Empar Torreblanca Tamarit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2021)
Infotaula de personaEmpar Torreblanca Tamarit

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de València - llicenciatura (1980–1985) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de València (2011–) Modifica el valor a Wikidata

Empar Torreblanca Tamarit[1] (València, 27 de febrer de 1962) és una biòloga i catedràtica[2] valenciana. Els seus treballs més importants es basen en els efectes dels metalls pesants tòxics en éssers vius i en l'estudi de la metal·lotioneïna com biomarcador d'estrès ambiental.

Trajectòria[modifica]

En 1980 va començar la llicenciatura de biologia a la Universitat de València, especialitzant-se més tard en la branca fonamental. A 5è curs (1984-1985) va obtenir una beca de col·laboració del Ministeri d'Educació i Ciència amb la qual va formar part de l'equip de recerca del biòleg Javier Díaz Mayans en el departament de fisiologia animal de la Universitat de València, estudiant la presència de metalls pesants en aigües de l'albufera i marines, així com la cerca de biomarcadors per detectar la intoxicació per metalls en invertebrats marins. Durant la beca de col·laboració va començar a treballar en la seva tesi de llicenciatura. El1985 va finalitzar la llicenciatura i va continuar amb el treball de la tesi de llicenciatura, en el qual va estudiar els efectes de la contaminació metàl·lica en el cranc vermell americà (Procambarus clarkii), concloent-la i defensant-la en 1986 obtenint així el grau de llicenciatura de ciències biològiques. Va seguir la seva línia de recerca començada en la tesi de llicenciatura i amb la concessió d'una beca de formació de personal investigador per part de la Generalitat Valenciana, va començar la seva tesi doctoral en la qual va investigar sobre indicadors d'estrès ambiental en P. clarkii, es va publicar el 1989 i va obtenir la qualificació màxima cum laude, per la qual se li va concedir el títol de doctora i el premi extraordinari de doctorat.[cal citació]

Quan era doctora, a l'octubre de 1989 es va traslladar a Toronto per iniciar una estada post-doctoral en el departament de recerca bioquímica de l'Hospital per a nens, Hospital for Sick Children de la Universitat de Toronto, en l'equip del Dr. Bibudhendra Sarkar.[3] Allí va aplicar els seus coneixements sobre els metalls pesants per estudiar la interacció entre el metabolisme del cadmi i el zinc, utilitzant els trofoblasts de placenta humana com a objecte d'estudi i va treballar en un departament expert en proteïnes. Allí va tenir oportunitat de treballar en proteòmica, i tot investigant sobre la metabolització dels metalls va parar especial atenció a la metalotioneïna, proteïna clau en el metabolisme de metalls. Torreblanca pretenia utilitzar-la com a biomarcador en invertebrats en recerques anteriors, però aquesta proteïna tenia com a inconvenient la dificultat per ser quantificada i això limitava el seu ús. Durant aquest període va tenir oportunitat d'utilitzar un mètode efectiu de quantificació de la metalotioneïna, que més tard va modificar i es va poder usar en invertebrats.

Després del seu retorn de Toronto, va sol·licitar la reincorporació a la Universitat de València com a ajudant en el departament de biologia animal, però no va ser fins a 1994 quan va passar a ocupar aquesta plaça.[cal citació]

Paral·lelament i amb motiu d'estudis anteriors en Artèmia, va treballar amb el Dr. Francisco Amat de l'Institut d'aqüicultura de Torre de la Sal (CSIC), expert en el gènere Artemia per documentar el metabolisme i toxicitat dels metalls, entre els anys 1995 i 1997.[4] En finalitzar l'estudi, Torreblanca va iniciar una nova línia de recerca en ecofisiologia i ecotoxicologia.

El 1997 va aconseguir la plaça de professora titular a l'àrea de biologia animal per oposició, i des de llavors va passar a combinar la recerca amb la docència.[cal citació]

A la fi dels 90, amb l'arribada de les tècniques Òmiques, es van obrir nous camps de treball, de tal manera que en aquell moment Torreblanca va ajudar a impulsar el nou servei de proteòmica de la Universitat de València.[cal citació]

Després de la remodelació dels departaments i la desaparició de l'àrea de biologia animal, va passar a formar part del departament de fisiologia.[cal citació]

Entre els anys 2000 i 2001 va ser partícip d'un projecte l'objectiu del qual era la cerca de biomarcadors útils per mesurar l'impacte del canvi climàtic en peixos. Per a l'estudi es van analitzar diferents teixits i òrgans d'exemplars d'orada i anguila, mantinguts a diferents condicions de temperatura i salinitat.[cal citació]

El 2002 va començar un projecte mitjançant el qual es va estudiar els efectes del canvi climàtic en el proteoma de peixos.[cal citació]

Posteriorment, l'any 2006, va tenir l'oportunitat de continuar amb la ecofisiologia comparada d'animals aquàtics, iniciada amb els estudis en Artèmia, amb l'objectiu de la caracterització proteòmica de tres poblacions del musclo Bathymodiolus azoricus, una de les espècies més representatives de les fumaroles hidrotermales.[5]

L'últim projecte dins d'aquesta línia de recerca va tenir com a objectiu la caracterització ecofisiològica de les poblacions de musclo zebra (Dreissena polymorpha) a Espanya amb l'objectiu d'analitzar l'espècie per poder controlar-la ja que es tracta d'una espècie invasora, estudi que va finalitzar el 2011.[6]

Des de 2011 ostenta el títol de catedràtica,[7] que exerceix a la Universitat de València.

Actualitat[modifica]

Avui dia Amparo Torreblanca treballa com a catedràtica a la Universitat de València, al departament de biologia funcional i antropologia física,[8] compaginant recerca i docència. En recerca està immersa en un projecte per sintetitzar insecticides sostenibles a base de nanopartícules.[9]

En l'àmbit de la docència imparteix classes a les següents especialitats universitàries:

  • Grau de Biologia[10]
  • Grau de Ciències Ambientals[11]
  • Grau d'infermeria[12]
  • Màster Universitari de Contaminació, Toxicologia i Sanitat Ambiental[13]
  • Màster Universitari d'Aqüicultura[14]

Direcció de tesis doctorals[modifica]

Ha dirigit 5 tesis de màster i codirigit dues tesis doctorals, una sobre els musclos Bathymodiolus azoricus i una altra sobre nanopartícules metàl·liques.[15]

Associacions[modifica]

Amparo Torreblanca pertany a la Societat Espanyola de Proteòmica des de la seva creació i va ser presidenta del 9è Congrés Ibèric i 6è Iberoamericà de Contaminació i Toxicologia Ambiental el 2013.[16]

Publicacions[modifica]

Emparo Torreblanca és coautora de més de 40 articles científics[17] i té una mitjana de més de 946 cites.

Aquestes són algunes de les seves publicacions més destacades:

  1. Small, T., Ochoa-Zapater, M.A., Gallello, G, Ribera,R. Romero, F.M., Torreblanca, A. Garcerá, M.A.: 2016. Gold-nanoparticles ingestion disrupts reproduction and development in the German cockroach. Science of The Total Environment.[18]
  2. Solé, M., Varó, I., González-Mira, A., Torreblanca, A. 2015. Xenobiotic metabolism modulation after long-term temperature acclimation in juvenils of Solea senegalensis Marine Biology, 162 (2), pàg. 401-412.[19]
  3. Navarro,A; Sánchez-Fontela, J; Xai, D: Faria, M; Peña, JB: Saavedra, C; Blázquez, M; Ruiz, O; Ureña, R; Torreblanca, A; Barata, C; Pinya, B. 2013. Genetic and phenotypic differentiation of zebra mussel populations colonizing Spanish river basins. Ecotoxicology. volum: 22 Nombre: 5 Pàgines, inicial: 915 final: 928 Nombre d'autors: 12 posició.[20]
  4. Company, R.; Antúnez, O.; Bebianno, M.J.; Cajaraville, M.;Torreblanca, A. 2011. 2-D difference gel electrophoresis approach to assess protein expression profiles in Bathymodiolus azoricus from Mid-Atlantic Ridge hydrothermal vents. Journal of Proteomics. Volum: 74, Pàgines, inicial: 2909 final: 2919.[21]
  5. Sarabia R.; Va encallar l.; Amat F.; Pastor A.; Del Ram J.J.; Diaz-Mayans J.; Torreblanca A 2006. Comparative toxicokinetics of cadmium in Artemia. Arxivis of Environmental Contamination and Toxicology Volum: 50 Nombre:1 Pàgines, inicial: 111 final 120.[22]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Amparo Torreblanca Tamarit, perfil de oesa» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 6 d'agost de 2016.
  2. ↑ «BOE con el que A. Torreblanca obtiene la cátedra». BOE, 23-09-2011.
  3. ↑ «Página web del "Hospital for Sick Kids" en la que se ve el cargo del Dr. Bibudhendra Sarkar» (en castellà).
  4. ↑ «Dr. Francisco Amat Domenech» (en castellà). Arxivat de l'original el 6 d'agost de 2016.
  5. ↑ «Resultados del estudio de Bathymodiolus azoricus» (en castellà).
  6. ↑ «Artículo de los resultados del estudio del mejillón cebra» (en anglès).
  7. ↑ «Boe mediante el que A. Torreblanca es reconocida como catedrática». BOE, 23-09-2011.
  8. ↑ «Página con el profesorado del departamento de biología funcional y antropología física de la UV».
  9. ↑ «Estudio en insecticidas basados en nanopartículas».
  10. ↑ «Página web del grado de Biología».
  11. ↑ «Página web del grado de Ciencias Ambientales».
  12. ↑ «Página web grado de enfermería».
  13. ↑ «Profesorado Máster en contaminación, toxicología y contaminación ambiental».
  14. ↑ «Profesorado Máster en Acuicultura».
  15. ↑ «2 Tesis de máster dirigidas por A.Torreblanca». Arxivat de l'original el 29 de juny de 2016.
  16. ↑ «9º Congreso Ibérico y 6º Iberoamericano de Contaminación y Toxicología Ambiental».
  17. ↑ «Artículos publicados por A.Torreblanca».
  18. ↑ «Gold-nanoparticles ingestion disrupts reproduction and development in the German cockroach» (en castellà).
  19. ↑ «Xenobiotic metabolism modulation after long-term temperature acclimation in juveniles of Solea senegalensis Marine Biology».
  20. ↑ «Genetic and phenotypic differentiation of zebra mussel populations colonizing Spanish river basins. Ecotoxicology».
  21. ↑ «Difference gel electrophoresis approach to assess protein expression profiles in Bathymodiolus azoricus from Mid-Atlantic Ridge hydrothermal vents. Journal of Proteomics».
  22. ↑ «Comparative toxicokinetics of cadmium in Artemia. Archives of Environmental Contamination and Toxicology» (en anglès).

Enllaços externs[modifica]

  • "Estudi d'algunes alteracions fisiològiques i morfològiques en Procambarus clarkii (Girard), després de l'exposició a metalls pesants, i la seva possible utilització com a indicadors d'estrès provocat per contaminants" Tesi doctoral d'Amparo Torreblanca
  • Perfil d'Amparo Torreblanca a Google Schoolar
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Empar_Torreblanca_Tamarit&oldid=33217728»