Mullita
 Mullita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al4+2xSi2-2xO10-x (x≈0,4) |
| Epònim | Mull |
| Localitat tipus | Seabank, Illa de Mull, Strathclyde, Escòcia, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
| Dana | 52.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,5785(6) Å; b = 7,6817(7) Å; c = 2,8864(3) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | incolor, blanc, groc, rosa, vermell, gris |
| Exfoliació | distingible/bona - distingible en {010} |
| Duresa | 6 a 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,11 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,17 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,642 a 1,653 nβ = 1,644 a 1,655 nγ = 1,654 a 1,679 |
| Birefringència | δ = 0,012 a 0,026 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 20° to 50°, calculat: 34° to 50° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Ti, Fe, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1924 |
| Símbol | Mul |
| Referències | [1] |
La mullita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom fa referència al lloc on va ser descoberta l'any 1924, l'illa de Mull.
Característiques[modifica]
La mullita és un nesosilicat de fórmula química Al4+2xSi2-2xO10-x amb x≈0,4. A més dels elements de la seva fórmula pot contenir impureses de titani, ferro, sodi i potassi. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en cristalls que són de prismàtics a aciculars allargats al llarg de [001].[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la mullita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
La mullita apareix com a inclusions argiloses fusionades en roques eruptives terciàries (Mull, Escòcia); com inclusions microscòpiques en sil·limanita en inclusions pelítiques en una tonalita (Val Sissone, Itàlia) i en un conjunt complex de roques esmerilítiques (Sithean Sluaigh, Escòcia).[2]
La mullita ha estat trobada sobretot a Europa. A Espanya hi ha un jaciment a Níjar (Almeria, Andalusia) i dos a Terol (Aragó).[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: corindó, sil·limanita, cianita, magnetita, espinel·la, pseudobrookita, sanidina i cordierita.[2]