Corporate Memphis

Corporate Memphis

Corporate Memphis, també conegut amb els noms alternatius d'art Alegria, art pla o art corporatiu, és un estil artístic propi del màrqueting creatiu. El seu nom principal fa referència al Grup Memphis, una firma italiana a la qual s'associa pel seu disseny pla de colors i centrat en figures geomètriques senzilles.

És un estil vinculat estretament a les estratègies comunicatives i de responsabilitat social corporativa de les grans tecnològiques d'ençà de finals de la dècada de 2010 i també de les primeries de la de 2020. La seva recepció ha estat especialment crítica per mor de la seva intencionalitat poc sincera, complaent i àdhuc ofensiva com a rentada d'imatge empresarial o polític. Nogensmenys, diversos il·lustradors l'han defensat sota el criteri de ser un estil legítim com qualsevol altre en la història de l'art.[2]

Història

L'apogeu del programari de gràfics vectorials i l'aparició de corrents nostàlgics amb la il·lustració moderna de mitjan segle xx va revifar l'aparició de tendències de disseny pla.[4] Aquest corrent va reeixir en la il·lustració editorial i sobretot en la indústria tecnològica com a solució simple i escalable per a omplir espais en blanc i dotar de més personalitat les aplicacions i pàgines web.[2] Va tenir com a punt d'inflexió l'estratègia de Facebook, que el 2017 va presentar Alegria, un sistema d'il·lustracions encarregat a l'agència de disseny Buck Studios i a la il·lustradora argentina Xoana Herrera[2].[5][6]

El nom Corporate Memphis va sorgir a partir del títol d'un tauler de la xarxa social Are.na que va recollir exemples visuals primerencs d'aquest estil visual. És una referència directa al Grup Memphis, un estudi de disseny italià del decenni del 1980 conegut pels seus colors brillants, per patrons infantils i per convergir totes les seves figures en formes geomètriques elementals. Alhora, aquell corrent s'havia inspirat en una síntesi d'elements emergents al llarg del segle xx: l'art déco dels anys 1920, el futurisme dels dissenys d'interiors de l'era atòmica i també els colors i patrons de l'art pop. [2]

Característiques visuals

Els motius comuns de Corporate Memphis són persones completament planes (bidimensionals) duent a terme alguna mena d'acció i caracteritzades per una fesomia desproporcionada: extremitats llargues i bandisses, torsos petits i absència de trets facials, amb colors brillants i sense cap barreja en la paleta. La versió publicada en l'estratègia de màrqueting de Facebook, de nom Alegria, utilitza tons de pell no representatius com el blau i el porpra per a denotar major universalitat, per bé que alguns artistes que treballen aquest estil opten per uns colors de pell més realistes per tal de fer palesa més diversitat ètnica.[2]

Corporate Memphis és ràpid, barat i fàcil de produir, i per tant molt atractiu per a les empreses; hi ha programari com l'Adobe Illustrator capaç de gener aquesta mena de dissenys molt senzillament.[1] Precisament per això, l'addició de colors de pell en pro de la diversitat en aquest tipus d'estil ha estat àmpliament criticat perquè perpetua el tokenisme (com a condescendència superficial d'inclusió ètnica en l'àmbit empresarial) i una sensació d'inautenticitat.

Anàlisi i crítica

Una cop Facebook n'adoptà l'estil i es normalitzà massivament arreu d'Internet cap a la fi del decenni del 2010, la sobtada ubiqüitat d'aquest tipus de gràfics vectorials provocà una creixent reacció crítica negativa.[1] Corporate Memphis ha rebut valoracions negatives tant pels experts del sector com en la recepció social i popular —inclosa una miríada de mems d'internet— per ser «excessivament minimalista, genèric i mandrós» i per provar de «desinfectar l'opinió pública sobre les grans empreses tecnològiques amb una interacció humana presentada constantment dins un optimisme utòpic».[2]

Altres crítiques cap a aquest estil rauen sovint en debats més profunds sobre la pèrdua d'indústria creativa i d'un màrqueting amb identitat sota el jou constant del capitalisme i del neoliberalisme.[2] Nogensmenys, també hi ha hagut afirmacions sobre que Corporate Memphis s'ha d'entendre amb una profunditat i una varietat de vegades inesperades i que mereix ser entès per mèrits propis i no sempre vinculat a les distopies tecnològiques.[4]