Concert per a trompa núm. 1 (Mozart)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concert per a trompa núm. 1
Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart
Tonalitat: Re major
Forma musical: Concert per a solista
Catalogació: K. 412
Any: 1791
Dedicatòria: Joseph Leitgeb
Moviments:
  1. Allegro
  2. Rondeau (Allegro)

El Concert per a trompa núm. 1 en re major, K. 412 (K. 386b), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart escrita l'any 1791. Encara que està numerat com el primer dels quatre concerts, és en realitat l'últim de la sèrie. Comparat amb els altres tres concerts, és més curt pel que fa a la durada (dos moviments en lloc de tres), i és molt més simple des del punt de vista tècnic i musical. El motiu d'aquesta simplicitat podria ser el de facilitar les coses a Joseph Leitgeb, el intèrpret de trompa i gran amic de Mozart, que degut a la avançada edat hauria perdut algunes capacitats.

La partitura autògrafa conté localitzada en punts estratègics del Rondó, el darrer moviment, estranyes notes, potser adreçades a Leitgeb:[1]

<<: Per a tu, senyor Ruc - Anem - Ràpid- Continua amb això - Com un bon tipus - Sigues valent - Has acabat ja? - Per a tu - bèstia - Oh, quina dissonància - Oh! - Ai de mi!! - Ben fet, pobre tipus - Oh, dolor en els collons! - Oh Déu, què ràpid! - Em fas riure - Ajuda - Pren-te un respir! - Som-hi, som-hi - Això està una mica millor- Encara no està acabat? - Ets un complet porc! - Què encantador que ets! - Benvolgut meu! - Petit ruc! - Ha, ha, ha! - Pren-te un respir! - Però toca almenys una nota, inútil! - Ah! Bravo, bravo, visca! -Vas a torturar per quarta vegada, i gràcies a Déu que és l'última - Oh si us plau, tingueu pietat de mi! - Confon-lo - També valentia? - Bravo! - Oh, una ovella belant - Has acabat? - Gràcies al cel! - Prou, prou!>>[1]

Maynard Solomon qualifica aquestes notes com "una descripció prosaica d'una trobada sexual absurda".[1]

L'obra consta de dos moviments :

  1. Allegro
  2. Rondeau (Allegro) en compàs 6/8.2

Aquest és un dels dos concerts per a trompa de Mozart que inclou fagots (l'altre és el K. 447); però en aquest "en el primer moviment els tracta amb indiferència".[2]

Es tracta de l'únic concert per a trompa de Mozart escrit en la tonalitat de re major (els altres tres estan en mi bemoll major) i l'únic que posseeix només dos moviments, en lloc dels tres habituals.

Sobre el segon moviment, Alan Tyson opina que el podria haver acabat un deixeble de Mozart, Franz Xaver Süssmayr, després de la seva mort.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Maynard Solomon (1995) Mozart: A Life. Harper Collins: 357
  2. Martha Kingdon Ward, "Mozart and the Bassoon" Music & Letters 30, 1 (1949): 9
  3. Alan Tyson, Mozart: Studies of the Autograph Scores, Cambridge, MA: Harvard University Press, 1987. ISBN 0-674-58831-2.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]