Ottrelita
 Ottrelita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mn2+Al₂O(SiO₄)(OH)₂ |
| Epònim | Ottré |
| Localitat tipus | Ottré, Vielsalm, Massís de Stavelot, Província de Luxemburg, Bèlgica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.85 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.85 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.24 |
| Dana | 52.3.3.3 |
| Heys | 16.16.21 |
| Propietats | |
| Duresa | 6 a 7 |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,709 a 1,725 nβ = 1,712 a 1,726 nγ = 1,716 a 1,732 |
| Birefringència | δ = 0,007 |
| Angle 2V | mesurat: 46° a 70°, calculat: 46° a 82° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Impureses comunes | Ca, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1809 |
| Símbol | Otr |
| Referències | [1][2] |
L'ottrelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del cloritoide. Rep el seu nom de la localitat belga d'Ottré, on va ser descoberta a principis del segle xix.
Característiques[modifica]
L'ottrelita és un silicat de fórmula química Mn2+Al₂O(SiO₄)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic.[1] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7. És l'anàleg amb manganès del cloritoide. L'ottrelita va ser descrita originalment com un cloritoide ric en manganès, però necessàriament amb Mn dominant. Per tant, moltes "ottrélites" són, en realitat, cloritoides rics en Mn.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ottrelita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat d'Ottré, a Vielsalm, en ple massís de Stavelot, a la província de Luxemburg, Bèlgica. També ha estat descrita en altres indrets de Bèlgica, així com al Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Mèxic, Polònia, Suècia i els Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottrelita |