Da'i-i jan Napoli

Da'i-i jan Napoli (دایی جان ناپلئون, Da'i-i jan Napuli' traducció literal: Estimat oncle Napoleó) és una novel·la (sobre la transició al mon adult) de creixement escrita per l'autor iranià Iraj Pezeshkzad i publicada a Teheran en persa el 1973. La novel·la va ser adaptada a la televisió el 1976 i la sèrie, dirigida per Nasser Taghvai, va obtenir una enorme popularitat. Tot i que tant el llibre com la sèrie televisiva van ésser prohibits a Iran després de la revolució islàmica del 1979, ambdós han seguit circulant àmpliament de forma clandestina i es consideren part fonamental de la cultura popular persa. (Nafisi 2006). Fins al dia d'avui se la considera "la novel·la iraniana mes important i mes estimada des de la Segona Guerra Mundial" (Ryan 2006) i "un homenatge a la complexitat, vitalitat, i flexibilitat de la cultura i societat iraniana " (Nafisi 2006). La novel·la destaca per la paròdia que fa de la creença popular a l'Iran que darrera de tot allò que succeeix al país hi ha la mà ineludible dels anglesos. La novel·la va ser traduïda a l'anglès de la mà de Dick Davis i al castellà per Nazanín Amiriad i Víctor Fuentes Mora.

Resum de la trama

La història té lloc durant l'ocupació de l'Iran pels Aliats durant la Segona Guerra Mundial. La major part de la trama es desenvolupa a la casa del narrador, una gran mansió d'estil iranià de principis del segle XX on hi conviuen tres famílies d'un mateix clan sota la tirania d'un patriarca paranoic al qual anomenen l'estimat Oncle Napoleó. L'oncle - que en realitat és un oficial de baixa graduació retirat de la brigada de cosacs perses que va servir sota el coronel Vladimir Liakhov - afirma i, a mesura que avança la historia acaba per creure, que ell i el seu majordom Mash Qasem lluitaren contra l'Imperi Britanic i els seus lacais. I quan les forces Aliades ocupen Iran, l'Estimat Oncle, completament poseit per seves propies batalletes, es convenc que els anglesos, aprofitant aquest moment de la historia universal, estan preparant la venjanca contra ell. El narrador de la historia (sense nom en la novel·la pero anomenat Saeed en la serie televisiva) es un estudiant de secundair enamorat de la seva cosian Layli qui a la vegada es la filla de l'Estimat Oncle. La historia es desenvolupa al voltant de les peripecies del narrador per tal d'evitar el matrimoni arranjat de la seva estimada Layli i el seu cosi Puri. Mentrestant el pare del propi narrador i l'Oncle Napoleó passen la vida conspirant l'un contra l'altre, i fent-se la vida impossible a causa d'antigues rendetes familiars. Una legio de personatges secundaris memorables, entre ells detectius de la policia, funcionaris del govern, dones de casa, un metge, un carnisser, un predicador adulador, servents, un netejador de sabates i un indio o dos aporten incomptables escenes comiques al llarg de la novel·la.

Importància literària i recepció

El meu oncle Napoleó, de Iraj Pezeshkzad, va esser publicada a Iran el 1973. Com ha explicat el propi autor, esta basada en la seva experiencia propia quan s'enamora, sent ell molt jove, de la filla d'una familia aristocratica adinerada. La novel·la es va convirtir immediatamente en un punt de referencia cultural ineludible a l'Iran i els seus personatges son icones nacionals des dels anys setanta. La novel·la es una representació rica i comica de la societat iraní de la decada dels quaranta, tot i que moltes de les característiques dels diversos personatges de l'obra son perfectament recognoscibles dins de la societat iraní actual. El jardí en el que te lloc la historia es converteix "en mes d'un sentit en un microcosmos de la societat iraní" (Nafisi 2006). La novel·la, en el seu nucli, es una historia d'amor que es desenvolupa a partir de la delicadesa i puresa de l'amor del narrador per la seva cosina Layli, un amor que está constament amenaçat per la resta de membres de la familia i l'hilarant laberint d'intrigues i maquinacions que es desencadenen al voltant dels enamorats. Moltes de les frases i coloquialismes introducits en aquesta novel·la han passat a convertir-se en patrimoni del farsi coloquial. Potser els mes destacats de tots ells siguin la nocio d'"oncle napoleonisme" o titllar algu d'"Oncle Napoleó", els quals es refereixen a una creenca o a una persona qui creu que en teories de conspiracio d'estrangers, especialment anglesos, darrera tot els mals de l'Iran. Cal destacar tambe en aquest sentit “anar a San Francisco”, un eufemisme per a parlar de les relacions sexuals, i "d'aquí a la tomba tan sols hi ha ah... ah...", una expressió que s'utiliza per a mofar-se d'algu que está mentint flagrantment.

Adaptació com a serie televisiva

El 1976 el director Nasser Taghvai va convirtir la novel·la en una popular mini serie televisiva de 18 episodis. Amb actuacions espectaculars dels actors iranís mes coneguts, la serie va obtenir un gran exit de públic i de crítica, i va contribuir a augmentar la ja anteriorment enorme popularitat del llibre. La serie va esser líder d'audiencia durant l'emissió de tots i cada un dels seus capítols i es va convirtir en el programa mes vist els divendres a la nit. Molts la consideren una obra mestra atemporal i la base sobre la que s'ha edificat tota la comedia televisiva iraní moderna. Des del punt de les finances la serie va ser un enorme éxit. El cost de producció s'ha estimat en 50 milllons de rials (equivalents a 770.000$ dólars a l'any 1976), mentres que l'emissió va obtenir uns guanys de 200 millons de rials, quatre vegades el cost de producció, tan sols en concepte de primera emissió televisiva. Degut a la seva gran popularitat es va repondre constantement a la televisió iraní fins a l'arribada de la revolució islamica del 1979. Tot i que la serie esta prohibida a l'Iran des de llavors, segueix circulant de forma clandestina i segueix sent una de les series mes populars del país.

Personatges principals de la novel·la

• Estimat Oncle Napoleo (Daï Jan Napoleon): El patriarca de la familia. L'Estimat Oncle es un personatge paranoic i molt imaginatiu que acaba per creure que va jugar un paper fonamental en les guerres contra els anglesos i els seus "lacais". El sobrenom Oncle Napoleón li ficaren sarcasticament els seus nebots degut a la seva admiració obssessiva per a l'emperador frances Napoleó Bonaparte.
• Mash Qasem: Es el fidel servent i majordom de l'Estimat Oncle, procedent d'una petita ciutat, Ghiasabad aprop de Qom. Totalment fidel a l'Estimat Oncle, afirma haver lluitat al costat d'ell durant les seves batalless contra l'Exercit británic, les mes importants de las quals son les batalles de Mamasani i la batalla de Kazerun. Excessivament orgullos de la seva nativa Ghiaasabad, constantement intenta explicar histories sobre ella i te tendencia a trair-se quan menteix comencant amb les seves frases amb "Per qué tendria que mentir? D'aquí a la tomba sols hi ha ah... ah... ". Mash Qasem es converteix en el missatger a través del qual es comuniquen el narrador i Layli quan no poden trobar-se, en part com a favor al narrador i en part per a satisfer la seva curiositat ilimitada. Mash Qasem es com un Sancho Panza per al Quixot de l'Estimat Oncle, pero a diferencia de Sancho, Mash Qasem no sóls no mante els peus a terra sino que dona ales a les fantasies del seu senyor.
• El narrador: El narrador de la historia i nebot de l'Estimat Oncle. El narrador, el nom del qual no sens dona i que a vegades assisteix des de la distància a les barbaritats que fan els seus familiars i altres personatges, s'enamora de Layli, la filla de l'Estimat Oncle, un día caluros del mes d'agost a les tres menys quart de la tarda.
• El pare del narrador: Un farmaceutic casat amb la germana de l'Estimat Oncle. Despres d'anys de veure's ridiculitzat per l'Estimat Oncle per no tenir avantpassats aristocrates, es venga reforcant el convenciment de l'Estimat Oncle que els anglesos volen vengar-se d'ell.
• Asadollah Mirza: Un funcionari del Ministeri d'Exteriors i germa de Shamsali Mirza. Asadollah Mirza no perd cap oportunitat de seduir a les dames amb el seu encant i el seu carisma, sense importarli si estan solteres o casades. Una vegada va estar enamorat, igual que el narrador, pero ella el va enganyar i abandonar. El “Mirza” que comparteix amb el seu germa es un títol honorífic que indica un parentesc llunya amb la familia real Qajar. Tal com avanca la novela, es converteix en el millor amic del narrador i sovint l'ajuda en els seus esforcos per estar amb la seva estimada.

Personatges secundaris

• L'Oncle Coronel : Es el germa menor de l'Estimat Oncle Napoleó. Un oficial que es va retirar de l'exercit molt abants d'arribar a coronel, pero al que la familia es dirigeix amb aquest rang
• Dustali Khan: El cunyat de l'Estimat Oncle i el seu familiar preferit. Dustali es particularment inútil i incapaz quan els demes es riuen molt d'ell, especialment Asadollah Mirza. En una ocasió la seva muller intenta cortar-li el pene amb un ganivet de cuina després de descobrir que li ha sigut infidel. En una altra ocasió la seva muller li dispara les natges amb una escopeta de perdigons quan descubreix que ha deixat embaracada a la seva fillastra.
• Aziz Al-Saltaneh: Es la esposa de Dustali Khan i la mare de Qamar. Es cosina d'Asadollah i Shamsali Mirza.
• Dr. Naser Al-Hokama: Un ania doctor que es amic i metge de la familia. S'ha casat en tres ocasions i en varies ocasions durant la novela es caricaturitza els seus esacassos coneixements de medicina.
• Shamsali Mirza: El germa gran de Asadollah Mirza. Es un fiscal de districte retirat que creu que un bon interrogatori es la solució a tots els problemes de la vida.
• Layli: Filla de l'Estimat Oncle. Ella i el narrador s'enamoren, pero el seu pare ha concertat el seu matrimoni amb l'altre.
• Puri: Es el fill de l'Oncle Coronel, el matrimoni del qual amb Layli han arreglat els respectius pares. Sempre objecte de ridícul per al narrador, l'exércit el recluta per a lluitar contra la invasió dels Aliats, pero ell s'esvaeix durant la batalla al sentir el primer tret. Perd un dels seus testicles en una esbaralla amb el narrador, convertint-se per llavors en víctima dels tractaments del doctor Naser al-Hokama.
• Qamar: La filla que va tenir Aziz al-Saltaneh del seu primer matrimoni, i fillastra de Dustali Khan. Te un problema de sobrepes i de desenvolupament mental. La familia fa l'impossible per trobar-li un marit i salvar el seu honor després de que es quedi embaracada de Dustali Khan.
• Subinspector Taymur Khan: Un detectiu "internacionalment famos" per ser dur a terme investigacions sorpreses. Un personatge memorable i un dels policies mes absurds que ha aparegut en una novela en qualsevol idioma.
• Oficial cadet Ghiaasabadi: Un vell detectiu adicte a l'opi que actua com ajudant del subinspector Taymur Khan i que acaba casánt-se amb Qamar i emportant-se els diners de la seva herencia a pesar de l'oposició i els innombrables obstácles que li posa Dustali Khan.
• Naneh Rajab: La mare de l'oficial cadet Ghiaasabadi.
• Akhtar: La germana de l'oficial cadet Ghiasabdi's. Una dona promisqua, ballarina en un club nocturn.
• Asghar el Diesel: El novio de Akhtar, un matón de carrer.
• Farokh Laqa: Una anciana tafanera que mai es va casar i que va sempre en busca de funerals als que assistir.
• El brigadier Maharat Khan: Un empresari sij al que l'Estimat Oncle agafa per un espia angles, tot i que ja no pertany a l'Exèrcit britànic.
• Lady Maharat Khan: L'esposa anglesa i rossa del brigadier.
• Shir Ali, el carnicero: Un carnicer gigantesc i violent que protegeix obssessivament l'honor de la seva dona pero que es massa tonto com per a donar-se compte del que succeeix en la seva propia casa. El "Shir" del seu nom significa "león".
• Tahereh: La lasciva i formosa dona de Shir Ali, amb la que han dormit tots els homes del vecindari, des de Dustali Khan a Asadollah Mirza.
• Houshang: Un sabater i netejabotes local que l'Estimat oncle Napoleó creu que es un agent enviat pels alemanys per a protegir-lo dels británics.
• Seyed Abolqasem: Un predicador local.
• Naneh Bilqis: La criada i cuinera de l'Estimat Oncle.