Els miserables (pel·lícula de 1998)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEls miserables
Les Misérables Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBille August Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSarah Radclyffe i James Gorman Modifica el valor a Wikidata
GuióRafael Yglesias Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBasil Poledouris Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJörgen Persson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJanus Billeskov Jansen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMandalay Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit, Alemanya i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeTxèquia i Praga Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enEls miserables Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema romàntic, cinema de ficció criminal i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0119683 Filmaffinity: 733438 Allocine: 17869 Rottentomatoes: m/1083326-les_miserables Letterboxd: les-miserables-1998 Mojo: lesmiserables98 Allmovie: v158851 TCM: 415965 TV.com: movies/les-miserables-1998 AFI: 61009 TMDB.org: 4415 Modifica el valor a Wikidata

Els miserables[1] (títol original: Les Misérables) és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Bille August, estrenada el 1998. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

La pel·lícula, basada en la novel·la de Victor Hugo "Les misérables", narra la vida de Jean Valjean (Liam Neeson), un home que va ser condemnat a presó per robar pa. Quan complia 19 anys de presó es va escapar, i es queda a dormir a casa d'un bisbe. Gràcies a la gratitud del bisbe (a qui Valjean intenta assaltar), l'ex convicte comença una nova vida. Valjean es converteix en un adinerat industrial i en l'alcalde del poble en el qual s'estableix. Valjean fa amistat amb Fantine (Uma Thurman), una prostituta i mare soltera a la qual va salvar de ser arrestada per l'oficial de policia Javert (Geoffrey Rush). Javert havia estat un guàrdia a la presó on va estar Valjean i comença a sospitar que tal vegada l'alcalde i el convicte són la mateixa persona. Quan Valjean descobreix que un home va ser arrestat per la seva semblança amb ell, decideix revelar la seva identitat. Valjean visita Fantine i descobreix que aquesta està agonitzant i li promet criar la seva filla, Cosette. Després de la mort de Fantine, Valjean escapa i recupera a Cosette de les mans dels Thénardier, uns hostalers als qui Fantine pagava perquè cuidessin la seva filla, però que en realitat abusaven i s'aprofitaven d'ella.

Diversos anys després, Cosette (Claire Danes) és una adolescent i s'enamora d'un revolucionari, Marius (Hans Matheson). Javert treballa d'encobert com un revolucionari per destruir el moviment al que Marius pertany. No obstant això, Javert és descobert i capturat per Marius, que el porta a les barricades per executar-ho. Valjean descobreix l'amor entre Cosette i Marius i va a les barricades per convèncer el jove revolucionari de tornar amb Cosette. Valjean li demana a Marius que li permeti executar a Javert. Valjean porta al presoner a un carreró, però en lloc d'executar-ho l'allibera. La pel·lícula acaba amb Javert suïcidant-se, ja que no pot acceptar la bondat de l'acte de Valjean.[3]

Repartiment[modifica]

  • Liam Neeson: Jean Valjean
  • Geoffrey Rush: Javert
  • Uma Thurman: Fantine
  • Claire Danes: Cosette
  • Hans Matheson: Marius Pontmercy
  • Jon Kenny i Gillian Hanna: Els Thénardier
  • John McGlynn: Carnot
  • Shane Hervey: Gavroche
  • Mimi Newman: Cosette (nena)
  • Lennie James: Enjolras
  • Sylvie Koblizkova: Éponine

Rebuda[modifica]

  • "Amb un repartiment de primera classe i un estil narratiu clàssic, condensa amb fluïdesa la novel·la èpica de Victor Hugo i recupera algun dels seus moments de major suspens" [4]
  • "Sens dubte, la producció més poderosa i ben muntada de la història fins avui" [5]
  • La pel·lícula va rebre crítiques generalment positives. Rotten Tomatoes va reportar que 76 % dels crítics li van donar ressenyes positives al film, basat en 41 crítiques amb una puntuació mitjana de 6,9/10.[6]

Referències[modifica]

  1. «Els miserables». esadir.cat.
  2. Fitxa de doblatge de la pel·lícula
  3. «Les Misérables». The New York Times.
  4. Maslin, Janet «Les misérables». The New York Times.
  5. «Les misérables». Variety.
  6. «Les Misérables (1998)» (en anglès). Rotten Tomatoes.