Caterina Sforza

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La dama dei gelsomini, retrat de Caterina Sforza obra de Lorenzo di Credi.

Caterina Sforza (Milà, Ducat de Milà 1463 - Florència, República de Florència 1509) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort de Imola i Forlì, i que fou una de les dones més influents de la seva època.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat de Milà vers el 1463 sent filla il·legítima del Galeàs Maria Sforza i Lucrècia Landriani. Fou néta per línia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i germà així mateix del duc Joan Galeàs; de Blanca Maria Sforza, casada successivament amb Filibert I de Savoia i Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic; i Anna Sforza, casada amb Alfons I d'Este.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Primer matrimoni[modifica | modifica el codi]

Papa Sisto IV nomina Bartolomeo Platina Prefetto della Biblioteca Apostolica Vaticana, obra de Melozzo da Forlì. Fresc de 1477, Museus Vaticans. (Es pot observar a Girolamo Riario el segon dret començant per l'esquerra)

Tot i la seva condició bastarda, fou educada dins de la família Sforza. Es casà, en primere núpcies, el 1473 amb Girolamo Riario, nebot del papa Sixt IV. La relació entre la parella va ser complicada i sempre a costa de les contínues infidelitats de Girolamo, d'aquesta unió tingueren:


El 1484, després de la mort de Sixt IV, Caterina —embarassada de set mesos— ja va donar mostres del seu fort esperit quan, per a defensar el seu patrimoni territorial, va encapçalar un petit contingent militar en la presa del Castell de Sant'Angelo de Roma per a justificar el seu dret sobre Imola davant el nepotisme del nou papa Innocenci VIII, el qual li acabà concedint la plaça de Forlì. El 1488 Girolamo fou assassinat a Forlì per alguns detractors, sent empresonada ella mateixa per aquest crim juntament amb els seus fills. Aconseguí escapar i va aconseguir que el seu fill Ottaviano heredès els títols del seu pare.

Ferma defensora dels seus dominis, plantà cara a qualsevol atac, sent especialment dura la seva resistencia als atacs francesos de Carles VIII de França.

Segon matrimoni[modifica | modifica el codi]

El 1489 es casà, en segones núpcies, amb Giacomo Feo, cinc anys més jove que ella. D'aquesta unió nasqué un fill:

  • Bernardino Carlo Feo (1490-?)

Giacomo fou assassinat el 1495, deixant consternada Caterina.

Tercer matrimoni[modifica | modifica el codi]

Retrat de Giovanni de Mèdici, obra de Filippino Lippi.

Es casà, en terceres núpcies, el 1497 amb Giovanni de Mèdici. D'aquesta unió nasqué un fill:


Caterina, però, patí un nou revés el 1498 a la mort del seu espòs, quedant a la mercè del perill encarnat en la família Borja, el màxim representant de la qual, el papa Alexandre VI, havia declarat la il·legitimitat dels senyors que governaven la Romanya.

Conscient que la guerra seria l'únic camí a seguir, Caterina es va preparar per a defensar els seus dominis enfront de les tropes pontifícies, dirigides per un autèntic geni militar, el fill del papa Cèsar Borja, i va decidir utilitzar —donats els seus coneixements alquímics— l'enverinament contra el Sant Pare. Però aquest atemptat es va desbaratar en l'últim instant, pel que la Sforza es va convertir en l'enemic número u del Vaticà, duent des de llavors l'àlies allí de "La diablessa d'Imola". El 17 de desembre de 1499 els exèrcits pontificis assetjaren Forlì, després d'haver pres Imola sense oposició. No obstant això, aquí si que va plantejar una feroç resistència parapetada amb 1.000 soldats després dels murs de la inexpugnable ciutadella interior. Rebent el suport del rei Lluís XII de França els combats van ser terribles i van culminar al gener de 1500 amb la massacre de la guarnició de Forlì, després d'una gran resistència, mentre que Caterina fou duta presa fins a Roma i reclosa al Castell de Sant' Angelo.

Aconseguí escapar de la presó gràcies a la complicatat del propi Cèsar Borja, retornant als seus dominis. Veient que aquests havien estat ocupats pels Orsini es retirà en un convent de Florència al costat del seu fill Giovanni, on morí el 28 de maig de 1509.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]