Norbergita
 Norbergita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₃(SiO₄)F₂ |
| Epònim | Norberg (en)  |
| Localitat tipus | Mina Östanmossa, Röberg ore field, Norberg, Västmanland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.04 |
| Dana | 52.3.2a.1 |
| Heys | 17.1.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,747(6) Å; b = 4,710(4) Å; c = 10,271(8) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | taronja-groc, groc, taronja a marró |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,177 g/cm³ (mesurada); 3,186 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,563 a 1,567 nβ = 1,567 a 1,579 nγ = 1,590 a 1,593 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Angle 2V | mesurat: 44° a 50° |
| Dispersió òptica | r>v, lleu a forta |
| Fluorescència | pot mostrar fluorescència brillant de groc feble a groc pàl·lid sota ona cirta; menys brillant sota ona mitja; no és fluorescent sota ona llarga |
| Impureses comunes | Ti, Al, Fe, Mn, Zn, Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1926 |
| Símbol | Nrb |
| Referències | [1][2] |
La norbergita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'humita. Rep el seu nom de la localitat de Norberg, on es troba la mina Östanmossa, la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
La norbergita és un silicat de fórmula química Mg₃(SiO₄)F₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 6 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la norbergita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Östanmossa, a la localitat de Norberg, al comtat de Västmanland, Suècia. També ha estat descrita a Austràlia, Canadà, Xina, Finlàndia, Itàlia, Pakistan, Romania, Rússia, Escòcia i els Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norbergita |
- ↑ «Norbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 10 octubre 2017].