Criptodir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Criptodirs
Juràssic - Actualitat
Tortuga gegant d'Aldabra (Dipsochelys dussumieri)
Tortuga gegant d'Aldabra
(Dipsochelys dussumieri)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Ordre: Testudines
Subordre: Cryptodira
Linnaeus, 1758
Famílies

Els criptodirs (Cryptodira) són un subordre de Testudines que inclou la majoria de tortugues de terra i d'aigua. Els criptodirs es diferencien dels pleurodirs en què abaixen el coll i amaguen el cap directament dins la closca, en lloc de plegar el nec lateralment al llarg del cos.

Classificació i evolució[modifica | modifica el codi]

Els criptodirs evolucionaren principalment durant el període Juràssic, a finals del qual ja havien substituït gairebé totalment les Pleurodira en llacs i rius, i havien començat a desenvolupar espècies terrestres. Cryptodira té quatre famílies principals:

Chelonioidea[modifica | modifica el codi]

Superfamília de les tortugues marines:

Kinosternoidea[modifica | modifica el codi]

Testudinoidea[modifica | modifica el codi]

Els criptodirs amb més èxit pertanyen a la família Testudinidae, que comprèn totes les tortuges actuals. La tortuga més gran coneguda és l'espècie extinta Testudo atlas, que es troba en el mateix gènere que la ben coneguda tortuga grega. S'han trobat exemplars de T. atlas amb una llargària de 2,5 metres i un pes de quatre tones.

Trionychoidea[modifica | modifica el codi]

La família Trionychidae comprèn la majoria de les tortugues de closca tova actuals, i inclou més de trenta-dues espècies que viuen als llacs i rius d'aigua dolça d'Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Criptodir Modifica l'enllaç a Wikidata