Edgrewita
 Edgrewita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca9(SiO₄)₄F₂ |
| Epònim | Edward S. Grew (en)   |
| Localitat tipus | Xenòlit no. 1, Mont Lakargi, Caldera Upper Chegem (Verkhnechegemskaya caldera), Vall de Baksan, Kabardino-Balkària, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,0687(1) Å; b = 11,3579(1) Å; c = 15,4004(2) Å; α = 100,598(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | incolor |
| Duresa | 5,5 a 6,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,621(2) nβ = 1,625(2) nγ = 1,631(2) |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 80° (5), calculat: 78,7° |
| Dispersió òptica | r > v, mitjana |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-058 |
| Any d'aprovació | 2011 |
| Símbol | Egr |
| Referències | [1] |
L'edgrewita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor del mineralogista Edward Sturgis Grew, de la Universitat de Maine.
Característiques[modifica]
L'edgrewita és un silicat de fórmula química Ca9(SiO₄)₄F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6,5. És una espècie isostructural amb un munt d'altres minerals: al·leghanyita, chegemita, condrodita, hidroxilcondrodita, hidroxilclinohumita, jerrygibbsita, kumtyubeïta, leucofenicita, manganhumita, norbergita, reinhardbraunsita, ribbeïta i sonolita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Berna, Suïssa, amb el número de catàleg 41086.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al xenòlit número 1 del mont Lakargi, a la vall de Baksan, dins la regió de Kabardino-Balkària, Rússia. Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.