Deheubarth

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Regnes medievals de Gal·les
Cantrefi de Deheubarth pels voltants del 1160
Bandera de Deheubarth

Deheubarth fou un estat medieval gal·lès.

Història[modifica | modifica el codi]

Deheubarth va ser creat pels voltants de l'any 950 pel gran rei Hywel Dda ("Hywel el Bo") fusionant els territoris de Seisyllwg i Dyfed, ambdós propietat seva. La capital i seu del seu poder es va fixar al Castell de Dinefwr.

Deheubarth, com altres regnes medievals gal·lesos, subsistí fins a la conquesta normanda, però les disputes internes entre senyors feudals causaren que només en certs períodes de temps fos un estat unitari amb un governant independent. Va ser annexat per Llywelyn ap Seisyll de Gwynedd en l'any 1018, posteriorment per Rhydderch ab Iestyn de Morgannwg en el 1023. El fill de Llywelyn ap Sisyll, Gruffydd ap Llywelyn, s'apoderà novament de Deheubarth i esdevingué governant de la major part de Gal·les però, em morir, l'antiga dinastia de Dinefwr recuperà el poder.

En el camp religiós, molt important en l'època, Sulien de Llanbadarn (ca 1030 – 1091) va ser autor d'algunes sagues i fou elegit bisbe de Tyddewi en l'any 1073. Els seus dos fills el seguiren en el ministeri sacerdotal (en aquesta època encara no s'havia establert el celibat per als capellans). Un d'ells, Rhygyfarch (o Ricemarch) de Llanbadarn Fawr fou l'autor de la vida de Sant David de Gal·les; i l'altrea, Ieuan de Llanbadarn va ser un molt bon cal·lígraf i copista de les obres de sant Agustí d'Hipona.

Rhys ap Tewdwr regnà del 1078 al 1093 i respongué a diversos intents per destronar-lo, incrementant considerablement el poder del regne. Tanmateix, els normands començaven a establir-se en les fronteres orientals de Deheubarth, i en el 1093 Rhys morí en estranyes circumstàncies mentre resistia la seva expansió a Brycheiniog. Això comportà la conquesta normanda de la major part del regne, alhora que el seu fill Gruffydd ap Rhys s'havia de convertir en fugitiu. Amb el pas del temps, Gruffydd acabà esdevenint príncep d'una petita part de les terres que havia posseït son pare, considerablement retallades ara per diversos senyors normands.

L'any 1136, els gal·lesos es revoltaren contra els normands, i Gruffydd s'alià amb el regne de Gwynedd. Juntament amb Owain Gwynedd i Cadwaladr ap Gruffydd de Gwynedd guanyaren els invasors normands a la Batalla de Crug Mawr, a prop d'Aberteifi, i alliberaran el Ceredigion de la dominació normanda. Però, per bé que històricament el Ceredigion havia estat part de Deheubarth, el poder sobre l'àrea recaigué en Gwynedd en tant que membre més poderós de la coalició. Gruffydd fou assassinat un any més tard en circumstàncies desconegudes.

El poder a Deheubarth recaigué ara en els fills de Gruffydd, quatre dels quals, Anarawd, Cadell, Maredudd i Rhys ap Gruffydd, governaren per torns. La mort d'un governant originava sovint desunió i lluites internes per la supremacia, però els quatre germans treballaren plegats per recuperar de mans normandes el regne del seu avi, i expulsar el rei Gwynedd de Ceredigion. Dels tres primers, només Cadell regnà més que uns quants anys, però el germà més petit, Rhys ap Gruffydd (Lord Rhys) regnà del 1155 al 1197, i després de la mort d'Owain Gwynedd el 1170, feu de Deheubarth el regne gal·lès més poderós.

En morir Rhys ap Gruffydd (1197) el regne va ser repartit entre diversos dels seus fills, i el poder de Deheubarth mai més no fou rival de Gwynedd. A començaments del segle XIII, els prínceps de Deheubarth apareixien com a clients de Llywelyn el Gran de Gwynedd. A conseqüència de la desfeta dels prínceps de Gwynedd i de la divisió del seu reialme a l'Estatut de Rhuddlan, Deheubarth va ser partit en els comtats històrics de Sir Abertifi (Cardiganshire), Sir Gaerfyrddin (Carmarthenshire) i Sir Benfro (Pembrokeshire).

Llista de reis[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deheubarth Modifica l'enllaç a Wikidata