Dolors Peñalver Valenzuela
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1915  La Unión (Regió de Múrcia) |
| Mort | 1994 (78/79 anys) l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista |
| Família | |
| Cònjuge | Francesc Pedra i Argüelles |
Dolors Peñalver Valenzuela (La Unión, Múrcia, 1915 - l'Hospitalet de Llobregat, 1986[1]), coneguda com la Lola, fou una líder sindical, militant de la CNT i de Mujeres Libres. Represaliada pel franquisme, fou un referent de la lluita obrera, feminista i veïnal.[2]
Nascuda a la conca minera de La Unión, el 1924 tota la família va emigrar a Catalunya i es va instal·lar al barri de la Torrassa de l'Hospitalet de Llobregat. Tenia deu germans i estaven vinculats al moviment llibertari. El pare venia fruita al Born i ella l'acompanyava. Als catorze anys buscà feina en el ram del tèxtil i va aprendre l'ofici de metxera.
El 1932 amb 17 anys treballava a la fàbrica de Can Trinxet, al barri de Santa Eulàlia de Provençana, es va afiliar a la CNT i esdevingué una sindicalista molt activa. Freqüentava l'Ateneu de Santa Eulàlia i participava en vagues i mobilitzacions que reclamaven drets laborals i condicions de vida menys miserables.[3] Per la seva participació en els piquets de vaga fou empresonada dues vegades durant la Segona República.[4]
Unida sentimentalment a Francesc Pedra Argüelles, un destacat i precoç activista del moviment obrer que a l'edat d'onze anys havia liderat La vaga dels aprenents,[5] la Guerra Civil i l'exili els mantingué una dècada separats. El 1939 la Lola fou detinguda pels seus antecedents i passà gairebé tres anys a la Presó de Dones de les Corts de forma irregular, sense acusació concreta i sense judici.[6] Mentre estava presa va morir el seu fill de dos anys i alguns dels seus germans. En recobrar la llibertat, quedà inscrita en les anomenades llistes negres que elaborava el Franquisme i que condemnaven els afectats a l'ostracisme laboral i a la misèria. Sobrevisqué anant a servir i cosint a casa.
Acabada la Segona Guerra Mundial, el seu company fou alliberat del camp de presoners de Magdeburg, on havia estat reclòs com a treballador esclau del nazisme. Tornà clandestinament a Catalunya i treballà molts anys amb documentació falsa en el sector del vidre. A punt d'arribar a la dècada de 1950 la parella va tenir un altre fill, Germà Pedra Peñalver, que a finals de la dècada de 1970 fou un pioner del MELH (Movimento Español de Liberación Homosexual), va militar al PSC i va ser regidor i diputat a la Diputació de Barcelona.[1][7]
Establerts al barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet, des del 1959 la llar de Lola Peñalver i Francesc Pedra es convertí en un símbol de la resistència contra la dictadura franquista. A principis de la dècada del 1970 ella que havia estat militant de l'organització femenina anarcosindicalista Mujeres libres, creà el primer grup d'alfabetització per a dones i participà activament en les lluites veïnals.[3] Va morir el 1986 als 71 anys.[1] El seu marit, que va viure fins a l'any 2000, va mantenir la seva implicació social participant en grans mobilitzacions i coordinant l'associació de jubilats i pensionistes, i l'assemblea d'aturats. El 1994 donà tota la documentació a l'Arxiu Municipal de l'Hospitalet de Llobregat.
Memòria històrica[modifica]
El 2006, en un petit espai enjardinat de la ciutat, entre els carrers Joventut i Mas, es van inaugurar els Jardins de Francesc Pedra i Lola Peñalver, en memòria de la parella que va dedicar tota la vida a lluitar pels drets i llibertats de la gent treballadora.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Lola Peñalver». Arxiu Municipal de l'Hospitalet. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Diversos. Dones sindicalistes de L'Hospitalet: Testimonis. Ajuntament de L'Hospitalet, 2002, p. 79. ISBN B-17921.
- ↑ 3,0 3,1 Llinàs Carmona, Conxa; Trayner Vilanova, M. Pau «La industria tèxil a l'Hospitalet. En mans de les dones». Guia Didàctica Exposició, febrer-2014, pàg. 53.
- ↑ (Redacció) «Última Hora. La agitación obrera». Diari La Vanguardia, 08-05-1934, pàg. 32.
- ↑ Portabella, Jordi. Històries de Can Fanga,"La Vaga dels nens" Capítol nº 23 dedicat a Francesc Pedra Argüelles, pàg.97-98. València: 3 i 4 Edicions, S.L., 2011. ISBN 978-84-7502-888-0.
- ↑ «Llista de procediments judicials militars.». Arxiu Militar Tercer. [Consulta: 8 gener 2020].
- ↑ «[Artícle d'Elisabet Vendrell Aubach, Orígens del MELH (ref. entrevista amb Germà Pedra) D'on venim i on som les famílies LGTBI:Drets del col·lectiu i diversitat familiar]». Fundació Irla. [Consulta: 13 gener 2020].
- ↑ Sánchez, Cristina «El nomenclàtor de la ciutat ret homenatge en carrers, places i equipaments públics a personalitats femenines.». Diari de L'Hospitalet, 12-11-2012.
