Ducat de Cardona
Tipus | ducat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Joan Ramon Folc IV de Cardona |
Rei | Ferran II d'Aragó |
Data | 1491 |
Llinatge | Cardona Aragó-Trastàmara Córdoba-Comares Medinaceli-Cerda Medinaceli-Córdoba Guerrero-Burgos |
Actual titular | Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba |
Estat | Espanya |
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona[1] i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins al segle XVI restarà en mans de la família Cardona.[2] L'actual titular és la cordovesa Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli.
Vescomtes de Cardona
Els vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terres en vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[3] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.
Núm. | Titular | Període | Nota |
---|---|---|---|
I | Ramon Folc I | 1040-1086 | Fill de Folc I, vescomte d'Osona. |
II | Bernat Amat[4] | 1098-1150 | Abans dit de Claramunt. Fill d'Ermessenda de Cardona. |
III | Ramon Folc II | 1151-1176 | |
IV | Ramon Folc III | 1176-1177 | |
V | Guillem I | 1177-1225 | |
VI | Ramon Folc IV | 1225-1241 | |
VII | Ramon Folc V | 1241-1276 | |
VIII | Ramon Folc VI | 1276-1320 | |
IX | Hug I | 1320-1334 | |
X | Hug II | 1334-1375 |
Comtes de Cardona
El vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol li representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.
Núm. | Titular | Període |
---|---|---|
I | Hug II | 1375-1400 |
II | Joan Ramon Folc I | 1400-1441 |
III | Joan Ramon Folc II | 1441-1471 |
IV | Joan Ramon Folc III | 1471-1486 |
V | Joan Ramon Folc IV | 1486-1491 |
Ducs de Cardona
El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraiment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser nét de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix any.[5]
Referències
- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rodríguez Bernal, 2009, p. 34.
- ↑ 5,0 5,1 «Ducat de Cardona». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Fitxa del vescomtat, comtat i ducat de Cardona» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli.
Bibliografia
- Rodríguez Bernal, Francesc. Els vescomtes de Cardona al segle XII. Una història a través dels seus testaments. Lleida: Universitat de Lleida, 2009. ISBN 978-84-8409-334-3 [Consulta: 30 desembre 2012].