Emma de Gurk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Emma, o
Hemma de Gurk

Hemma de Gurk per Sebald Bopp, ca. 1510.
vídua
Nom secular Hemma von Gurk
Naixement ca. 980
Caríntia (Àustria)
Defunció 27 de juny de 1045
Abadia de Gurk (Caríntia, Àustria)
Enterrament Catedral de Gurk
Commemoració en Església catòlica, anglicanisme
Beatificació 21 de novembre de 1287
Canonització 5 de gener de 1938, Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge Gurk
Festivitat 29 de juny
Fets destacables comtessa de Zeltsscach, esposa de Guillem de Savinja
Iconografia Com a noble o monja, amb una església o fent almoina
Patronatge Diòcesi de Gurk-Klagenfurt; Caríntia

Emma o Hemma de Gurk (ca. 980 – 27 de juny de 1045) fou una noble austríaca, fundadora de monestirs. És venerada com a santa per l'Església Catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Emma era membre de la noble família de Peilenstein (Eslovènia), emparentada amb els Liutpolding de Baviera i l'emperador Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic. Era comtessa de Zeltschach i fou educada a la cort imperial de Bamberg, amb l'emperadriu Cunegunda de Luxemburg. Es casà amb el comte Guillem de Friesach i de Sann, amb qui tingué dos fills, Hartwig i Guillem. La comtessa emprà la seva gran fortuna per a la caritat envers els més necessitats i ja en vida fou tinguda per santa. A més, fundà deu esglésies. Quan els seus marit i fills foren assassinats, cap al 1036, continuà amb la seva tasca religiosa. En 1043 fundà el monestir doble benedictí de Gurk (Caríntia, Àustria), on visqué la resta de la seva vida, fins al 1045.

En morir, l'abadia de Gurk fou dissolta pel bisbe de Salzburg, Gebhard, que n'utilitzà els béns per crear la diòcesi de Gurk-Klagenfurt en 1072 i l'abadia d'Admont en 1074, monestir benedictí masculí.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En 1174 Hemma fou sebollida a la cripta de la Catedral de Gurk, de la que se'n considerava fundadora. Fou beatificada el 21 de novembre de 1287 i canonitzada el 5 de gener de 1938 per Pius XI. És la santa patrona de la diòcesi de Gurk-Klagenfurt i de l'estat austríac de Caríntia, i és invocada per als parts i les malalties de l'ull.

També és venerada a Eslovènia i Estíria. El pelegrinatge a la seva tomba es feia travessant Carniola i el Pas de Loibl, el quart diumenge després de Pasqua, però entrà en declivi al segle XX, arran de les circumstàncies polítiques de la regió.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Messner, Sepp, 1995: Hemma von Gurk. Wesentliches kurz gefaßt. Kolbnitz: S. Messner.
  • Tropper, Peter Günther (ed.), 1988: Hemma von Gurk. Carinthia, Klagenfurt. ISBN 3-85378-315-5

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hemma of Gurk