la va vendre amb posterioritat, i s'utilitza actualment com a establiment d'hostaleria i bar.[4]
Arquitectura[modifica]
Es tracta d'un exemple d'arquitectura civil gòtica, amb façana totalment de fàbrica de carreu, almenys en la façana principal que dona al carrer Major, en què destaquen fonamentalment les finestres ogivals i les arcades apuntades de l'interior.[4][5]
Aquestes memorables finestres gòtiques són geminades amb uns fins trencallums. Els arcs són conopials i estan decorats amb traceries, rematats per arrabans típicament mudèjars.[3]
Pot dir-se que l'exterior no difereix en les característiques que presenta, almenys en el pis principal, la mateixa ”casa de la Vila”. La planta baixa i el pis principal queden separats externament, a la façana principal (carrer Major), mitjançant una motllura, mentre que la façana lateral és de fàbrica de maçoneria.[1]
La rematada de la façana es realitza en un ràfec de fusta, que presenta una gran volada, amb decoració del segle xviii.[1]
Finalment, com a detall decoratiu a la façana principal de la casa, cal destacar la presència d'un rellotge de sol (datat del 1638, restaurat per la Fundació Blasco d'Alagón al 2009), de tipus vertical i estil clàssic, llaurat sobre pedra i ferro (utilitzat per a la fabricació del gnòmon situat a la junta entre dos carreus), i pintades les hores (que van des de les 5 del matí –de menor longitud- a la una del migdia –la més llarga-) sobre els carreus de la façana del primer pis de la casa palau gòtica del segle xv, situat entre les dues finestres gòtiques,[4] entra juntament amb l'escut que hi ha en aquesta façana principal en la catalogació de BIC que presenta aquesta façana.[6][7]
Interiorment ha sofert moltes modificacions de l'estructura original, malgrat la qual cosa encara pot observar-se a la part posterior de la planta baixa certes dependències que fan de cavallerisses, celler i fins i tot de cuina. Mentrestant, al pis superior es disposen els dormitoris.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa de los Miralles o los Sant Joan». Generalitat Valenciana, 2018. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «Decreto 231/2004, de 22 de octubre, por el que se declara bien de interés cultural el conjunto histórico de Catí.» (en castellà). BOE. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 03-12-2004. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Guía monumental (arte e historia) y turística de Catí, Castellón» (en castellà). ARTEGUÍAS DE LA GARMA, S.L.. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Error en el títol o la url.Joaquim Carbó Miralles. «». Joaquim Carbó Miralles, 1997. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Casa Miralles o Palacio San Juan» (en castellà). Patronato Provincial de Turismo de Castellón, 2016. Arxivat de l'original el 3/3/2016. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «Reloj de sol en Casa Miralles de Catí (Castellón)» (en castellà). Arxivat de l'original el 3/7/2013. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «ES_CVA_CAS Cati-003-02 Casa Miralles» (en castellà). Asociación Amigos de los Relojes de Sol (AARS). [Consulta: 5 març 2021].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa dels Miralles |