Discussió:Espanya/2007

Asturià i aragonès oficials?

He vist que s'han afegit com a llengües oficials (reconegudes) l'asturià i l'aragonès. És així? Tenia entès que, com a mínim a l'aragó, encara no havien aprovat la llei de llengües. --Viktor 20:29 17 jul, 2005 (UTC)

Cap de les dues son oficials... tot i q comencen a haver-hi intents, pel q jo se... -- AnnubiX

Ja he arreglat l'afer. --Flazzy 17:51 4 ago, 2005 (UTC)

L´asturiá y láragonés, tots dos llengues vives, son idiomes oficials ja que en els seus estatuts d´autonomía respectius s´anomenen com "idiomes cooficials objecte de especial protecció" , sols que com que son menys coneguts y aquestes comunitats no hi están dominates pel nacionalisme retrógrad i feixista que en tenen unes altres, no es fa objecte polític d´ells y no es causa de conflicte, tal i com ocorreix en la comunitat autónoma de Catalunya o del Pais Basc entre altres. —el comentari anterior sense signar és fet per 88.1.194.112 (disc. • contr.) 03:11, 27 des 2006

A les viquipèdies en aragonès i en asturià opinen com nosaltres i posen elles mateixes que no són oficials. A la viquipèdia en castellà fan el mateix.--SMP·d·+ 18:11, 27 des 2006 (CET)

Torna-te'ls a llegir. Ni l'asturià ni l'aragonès són "cooficials" segons cap estatut. Suposo que ara criticaràs el nacionalisme retrògrad i feixista dels que han fet que això sigui així. Aprèn a escriure, que després diràs que t'han obligat a aprendre el català quan demostres que no en tens ni idea. 81.36.158.103 18:16, 27 des 2006 (CET)

Vigència de la pesseta

Al quadre de la dreta es diu que la pesseta va estar vigent del 1868 fins el 1999, quan ho va estar fins el 2002. —el comentari anterior sense signar és fet per 81.184.69.224 (disc. • contr.) 17:39, 8 gen 2006

evangelics

(anglès) I believe evangelicals and protestants aren't the same, there are evangelical groups that didn't arise from the Reform, like the Baptists. Osias 22:06, 1 abr 2006 (UTC)

En termes generals tots els protestants són evangèlics, en termes específics els evangèlics són una denominació protestant. Encara que els baptistes (o pentecostals) van sorgir com a denominació molt després del moviment de Reforma, creuen en la teologia protestant i s'identifiquen a si mateixos com a protestants. --Alonso 04:00, 23 abr 2006 (UTC)

Conflictes territorials

Referent a aquesta frase: "De forma quasi testimonial existeixen moviments independentistes aragonesos, andalusos, asturians, canaris i, paradoxalment, castellans." Només des de l'optica que els castellans no puguem tenir un sentiment nacional propi (perquè ja som "els veritables espanyols") es pot entendre. He de dir, com a castellà que viu a Catalunya, que em comença a fastiguejar aquest intent (malauradament àmpliament estés) d'amplis sectors nacionalistes d'identificar Castella amb Espanya. I per tant, ha de resultar "paradoxal", com deia el article, que els castellans puguin tenir cap mena de sentiment independentista (o ni tan sols nacionalista). Molt em sembla que aquests nacionalistes cauen en la seva pròpia trampa, doncs fins i tot neguen a un poble (els castellans) la possibilitat de sentir-se nació i de reivindicar cert autogovern, més enllà de la seva pertinença a Espanya. I això precissament és del que es queixen aquests nacionalistes, però substituint "Castella" per "Catalunya". Senyor, siguem seriosos i realistes; a Castella el moviment nacional o nacionalista és molt minoritari, hi ha alguns partits com Tierra Comunera-Partido Naciolista Castellano que de tant en tant treuen algun regidor als ajuntaments, però això es tot. Pero el sentiment nacional i independentista existeix, i no entenc perquè ha de ser paradoxal a Castella, i no a Aragó, Andalusia, Canàries, etc. Castella es Espanya, com també ho és Andalusia, Extremadura, València, Pais Basc, Astúries, Catalunya, etc... i per tant Espanya no és només Castella; i per tant els castellans, com a poble que forma l'actual regne d'Espanya, tenen tot el dret a demanar el mateix nivell d'autogovern que la resta dels pobles, sense que això resulti "PARADOXAL". I Per tant, aquesta paraula la he esborrat de l'article. Una salutació, i endavant amb aquest projecte d'enciclopèdia lliure. —el comentari anterior sense signar és fet per 213.97.215.75 (disc. • contr.) 15:27, 26 maig 2006

L'àrab i el berber llengües pròpies?

A la secció de llengua es diu que l'àrab i el berber són llengües pròpies de Ceuta i Melilla. El concepte de llengua pròpia és jurídic i d'aquesta forma s'utilitza a l'estatut d'autonomia català per a referir-se al català. Però en aquest cas ni l'àrab ni el berber estan reconeguts com a tals enlloc, per la qual cosa no poden ser llengües pròpies de cap territori de l'Estat espanyol. S'hauria de buscar un altra fòrmula, com ara llengua vernacla o un altra que s'utilitzi en lingüística. --Manu bcn 11:16, 20 jun 2006 (UTC)

si el arabe y el bereber son idiomas propios del estat (Yo no veo a ningún organo de la administración dirigirse a mi en tales lenguas, en todo caso serían propios de la nacio o pais), supongo que en el articulo Ctalunya también apareceran como idiomas propios de la "nacio", aunque sólo sea por los inmigrantes de Barceklona. —el comentari anterior sense signar és fet per 80.58.205.41 (disc. • contr.) 13:06, 28 jul 2006

El idioma romaní debería aparecer como lengua de la nación gitana.

Quècomquiquan? Comentari anterior incomprensible. Vilallonga 11:13, 28 jul 2006 (UTC)

Em sembla molt que la distinció fa referència a què la població autòctona de l'Espanya africana sempre ha parlat aquestes llengües. Hi ha una proposta socialista per a què en la zona sigui emprada per l'administració. Llull · (vostè dirà) 11:14, 28 jul 2006 (UTC)

Jo no discuteixo pas que la gent allà hi parli el berber o l'àrab. El que vull dir és que no poden ser considerats com a llengües pròpies, perquè aquest és un terme jurídic i a Espanya cap norma considera l'àrab o el berber com a llengües pròpies de cap territori de l'estat.--Manu bcn 11:20, 28 jul 2006 (UTC)

Tot això ja ho entenc. El que no entès ha estat el comentari de l'anònim. Segur que és una bajanada... Vilallonga 11:20, 28 jul 2006 (UTC)

Jo tampoc acabo d'entendre molt bé el que vol dir aquest anònim. --Manu bcn 11:24, 28 jul 2006 (UTC)

Jo diria que aquest anònim volia dir que l'administració a Ceuta i Melilla no es fa en estes dues llengües, i que només es podria aplicar al país o nació que les envolta. Però siga el que siga no aportava gran cosa, car es tractava de buscar una altra forma d'expressar el que hi ha ara com a 0llengüa pròpia. Crec que el seu comentari no anava en eixa direcció.

Es podria dir que la gent autòctona tenen l'àrab i el berber com a llengües vernacles. –Pasqual bústia 11:31, 28 jul 2006 (UTC)

I encara hi faltava el portuguès d'Olivença. Ho he deixat com a:

Altres llengües autòctones, però sense cap reconeixement oficial són:

• Berber (Melilla)
• Àrab (Ceuta)
• Portuguès (Olivença, Extremadura)

Millor? --83.43.176.138 11:47, 28 jul 2006 (UTC)

considerar hoy en dia lengua autoctona de Olivenza el portugues cuando nadie lo habla sobra, es lo mismo que considerar lengua propia de Salamanca el leones, igualmente sobrá considerar lenguas autoctonas el arabe o el bereber, las lenguas autoctonas de dicho lugar es el castellano ya que son plazas de soberanía española desde hace siglos, y ceuta anteriormente portuguesa, un número de inmigración elevada con tal lengua no indica que sea autoctona y en todo caso merece el mismo tratamiento que el Alemán en Baleares o el Ingles en zonas costeras, ninguno pues no es oficial ni autóctono del territorio. —el comentari anterior sense signar és fet per 80.58.205.32 (disc. • contr.) 11:30, 29 jul 2006

en aquests llocs mai s'ha deixat de parlar aquestes llengües des dels temps de l'ocupació del territori fins ara. Ssi no ho fos suposo que demanaries el mateix tractament per al castellà a Catalunya. Nacionalistes... Llull · (vostè dirà) 10:10, 29 jul 2006 (UTC)

El portuguès és llengua autòctona d'Olivença, i encara es parla (malgrat l'espanyolització). --Ibérico 23:54, 28 abr 2007 (CEST)

UNIFICACIÓN

Considerar unificación nacional la guerra de sucesión es falso por todos los lados, lo más cercano a una unificación anterior a las cortes de Cadiz es 1512, con la incorporación del reino Navarro a la soberanía de los reyes católicos, por tanto esto es una unificación dinástica y la unificación legal es 1812 con la soberanía nacional, decir unificación de facto con los decretos de nueva planta también es incorrecto, cambia el modelo de estado y sus leyes pero no la soberanía que reidía ya anteriormente en el rey de todos los territorios.

Unificación dinástica 1512, legal 1812 sancionada por soberanía nacional, anteriormente sólo cambia el modelo de estado o las leyes por los reyes que ya ostentaban esta facultad en todos los territorios de la corona desde 1512. Por otra parte el nombre del rey debe mantenerse el oficial que ostenta, que yo sepa aunque se pueda traducir se mantienen los originales. —el comentari anterior sense signar és fet per 80.58.205.32 (disc. • contr.) 11:41, 29 jul 2006

No crec que el 1812 signifiqui res per tal de considerar Espanya unida o no. Simplement van ser unes Corts que van intentar canviar el model d'estat, i dic intentar, perquè després va tornar el rei i va tornar a l'absolutisme. Dir que la formació d'Espanya data de 1812 seria com dir que la de França data de la Revolució francesa.

Em penso que les úniques dates vàlides en aquest sentit són el 1714 o 1716 amb la unificació realment política sota un mateix govern i lleis, i en tot cas, també 1512 com a unificació dinàstica.--Jordi_G (parlem-ne) 13:45, 26 des 2006 (CET)

Tothom (i dic *tot el mon*) sap que la unió d'Espanya va ser el 1516. Datar la unió política d'Espanya al 1714 o 1812 es una greu equivocació que no sembla ajustar-se a l'esprit d'aquesta enciclopèdia. El fet de que perduressin lleis i poders locals diverssos a la península després del regnat de Carles I no supossa que Espanya no fos una entitat política (de fet, n'era la més important del planeta en aquell temps). Si Espanya no estava unida al 1516 llavors tampoc ho està ara, ni tampoc ho està Alemanya. Es evident que havia un govern comú i un únic rei dos segles abans del 1714. Suggereixo a qualsevol editor que miri wikipedies en altres idiomes (mira per exemple l'anglesa, la francesa o l'alemana) per prendre una mica de perspectiva. Gaianauta (discussió) 21:20, 14 abr 2008 (CEST)

Entonces si consderas como unificación a la unión tanto dinástica como social tines ununión a toda regla. El concepto de fronteras y pueblo que ahora sostenemos es muy distinto al antiguo: las fronteras eran inexistentes, puras delimitaciones de las propiedades de los nobles y de los estados. Se tiene un concepto de la historia demasiado actualizado yes por eso por lo que surgen este tipo de debates. Un barcelonés podía ir con un permiso de jornalero a trabajar a París o a Pamplona o a Roma o a donde le placiera. --88.9.7.207 19:27, 29 març 2007 (CEST)

Encara que la unió dinàstica és molt útil per a treballar, la unió real és amb la Guerra de Succesió i els decrets de nova planta consegüents, ja que és en aquest moment en que les Espanyes esdevenen Espanya. abans, el concepte era gairebé només geogràfic, i incloia els diferents territoris peninsulars més les Balears, però a partir d'aquest moment espanya passa a identificar UN regne, més o menys de la mateixa extensió que l'actual, fora de les colònies ultramarines. Felip V és rei d'Espanya, no d'Aragó, Castella, València, Balears,etc. Les Corts de Cadis no suposen un canvi en aquest sentit. El que fan és establir la sobirania nacional, és a dir, que aquesta ja no resideix en el monarca, sinó en la nació.--Wamba 11:00, 7 jul 2007 (CEST)

Què tal si posem totes les dates d'unificació progressiva, tal com fan a l'anglesa i en línia amb el que diu la GEC "La guerra de Successió al tron hispànic fou l'àmbit on aparegueren moltes institucions juridicopolítiques integradores; això fa que, en aquest moment, hom pugui parlar ja d'un estat espanyol. Això no obstant, els elements institucionals diferenciadors dels diversos cossos territorials hispànics són encara múltiples, i perduraran fins a l'ordenament jurídic creat per les corts de Cadis". És a dir, unificació dinàstica el 1516, estatal el 1716 i institucional el 1812. --V.Riullop (parlem-ne) 11:47, 15 abr 2008 (CEST)

D'acord amb en Vriullop. Les dates que hi ha ara a la taula "de facto" i "de iure" són una simplificació excessiva.--Pere prlpz (discussió) 13:58, 15 abr 2008 (CEST)

Unidad de destino en lo universal?

Com és, que la història d'espanya comença en l'edat antiga? Això no hauria d'estar en alguna mena d'article tipus "història d'hispània" o "història de la península ibèrica"? És que si no és un anacronisme. --88.17.130.50 11:13, 31 jul 2006 (UTC)

És del tot habitual en qualsevol enciclopèdia que quan es parla de la història de qualsevol estat actual es descrigui el que hi hagué en l'antiguitat en el territori que ara ocupa molt abans de la seva existència. Llull · (vostè dirà) 11:16, 31 jul 2006 (UTC)

És com si a classe el professor et comença a explicar de l'evolució de la 2ª guerra mundial sense haver-te parlat de les causes i perquè va succeïr. Dit d'una altra manera, sense haver-te situat. —el comentari anterior sense signar és fet per Homespider (disc. • contr.) 13:28, 16 gen 2007

Errors

Hi ha un error en la data de les Corts de Cadiz (Edat Contemporània, Primera meitat del s. XIX). Di 1910 quan es 1810. Pot corregir-lo algú? --AngelitoMagno 02:20, 29 oct 2006 (CEST)

Fet! —el comentari anterior sense signar és fet per Oersted (disc. • contr.) 21:54, 1 nov 2006

Llengües

A Olivença ja no es parla el portuguès ni te cap reconeixement. D'altra banda a Extremadura encara es parla el castúo, un idioma vinculat al lleonès, que no és oficial però es parla a diversos llocs d'Extremadura, sobretot a les zones rurals. Inclús té diferents dialectes a la serra del nord de Càceres i a la part sud de Badajoz. S'anomena Castúo i té un article a la wikipedia en castellà. També hi ha hagut importants escritors en aquesta llengua com Luís Chamizos. Caldria incorporar-la al article d'Espanya. --Alex Esp 23:51, 25 gen 2007 (CET)

A OLIVENÇA encara es parla el portuguès. I no és "Luís Chamizos", sinó LUIS CHAMIZO. --Ibérico 23:50, 28 abr 2007 (CEST)

El portuguès ara ja només el parla la gent gran; al carrer i entre els joves no. I els noms dels carrers, tots els cartells i rètols, i els actes públics, es fan en castellà. L'article en aquest aspecte ja el trobo correcte, és una llengua autòctona, encara que en procés de desaparició.

I una altra llengua en aquesta situació, però a gairebé tota la comunitat d'Extremadura, és el castúo. Es veritat que s'anomena Luis Chamizo, i aquest autor la parlava i l'emprava sovint. I la obra El miajón de los castúos d'aquest autor n'és una exemple evident. Caldria incorporar el castúo si més no, a altres llengües autòctones.--Alex_Esp 12:31, 29 abr 2007 (CEST)

Estat

Osea que en el articulo de Catalunya poneis que es un pais del Mediterraneo Occidental, y en el de España que es un estado. —el comentari anterior sense signar és fet per 85.152.176.139 (disc. • contr.) 17:38, 31 març 2007

Ambas afirmaciones son correctas.--Alex Esp 19:38, 31 març 2007 (CEST)

Esta Wikipedia está llena de incongruencias motivadas por el afán vuestro de decir que Cataluña es una nación, cuando no lo es: es una región de España. A si que si decidis usar esta enciclopedia para expresar vuestras ideas políticas, sabeis que no estais cumpliendo con los pilares básicos de Wikipedia y obtendreis una enciclopedia mal hecha. Varias veces he intentado poner un poco de sentido común en los artículos relacionados con Cataluña y los llamados "Países Catalanes" pero todos estos intentos han sido eliminados fulminantemente por vosotros, por lo que he decideido pasar y dedicarme a editar en otros artículos que no vayan en contra de vuestras ideas políticas. Miguel303xm 21:13, 31 març 2007 (CEST)

Gracias por dedicarte a editar otros artículos. Le haces bien al proyecto dedicándote a expandir y mejorar otros artículos, que a tratar de imponer tu concepción [o tu idea política] de lo que Cataluña es o debería ser. --Dúnadan 21:30, 31 març 2007 (CEST)

Usuario Miguel303xm, es cierto que la mayoría de contribuyentes en la viquipèdia tiene ideas nacionalistas radicales, y muchas veces aparecen reflejadas aquí, pero se trabaja para evitarlo. Cataluña es una región española, pero también existe la nación catalana. Lo que el término nación tiene varios significados y es algo ambiguo, por lo que aparecen conflictos como éste.--Alex Esp 21:46, 31 març 2007 (CEST)

De Francia decis que es un país. ¿Qué tiene Francia que no tenga España para que el primero sea un país y el segundo solo un estado? Miguel303xm 20:38, 13 juny 2007 (CEST)

Tienes razón, habría que revisar lo de Francia y artículos de los demás estados del mundo.--Pere prlpz 21:59, 13 juny 2007 (CEST)

España se ecribe con ñ.

Oficialmente y hay que respetyar los nombres oficiales y no usar traducciones. —el comentari anterior sense signar és fet per 83.46.22.91 (disc. • contr.) 23:38, 11 maig 2007

La convenció a totes les viquipèdies és usar el nom traduït (p.ex. fr:Espange, en:Spain...), i el nom oficial (Reino de España) no traduït, a la infotaula. Això és el que fem aquí. --Dúnadan 01:32, 12 maig 2007 (CEST)

Creo que en es:Discusión:San Baudilio de Llobregat hay una discusión que te puede interesar sobre si Oficialmente y hay que respetyar los nombres oficiales y no usar traducciones.--Pere prlpz 01:50, 12 maig 2007 (CEST)

Es verdad. Esta norma la he usado yo hasta las últimas consecuencias: La Sierra de Guadarrama y el pico de Peñalara los puse aquí como Serra de Guadarrama y Penyalara. Estos dos términos nunca los he visto pero he cumplido con la norma ;D Miguel303xm 16:17, 12 maig 2007 (CEST)

Mapa

No es per res però aquest mapa: http://ca.wikipedia.org/wiki/Imatge:Spain_languages.PNG

Està fatal. L'he arreglat una mica, si podeu canvieu-lo per aquest: http://img392.imageshack.us/img392/4015/spainlanguageszk3.png —el comentari anterior sense signar és fet per 88.19.161.60 (disc. • contr.) 21:25, 13 maig 2007

El mapa sigue estando mal, aparece toda extremadura como hablante de español, olvidando tanto "A fala" como el portugués  rayano y ni tan siquiera aparece el Altoextremeño. ¿Alguien podría arreglarlo?

Nuevos datos de población

Andalucía 8.039.399 Cataluña 7.197.174 Comunidad de Madrid 6.061.680 Comunidad Valenciana 4.874.811 Galicia 2.771.341 Castilla y León 2.525.157 P.Vasco 2.141.116 Islas Canarias 2.020.947 Castilla La Mancha 1.975.179 Región de Murcia 1.391.147 Aragón 1.295.215 Extremadura 1.088.728 Principado de Asturias 1.074.632 Islas Baleares 1.029.139 Comunidad Foral de Navarra 605.022 Cantabria 572.503 La Rioja 308.566 Ceuta 76.343 Melilla 68.795

TOTAL: 45.116.894 —el comentari anterior sense signar és fet per 62.42.36.156 (disc. • contr.) 10:47, 12 juny 2007

No importa tant les dades com la font. Segons l'INE són 44.708.964 a 1 de gener del 2006. Les dades que dónes són les provisionals del 2007. --V.Riullop (parlem-ne) 17:12, 12 juny 2007 (CEST)

Lo que importa de estos datos es que son oficiales y son los más actualizados, lo cual les convierte en los mejores para poner en el artículo hasta el momento. Miguel303xm 20:39, 13 juny 2007 (CEST)

Si són provisionals no són oficials. A la pàgina de l'INE diu que les últimes xifres oficials són les del 2006. A més, no he tret les dades estimades, sinó que he afegit les oficials. --V.Riullop (parlem-ne) 23:42, 13 juny 2007 (CEST)