Decret-llei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un decret-llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978,[1] i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamenari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat. És un dels pocs casos previstos en la constitució en que el poder executiu (el "govern") pot exercir el poder legislatiu (elaborar lleis), juntament amb la legislació per delegació i l'elaboració de textos refosos; i com a tal és objecte d'un control per part del poder legislatiu per tal de vetllar per l'efectiva separació de poders pròpia d'un estat democràtic. Cal esmentar que aquelles comunitats autònomes que ho haguessin previst en els seus Estatuts d'Autonomia poden disposar de la facultat de dictar decrets lleis que afectin la seva autonomia. Catalunya ho preveu des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i també ho han fet el País Valencià i Andalusia. D'altra banda, els decret lleis es diferencien dels decret llei estatals en què aquests sempre porten adjunt l'adjectiu de Reial.

Característiques[modifica | modifica el codi]

  • provisionalitat: En el termini màxim de 30 dies han de ser sotmesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no estigués reunit.
  • urgència i necessitat: Constitueix un concepte ampli i ambigu, que ha de ser apreciat pel govern.
  • eficàcia immediata: L'entrada en vigor del decret-llei és el dia de la seva publicació en el diari corresponent, BOE, DOGC, etc. i de forma provisional la norma es desplega a tots els seus efectes i produeix totes les seves conseqüències.

Tramitació Parlamentària[modifica | modifica el codi]

  • normal: Aquesta via suposa l'aprovació del mateix mitjaçant votació de la totalitat pel Congrés dels diputats, sense la intervenció del Senat espanyol
  • especial: La Constitució preveu en el seu article 86.3 que durant el termini establert de 30 dies, les Corts Generals podran tramitar-lo com a projectes de llei pel procediment d'urgència. Això suposa la tramitació de la llei en ambdues cambres en el termini de 30 dies màxim i la conversió del decret llei en llei.

Matèries no susceptibles de regulació[modifica | modifica el codi]

Exemples[modifica | modifica el codi]

  • Govern Espanyol: Reial Decret llei 5/2009 de 24 d'abril de medidas extraordinarias y urgentes para facilitar a las Entidades Locales el saneamiento de deudas pendientes de pago con empresas y autónomos.[2]
  • Generalitat de Catalunya: Decret-llei 1/2009, del 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials.[3]
  • Generalitat Valenciana: Decret-llei 1/2010, de 7 de gener, del Consell, de mesures de protecció i revitalització del conjunt històric de la ciutat de València.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]