Regne de Gwynedd

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els regnes medievals de Gal·les.

Els Regne de Gwynedd fou un dels regnes del Gal·les medieval. Tradicionalment cobria l'àrea que es troba entre els rius Dyfi i Dee, al nord-oest de Snowdonia (en gal·lès: Eryri) i que incloïa l'illa d'Anglesey (en gal·lès: Ynys Mon), i en què els governants del qual sovint al·ludien al seu llinatge per amenaçar la resta de pretendents al tron (tal com van fer Maelgwn Gwynedd, Owain Gwynedd, Llywelyn el Gran i Llywelyn l'Últim). La geografia de la regió féu que als reis d'Anglaterra els costés imposar la seva voluntat per damunt dels senyors locals. La família reial se l'anomena sovint la casa de Cunedda en honor al fundador del regne. La branca més antiga d'aquesta dinastia rep, a partir d'Anarawd ap Rhodri, el nom de casa d'Aberffraw, el qual era el títol i no necessàriament el lloc on residien. A principi segle XIII, el rei Llywelyn Fawr féu de la regió de Gwynedd que va de Bangor fins a Conwy el centre de la seva administració, amb la seu de la casa reial a Garth Celyn, amb vistes a l'estret de Menai. Bangor era la seu de la catedral i a Conwy hi havia un monestir cistercenc amb forts lligams amb les altres comunitats europees. Llanfaes, que es troba just al costat de Garth Celyn, era un port pròsper i una petita ciutat comercial.

Gwynedd cobria part del territori dels antics ordòvics, però la tradició atribueix la fundació del regne a Cunedda, qui hi arribà amb els seus fills i seguidors provinents de l'actual sud d'Escòcia. El nom de Gwynedd es deriva, probablement, del britònic *ueneda i s'assembla al mot goidèlic (l'antecessor de l'irlandès) fenia (i del qual se'n deriva fiana, "escamot" en irlandès antic). Per tant, i segons sembla, el significat d'aquest nom és "país dels hostes" o "país dels escamots".[1] De fet, aquest territori rebia el nom de Venedotia en llatí,[2] la qual cosa reforça aquesta hipòtesi que enllaça aquest nom amb l'antic lexema *ueneda. Sovint, emperò, se suggereix que el nom de Gwynedd no és res més que una forma mutada de Cunedda, i que per tant vol dir "regne d'en Cunedda", però no hi ha una base etimològica per poder afirmar això. Sigui quina sigui l'etimologia exacta del nom, el fet és que una làpida de final del segle V que ara es troba a Penmachno és la primera inscripció en què hi consta aquest nom. La làpida és en memòria d'un home anomenat Cantiorix i la inscripció, escrita en llatí, diu: "Cantiorix hic iacit / Venedotis cives fuit / consorbinos Magli magistrati", ("Cantiorix jau aquí. Fou ciutadà de Gwynedd (Venedotia) i cosí de Maglos el magistrat"). Les referències a "ciutadà" i "magistrat" insinuen que les institucions romanes potser van prevaldre durant un temps després de la caiguda de l'imperi a Gwynedd.

El centre de poder original de Gwynedd fou Deganwy, on Maelgwn Gwynedd (mort l'any 547) hi tenia el baluard, però en èpoques posteiors es desplaçà a Aberffraw, a l'illa d'Anglesey. Per això, sovint al governant de Gwynedd se l'anomena "príncep d'Aberffraw" o "lord d'Aberffraw".

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. si retrocedim fins a l'indoeuropeu trobem que el lexema *uen- s'assembla al lexema llatí vena-, que significa "lluitar, desitjar, agradar" (i que és de fet l'arrel de venus, amor, i també de venari, caçar). Vegeu Geiriadur Prifysgol Cymru (University of Wales Dictionary), vol. I, pàg. 1773
  2. Christopher A. Snyder, The Britons, Blackwell Publishing, 2003.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Gwynedd Modifica l'enllaç a Wikidata