Crisi a Ceuta de 2021

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCrisi a Ceuta de 2021
Imatge
Map
 35° 54′ N, 5° 18′ O / 35.9°N,5.3°O / 35.9; -5.3
Tipusincident internacional
crisi migratòria Modifica el valor a Wikidata
Part derelacions entre Espanya i el Marroc i Conflicte del Sàhara Occidental Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps17 - 20 maig 2021 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCeuta (Espanya)
Melilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya i Marroc Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants7.500 Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts2 Modifica el valor a Wikidata

La crisi a Ceuta de 2021 fa referència a la crisi migratòria i diplomàtica que va comportar l'entrada massiva per l'aigua de migrants cap a la ciutat autònoma espanyola Ceuta des del Marroc.[1] Els fets van succeir el 17 de maig de 2021 quan milers de migrants van entrar de manera irregular principalment per la platja El Tarajal nedant sense cap actuació de la vigilància costanera marroquina.[2] És l'entrada més massiva de persones de manera irregular registrada a Ceuta en els últims quinze anys.[1] El govern espanyol va mobilitzar 200 efectius policials i també diverses unitats de l'exèrcit per reforçar les forces de seguretat.[1][2] L'endemà, el Ministeri d'Interior d'Espanya va xifrar que hi van entrar 6.000 migrants i ha confirmat la devolució en calent de 2.700 d'ells.[2]

Diverses fonts emmarquen aquest incident en la crisi diplomàtica entre els dos països que va esclatar a finals d'abril del mateix any perquè el govern espanyol va permetre l'entrada al país al líder del Front Polisario, Brahim Gali perquè rebés atenció mèdica.[1][2] No obstant això, la ministra espanyola d'Afers Exteriors Arancha González Laya ho va negar,[2] però va convocar a consultes a l'ambaixadora marroquina a Espanya.[3]

Antecedents[modifica]

Espanya i el Marroc posseeixen un acord bilateral orientat a controlar l'arribada de migrants al territori espanyol. L'acord comporta la cooperació per part del país africà a l'hora de limitar l'accés a la frontera de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla; ambdues constitueixen enclavaments espanyols localitzats al nord del Marroc, i són l'únic punt d'entrada terrestre a la Unió Europea des del continent africà.[4][5]

A l'abril de 2021, Brahim Gali, líder del Front Polisario —el principal moviment polític sahrauí que reivindica la descolonització i independència del Sàhara Occidental, ocupat en gran part pel Marroc—, va ser ingressat per COVID-19 i per un càncer digestiu que fa anys que té en un hospital de Logronyo amb una identitat falsa.[6]

L'hospitalització va provocar una reacció negativa per part del govern marroquí, que va citar a l'ambaixador espanyol al país per a expressar el seu repudia davant l'acte, i la premsa afí a ells van criticar al govern que no hagués atorgat asil polític a l'exiliat Carles Puigdemont.[6] Per la seva banda, el govern espanyol va respondre justificant l'entrada de Ghali en el territori espanyol «per raons estrictament humanitàries».[7] A conseqüència d'això, va provocar una crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat.[6]

Fets[modifica]

Un dels espigons barrats, a Benzú (Ceuta), per on es va realitzar l'entrada massiva

La nit del diumenge 16 de maig de 2021 es va deslligar el rumor que les forces de seguretat marroquines a la frontera entre el Marroc i la ciutat espanyola de Ceuta havien relaxat el control i permetien el pas. Segons declaracions de la policia espanyola, aquestes mostraven una «inusual passivitat».[8]

En la matinada del 17 de maig de 2021, aproximadament a les 02.00 hores (GMT+1), una ona de migrants provinents del Marroc va començar a arribar a les costes de Ceuta de manera irregular. Entre el 17 i el 18 de maig van arribar a aquesta ciutat més de 8000 immigrants, entre els quals es trobaven aproximadament 1500 menors d'edat. La gran majoria d'ells va travessar la frontera nadant.[9] L'arribada sobtada d'immigrants va provocar una crisi humanitària davant la incapacitat d'Espanya de bregar amb la situació.[10]

El matí del 18 de maig, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar que els arribats de manera irregular serien «retornats immediatament» segons l'acord bilateral signat entre Espanya i el Marroc.[11] Així mateix, el Ministeri de Defensa d'Espanya va respondre mobilitzant a 200 agents de policia a la zona com a suport a les 1200 unitats encarregades de patrullar la frontera habitualment, que col·locarien vehicles blindats al llarg de la platja amb l'objectiu d'interceptar noves arribades.[10][12] Voluntaris de la Creu Roja Espanyola també van acudir al lloc per a assistir a alguns immigrants que sofrien hipotèrmia i fatiga severa després de creuar nadant la zona de l'escullera que assenyala el límit entre els dos països.[11] El govern espanyol va habilitar també un sistema de tramitació ràpida amb l'objectiu d'agilitar el procés de devolució.[13] Alguns migrants van afirmar, a través de declaracions a El Diario, que la policia marroquina els havia deixat passar la frontera.[14]

A mitja tarda del mateix dia, el govern espanyol va anunciar que havia tramitat l'expulsió de 4 000 immigrants.[13] Els menors van ser traslladats a Piniers i a diferents bases navals de la zona, on se'ls va aplicar una quarantena segons la regulació habilitada davant la pandèmia de COVID-19.[9]

El mateix dia, el govern va aprovar una partida de 30 milions d'euros destinats a fer costat al Marroc en el control de la seva frontera. En unes declaracions, Sánchez va animar al Marroc a «cooperar» i a garantir «el respecte a les fronteres mútues».[9]

Així mateix, es va donar un flux major d'arribades a la ciutat autònoma de Melilla —també situada al nord del Marroc—, on 80 immigrants van creuar la doble tanca que separa les dues nacions.[11]

Desescalada de la tensió[modifica]

La jornada del 19 de maig va resultar el punt d'inflexió en l'incident fronterer, després que el govern del Marroc donés ordres expresses de controlar el trànsit d'immigrants des del seu costat de la frontera.[15]

Per a la matinada del dimecres, després de l'efecte del reforç policial marroquí a la frontera i les devolucions en calenta per part de les forces de seguretat espanyoles,[16] el flux d'arribades s'havia reduït significativament; i, encara que aquestes encara es produïen, es donaven en grups reduïts i espaiades en el temps. Creu Roja va confirmar que el nombre de persones ateses va ser inferior al de les matinades dels dies anteriors.[17]

Reaccions internacionals[modifica]

  • Unió Europea Unió Europea
    • La presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen va expressar la seva solidaritat amb Ceuta i Espanya. Va piular que «necessitem solucions comunes de la UE per a la gestió de la migració. Això pot aconseguir-se amb un acord sobre el Nou Pacte sobre Migració».[18]
    • La comissària europea d'Interior, Ylva Johansson, va mostrar la seva preocupació i ha indicat que «el més important és que el Marroc continuï compromès en evitar les sortides de migrants irregulars i que els que no tinguin dret a quedar-se tornin de manera ordenada».[19]
  • Àustria Àustria - El ministeri d'Afers Exteriors va emetre un comunicat donant suport a Espanya i va defensar que «Unes associacions migratòries més fortes amb tercers països, especialment amb socis clau com el Marroc, són crucials per a un sistema d'asil i migració creïble».[20]
  • Croàcia Croàcia - El ministre d'Afers Exteriors Gordan Grlić Radman va donar tot el suport a Espanya «pels seus esforços en la gestió de la crisi a la frontera exterior de la UE amb el Marroc i per a fer front al repte migratori».[21]
  • Eslovènia Eslovènia - El primer ministre Janez Janša va expressar plena solidaritat amb Espanya en un tuit en castellà.[22]
  • Grècia Grècia - El ministeri d'Afers Exteriors va expressar la seva plena solidaritat i suport a Espanya en un comunicat.
  • Itàlia Itàlia - L'exministre d'Interior d'Itàlia i líder del partit ultradretà Lliga Nord, Matteo Salvini, va aplaudir l'actuació del govern espanyol a la frontera amb Ceuta en tuit que deia en italià; «Espanya, amb un govern d'esquerra, enviarà l'exèrcit a la frontera per blocar l'entrada d'immigrants il·legals».[23]
  • Marroc Marroc - L'ambaixadora marroquina a Espanya, Karima Benyaich, abans d'acudir a la convocatòria, va assegurar a Europa Press que «les relacions entre països hi ha actes que tenen conseqüències, i s'han d'assumir (en referència a la decisió espanyola de permetre l'hospitalització de Gali al seu territori)».[3]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El govern espanyol expulsa 2.700 migrants després de militaritzar Ceuta». Vilaweb, 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 324cat. «Arribada sense precedents de milers de persones a Ceuta davant la passivitat del Marroc», 17-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 CatalunyaPress.cat. «L'ambaixadora del Marroc a Espanya: "Hi ha actes que tenen conseqüències i s'han d'assumir"». [Consulta: 18 maig 2021].
  4. ↑ «Morocco scolds Spain over virus help for independence leader» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2021].
  5. ↑ «4 claves que explican la llegada récord de miles de migrantes desde Marruecos al territorio español de Ceuta en dos días» (en castellà). [Consulta: 19 maig 2021].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «Ceuta, un dard enverinat del Marroc a Espanya». Vilaweb. [Consulta: 20 maig 2021].
  7. ↑ Press, Europa. «Sàhara.- El líder del Front Polisario, traslladat a Espanya per "raons humanitàries"», 23-04-2021. [Consulta: 20 maig 2021].
  8. ↑ Martín, María «Qué está pasando en Ceuta: claves de la crisis migratoria entre España y Marruecos» (en castellà). , 19-05-2021 [Consulta: 19 maig 2021].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Sánchez, Gabriela «8.000 personas, al menos un cuarto de ellas menores, entran a nado en Ceuta en plena crisis con Marruecos» (en castellà). , 17-05-2021 [Consulta: 18 maig 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Spain returns people who swam from Morocco, adds troops to border» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Kassam, Ashifa «More than 6,000 migrants reach Spain's north African enclave Ceuta» (en anglès). , 18-05-2021 [Consulta: 18 maig 2021].
  12. ↑ Press, Europa. «España moviliza al Ejército tras la entrada de más de 5.000 marroquíes en 24 horas», 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  13. ↑ 13,0 13,1 Noriega, David «Interior eleva a 8.000 el balance de migrantes que han entrado en Ceuta, de los que la mitad han sido devueltos a Marruecos» (en castellà). , 18-05-2021 [Consulta: 18 maig 2021].
  14. ↑ Sánchez, Gabriela «Entradas promovidas por Marruecos y devoluciones sin control: "La policía marroquí nos decía que pasáramos a Ceuta y aquí nos quieren devolver"» (en castellà). , 19-05-2021 [Consulta: 19 maig 2021].
  15. ↑ «Marruecos cierra los accesos fronterizos en Ceuta e interrumpe el éxodo migratorio» (en castellà). , 19-05-2021 [Consulta: 19 maig 2021].
  16. ↑ «La Policía española devuelve a decenas de personas en la valla y usa gases» (en castellà). [Consulta: 18 maig 2021].
  17. ↑ Sánchez, Gabriela «Caen las llegadas de migrantes a Ceuta tras el aumento del control marroquí y las devoluciones en caliente» (en castellà). , 19-05-2021 [Consulta: 19 maig 2021].
  18. ↑ «https://twitter.com/vonderleyen/status/1394646949643575298». [Consulta: 20 maig 2021].
  19. ↑ Nogueras, Júlia Manresa. «La Comissió Europea reclama al Marroc que aturi l'arribada de persones migrants a Espanya», 18-05-2021. [Consulta: 18 maig 2021].
  20. ↑ «https://twitter.com/mfa_austria/status/1394975038282022913». [Consulta: 20 maig 2021].
  21. ↑ «https://twitter.com/grlicradman/status/1394675531879178241». [Consulta: 20 maig 2021].
  22. ↑ «https://twitter.com/jjansasds/status/1394609408961925120». [Consulta: 20 maig 2021].
  23. ↑ «Salvini aplaudeix la dura actuació del "govern d'esquerra" espanyol contra els immigrants a Ceuta». [Consulta: 18 maig 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_a_Ceuta_de_2021&oldid=32603210»