Ducat de Cardona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:43, 7 set 2016 amb l'última edició de Sorenike (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de títol nobiliariDucat de Cardona
Tipusducat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularJoan Ramon Folc IV de Cardona
ReiFerran II d'Aragó
Data1491
LlinatgeCardona
Aragó-Trastàmara
Córdoba-Comares
Medinaceli-Cerda
Medinaceli-Córdoba
Guerrero-Burgos
Actual titularCasilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona[1] i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el segle XI i fins al segle XVI restarà en mans de la família Cardona.[2] L'actual titular és la cordovesa Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba, de la Casa de Medinaceli.

Vescomtes de Cardona

Els vescomtes de Cardona eren descendents dels vescomtes d'Osona. La casa vescomtal va començar a deixar de banda aquestes terres en vendre's el castell de Cardona i el de Vic. La desvinculació serà definitiva quan, des de 1062, Ramon Folc I comença a intitular-se vescomte de Cardona,[3] donant inici, de fet, a la casa vescomtal de Cardona.

Núm. Titular Període Nota
I Ramon Folc I 1040-1086 Fill de Folc I, vescomte d'Osona.
II Bernat Amat[4] 1098-1150 Abans dit de Claramunt. Fill d'Ermessenda de Cardona.
III Ramon Folc II 1151-1176
IV Ramon Folc III 1176-1177
V Guillem I 1177-1225
VI Ramon Folc IV 1225-1241
VII Ramon Folc V 1241-1276
VIII Ramon Folc VI 1276-1320
IX Hug I 1320-1334
X Hug II 1334-1375

Comtes de Cardona

El vescomtat va ser elevat a comtat el 1375 per Pere el Cerimoniós,[5] en agraïment a l'actuació d'Hug II durant la guerra contra Jaume III de Mallorca. Accedir a aquest títol li representà per al seu patrimoni, a més del castell de Cardona, les terres limítrofs amb el Berguedà, la Segarra, l'Anoia i la Noguera.

Núm. Titular Període
I Hug II 1375-1400
II Joan Ramon Folc I 1400-1441
III Joan Ramon Folc II 1441-1471
IV Joan Ramon Folc III 1471-1486
V Joan Ramon Folc IV 1486-1491

Ducs de Cardona

El 1491 el comtat de Cardona va ser elevat a ducat, en agraiment a Joan Ramon Folc IV de Cardona, pel suport donat als Trastàmara, amb els quals estava emparentat, i més concretament a Joan II, durant la guerra civil catalana, tot i que havia rebut ofertes de reialesa, per ser nét de Jaume II d'Urgell. Així, Ferran II el va recompensar amb l'elevació del comtat, i també amb la conversió del comtat de Pallars en marquesat, el mateix any.[5]

Núm. Titular[6] Període Llinatge
I Joan Ramon Folc de Cardona 1491-1513 Cardona
II Ferran de Cardona i Enríquez 1513-1543 Cardona
III Joana de Cardona i Manrique de Lara 1543-1564 Cardona
IV Francesc d'Aragó i de Cardona 1564-1575 Aragó-Cardona
V Joana d'Aragó i de Cardona 1575-1608 Aragó-Cardona
VI Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba 1608-1640 Aragó-Cardona-Córdoba
VII Lluís Ramon d'Aragó-Cardona-Córdoba 1640-1670 Aragó-Cardona-Córdoba
VIII Joaquim d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670 Aragó-Cardona-Córdoba
IX Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670-1690 Aragó-Cardona-Córdoba
X Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba 1670/76-1697 Aragó-Cardona-Córdoba
XI Luis Francisco de la Cerda y Aragón 1697-1711 Medinaceli-Cerda
XII Nicolás Fernández de Córdoba 1711-1739 Medinaceli-Córdoba
XIII Luis Antonio Fernández de Córdoba 1739-1768 Medinaceli-Córdoba
XIV Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba 1768-1789 Medinaceli-Córdoba
XV Luis María Fernández de Córdoba 1789-1806 Medinaceli-Córdoba
XVI Luis Joaquín Fernández de Córdoba 1806-1840 Medinaceli-Córdoba
XVII Luis Tomás Fernández de Córdoba 1840-1873 Medinaceli-Córdoba
XVIII Luis María Fernández de Córdoba 1873-1879 Medinaceli-Córdoba
XIX Luis Jesús Fernández de Córdoba 1880-1949 Medinaceli-Córdoba
XX Casilda Fernández de Córdoba y Rey 1949-1998 Medinaceli-Córdoba
XXI Casilda-Ghisla Guerrero-Burgos y Fernández de Córdoba 1998-Act. Guerrero-Burgos

Referències

Bibliografia