Enrique Bertrán
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Enric Bertran». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 Motiu: mateixa persona |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.png)  | |
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | Cantant, Tenor |
| Veu | Tenor |
Enrique Bertrán fou un tenor. Va néixer a Barcelona el 1863 i va morir després de 1900. No se sap sobre quan, on i amb qui va estudiar cant, encara que sembla que ho va fer a la mateixa Barcelona cap a 1882-1887.Els periòdics locals comencen a ocupar-se d'ell en 1889 -repetides actuacions per teatres secundaris (Gayarre, Tívoli)- elogiant-lo ja una Carmen en aquest últim. Això va donar peu perquè li truquessin del Liceu en novembre de 1889 també per Carmen i, poc després, Los amantes de Teruel de T. Bretón i Fausto en el maig de l'any següent, en les que va tenir molt d'èxit. En 1990 va tornar al modest Teatre Gayarre, ampliant en aquest i en escenaris semblants el seu repertori.
Va marxar a Itàlia, on va dedicar any i mig en perfeccionar el seu estil i tècnica vocal, i es va presentar a Gènova (Teatre Carlo Felice) davant d'un públic difícil amb l'estrena de La Wally (octubre de 1892), en el marc del Festival Colombino. Va acudir a Carrara en desembre de 1892 per al Rigoletto inaugural del nou Teatro Politeama. Van ser dos triomfs que li van obrir les portes al següent del primer coliseu de Milà -i, llavors al món sencer-, La Scala, justament amb Rigoletto, al que va afegir Lucia di Lammermoor (cinc funcions). Aquesta mateixa obra la va interpretar a Gènova, l'abril de 1893. El 21 de setembre de 1893 va estrenar en el Teatro Comunale de Bolonya la nova òpera Vandea de F. Clementi. El gener de 1894 va estrenar a La Scala Loreley, d'Alfredo Catalani.
Després d'un any reinterpretant les mateixes obres a diferents teatres i representar per primer cop personatges Wagnerians, torna a Barcelona, on el Liceu li va oferir set funcions de Lohengrin en novembre de 1895, davant una sala famosa per la seva escassa indulgència, el que explica la dura crítica del Diario de Barcelona: "Voz mal dominada, escuela poco correcta". L'any següent va agregar Cavalleria rusticana, que va brindar al públic de València i al Teatre del Lírico de Milà. Va continuar actuant a Itàlia fins a desembre de 1897, quan el Liceu barceloní el va reclamar per interpretar Carmen, repetint-se un cop més la divisió d'opinions: mentre que la gent aplaudia, el Diario mencionat anteriorment escriu: "Interpretó al Don José con escaso éxito".
A partir de llavors a reduir la seva activitat, donant gradualment preferència a les obres de Wagner menys greus, obtenint sempre bons resultats i, inclòs, algunes actuacions memorables: per exemple en el Teatro Municipale de Piacenza el gener de 1900 amb Lohengrin. Aquesta va ser, segurament, el seu adeu a l'escena, ja que el seu nom deixa de figurar a les cròniques musicals. Breu trajectòria artística la d'aquest tenor més líric que dramàtic, de notable carrera i vertader prestigi internacional.