Cloïssa gegant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cloïssa gegant
Un individu viu de Tridacna gigas, in situ amb només una de les vores del mat visible
Un individu viu de Tridacna gigas, in situ amb només una de les vores del mat visible
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Bivalvia
Subclasse: Heterodonta
Infraclasse: Euheterodonta
Ordre: Euheterodonta incertae sedis
Superfamília: Cardioidea
Subfamília: Tridacninae
Gènere: Tridacna
Subgènere: Tridacna (Tridacna)
Espècie: ''T. gigas''
Nom binomial
Tridacna (Tridacna) gigas
(Linnaeus, 1758)
Sinònims[1]

Chama gigantea Perry, 1811

La cloïssa gegant, Tridacna gigas és el mol·lusc bivalve actual més gros. T. gigas és una de les espècies de cloïssa en major perill d'extinció.[2] És una espècie d'entre les grans cloïsses natives dels esculls de coral del sud de l'Oceà Pacífic i l'Oceà Índic, poden pesar més de 200 kg i fer uns 120 cm de diàmetre. Tenen una longevitat de 100 anys o més.[3] També es troben en el mar de Les Filipines on s'anomenen taklobo. T. gigas viu en la sorra plana de coral o en coral trencat i es por trobar fins a una fondària de 20 m.[4] La seva distribució és indopacífica, però les seves poblacions disminueixen ràpidament i ha quedat extinta en moltes zones on abans era comuna. T. maxima té la distribució més extensa entre les cloïsses gegants.[5] La seva capacitat de créixer ràpidament pot ser deguda al fet que cultiva plantes en els seus teixits corporals.[4]

Les seves larves són part del plàncton però són sèssils (fixades) en l'edat adulta. El mantell és un hàbitat per algues (zooxanthella) d'on obté nutrients. De dia la cloïssa s'obre i aquestes algues poden rebre llum i fotosintetitzar.

Són comestibles i molt apreciades al Japó i altres països.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Els exemplar joves de T. gigas són difícils de distingir d'altres espècies dins la família Tridacnidae. L'adult de T. gigas és l'única cloïssa gegant capaç de tancar les seves closques completament.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

T. gigas és hermafrodita i es reprodueix sexualment, però l'autofertilització no és possible.

Alliberen l'esperma i els ous s l'aigua de manera sincronitzada gràcies a una substància transmissora.[6]


Els ous fertilitzats floten al mar durant unes 12 hores fins que es desclou una larva que comença a produir una closca de guix. Després de dos dies de la fertilització mesura 60 micròmetres i aviat desenvolupa un "peu" per a moure's i cercar un hàbitat apropiat.[7]

La larva depèn completament del plàncton per alimentar-se. La larva es considera un organisme juvenil quan arriba a una llargada de 20 cm .[8] En laboratori creixen uns 12 cm cada any.[9]


Llegenda[modifica | modifica el codi]

Històricament, de manera equivocada, se l'ha considerat una "cloïssa assassina" o "cloïssa menjadora d'homes". Fins i tot manuals científics del passat deien que aquests grans mol·luscs havien causat morts. Algunes versions del manual de capbussament de la US Navy donaven detallades instruccions per alliberar-se d'aquesta cloïssa.

Actualment no es considera ni agressiva ni particularment perillosa. Encara que certament és capaç d'atrapar una persona, l'acció de tancar la closca és defensiva i no pas agressiva i la closca es tanca massa a poc a poc com per posar en perill seriós una persona. A més, molts dels individus més grossos no poden tancar-se completament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «World Register of Marine Species», 2009. [Consulta: 15 March 2010].
  2. Yonge 1936, p. 99.
  3. «Giant Clam: Tridacna gigas». National Geographis Society. [Consulta: 2007-06-02].
  4. 4,0 4,1 Knop 1996, p. 10.
  5. & Munro 1993, p. 99.
  6. Knop 1996, p. 47.
  7. Knop 1996, p. 49.
  8. Knop 1996, p. 53.
  9. Beckvar 1981.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Ibid April 2010

  • Beckvar, N.. «Cultivation, spawning, and growth of the giant clams Tridacna gigas, T. derasa, and T. squamosa in Palau, Caroline Islands» (en anglès). Aquaculture, 24, 1981, pàg. 21–30. DOI: 10.1016/0044-8486(81)90040-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloïssa gegant