Consell de Protecció de la Natura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsell de Protecció de la Natura
lang=ca
Consell de Protecció de la Natura de la Generalitat de Catalunya reunit al Parc Natural del Delta de l’Ebre el maig de 2018. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCPN Modifica el valor a Wikidata
Tipusòrgan col·legiat
òrgan consultiu Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballprotecció mediambiental Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació18 juny 1990
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Membres20 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaRamon Folch i Guillèn (1990–)
Lluís Paluzie i Mir (1992–2009)
Joandomènec Ros i Aragonès (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Part deDepartament de Territori i Sostenibilitat Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmediambient.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

El Consell de Protecció de la Natura és l'òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció de la natura i el paisatge.[1] Està format per vint-i-un membres que formen part de l'Institut d'Estudis Catalans, universitats catalanes, organitzacions agropecuàries, agrupacions de municipis i grups d'estudis de la natura.[2][3] El Consell elabora informes a petició del Parlament i del Govern, assessora els òrgans gestors dels espais naturals protegits i proposa mesures per protegir i conservar els espais naturals de Catalunya.[4][3]

El Consell de Protecció de la Natura es va crear amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i es va regular el seu funcionament en el Decret 239/1986, de 4 d'agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura. Es va constituir quatre anys després, el 18 de juny de 1990, després d'insistents reclamacions.[2] El reglament del Consell ha estat modificat per diversos decrets dictats el 1989, 2004 i 2007. La darrera modificació i la més important es va implementar amb el Decret 255/2007, de 20 de novembre, de modificació del Decret 239/1986, de 4 d'agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura, en el qual es van introduir pescadors i ecologistes al Consell, entre d'altres canvis.[5][3]

Funcions[modifica]

El Govern de Catalunya necessita un informe consultiu (no és vinculant) del Consell en els tràmits relacionats amb els plans de protecció del medi natural i del paisatge, del Pla d'Espais d'Interès Natural i de les declaracions de reserves naturals i de parcs naturals. El Govern també requereix un informe del Consell abans d'autoritzar activitats lesives a l'interior dels parcs nacionals, que han de respondre a un interès públic i amb caràcter extraordinari i restringit. Un requisit que també és necessari per als permisos de caça en zones prohibides, que han de ser temporals i quan es tracta d'espècies excedents o nocives. Finalment, el Govern també ha de conèixer el judici del Consell abans d'establir excepcions a les mesures de protecció de les espècies de la flora i de la fauna silvestres, de la gea, les pedres i els fòssils declarats com a protegits, quan hi hagi raons d'interès científic, sanitari o altres d'anàlogues degudament justificades.[4]

El Consell proposa anualment al Govern actualitzacions de la normativa sobre espècies protegides. També proposa modificacions al Pla d'Espais Naturals, a les declaracions d'espais naturals protegits i, en general, totes les mesures i actuacions que puguin millorar la protecció de la natura i el paisatge de Catalunya.[4]

Actuacions[modifica]

El Consell s'ha posicionat, per exemple, en contra de la tala d'avets centenaris al Parc Natural del Cadí-Moixeró,[1] de la construcció d'un telecadira a l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes,[6] o a favor de la prohibició de la pesca de corall vermell a Catalunya.[7]

Referències[modifica]