Lucia di Lammermoor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lucia di Lammermoor
Lucia di Lammermoor
Títol original: Lucia di Lammermoor
Llengua original: Italià
Gènere: dramma tragico
Música: Gaetano Donizetti
Llibret: Salvatore Cammarano
Font literària: The Bride of Lammermoor de Walter Scott
Actes: tres
Estrena: 26 de setembre de 1835
Teatre: Teatro San Carlo de Nàpols
Estrena a Catalunya: 1838, Teatre de la Santa Creu (Barcelona)
Estrena al Liceu: 15 de setembre de 1849

Lucia di Lammermoor és una òpera en tres actes composta per Gaetano Donizetti sobre un llibret italià de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Va ser estrenada a Nàpols el 26 de setembre de 1835.

És una de les principals òperes del bel canto i una de les cinc més representades en la història del Liceu, amb 274 representacions. Transcorre a les terres escoceses de Lammermoor a finals del segle XVI en un moment de crisi política i religiosa i conta la història de l'amor de Sir Edgardo de Ravenswood i Lucia, germana de Lord Enrico Asthon, que ha pactat el casament de la jove amb un noble ric.

Aprofitant l'absència de l'enamorat i per mitjà d'una prova d'infidelitat, Lord Enrico aconsegueix que se celebri el casament, just en el moment que torna Sir Edgardo. En un acte de bogeria, Lucia apunyala al llit nupcial el seu marit.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Precursor d'un romanticisme peninsular, Donizetti va heretar un hàbit dels compositors dels segles precedents. Ser compositor en aquestes velles èpoques significava dominar un ofici i calia escriure molt, encara que de vegades se ressentís la qualitat: d'aquí la quantitat de 73 òperes compostes pel "Cigne de Bèrgam", xifra poc usual per a un músic del segle XIX, que, a més, va morir als 51 anys. Per contra, Bellini, mort als escassos 35 anys, va escriure moltíssim menys si s'atén al quantitatiu, i va posar en cada cas una cura extrema. La seva presència i èxit en el món líric europeu més d'una vegada van obligar a Donizetti a cuidar la seva pròpia producció, i no és casual que Lucia di Lammermoor hagi vist la llum a pocs mesos de l'estrena de I puritani, darrere i triomfal creació belliniana (París, Teatre dels Italians, 25 de gener de 1835).

En col·laboració amb el poeta Salvatore Cammarano (1801-1852), que es va inspirar en la novel·la The bride of Lammermoor de Sir Walter Scott (1819), Donizetti va escriure la partitura de Lucia di Lammermoor en 26 dies. Encara que el més comú sigui definir-la com "òpera en tres actes", la definició original és "dramma tragico in due parti". La primera consta d'un acte únic i s'anomena La partenza. La segona, Il Contratto nuziale, està estructurada en dos actes.

Representacions[modifica | modifica el codi]

Maria Callas va fer reviure Lucia

Va ser estrenada al Teatro San Carlo de Nàpols el 26 de setembre de 1835. Donizetti va revisar la partitura per a una versió en francès, Lucie de Lammermoor, que es va estrenar el 6 d'agost de 1839 en el Théâtre de la Renaissance de París.

No obstant això, durant dècades Lucia es va considerar com a mera peça de lluïment per sopranos de coloratura i era una part poc coneguda del repertori operístic. Després de la Segona Guerra Mundial, un petit nombre de sopranos molt capacitades, la més destacada d'elles van ser primer Maria Callas (amb interpretacions des de 1952 i especialment aquelles de la Scala i Berlín el 1954/55 sota Herbert von Karajan) i després Joan Sutherland (amb les seves interpretacions de 1959 a la Royal Opera House Covent Garden el 1959, que es van repetir el 1960), van reviure l'òpera en tota la seva glòria tràgica original.

Des del seu renaixement, Lucía de Lammermoor s'ha convertit en una referència del repertori operístic estàndard, i apareix com a número 19 a la llista de Operabase de les òperes més representades en el món, i la segona de Donizetti, després de L'elisir d'amore.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Primer part: La partida[modifica | modifica el codi]

Acte I[modifica | modifica el codi]

L'acció transcorre a Escòcia, al final del segle XVI. Jardí del castell que antigament era propietat dels Ravenswood i que ara pertany a la família dels Ashton, després d'una lluita que va enfrontar a les dos nobles famílies. Normanno confia a Lord Enrico Ashton la seva sospita que la germana d'aquest, Lucia, està enamorada en secret del jove Edgardo, últim descendent dels Ravenswood i enemic d'Enrico. Aquests fets incomoden Enrico, el qual ja ha traçat el pla de casar Lucia amb Lord Arturo Bucklaw, amb el propòsit de guanyar una nova aliança política. Raimondo, capellà dels Ashton i preceptor de Lucia, explica que la jove encara guarda dol per la mort recent de la seva mare, motiu pel qual no té ànim per a pensar a contraure matrimoni. Normanno, però, ho desmentix al revelar que Lucia es troba tots els matins amb un jove que la va salvar de l'agressió d'un bou. Enrico s'encén d'ira quan un grup de guàrdies confirma que ha vist el jove pels voltants del jardí i que es tracta del seu rival, Edgardo.

Fosqueja. Lucia surt del castell amb la seva dama de companyia, Alisa, per trobar-se secretament amb Edgardo. Ambdós es detenen davant d'una misteriosa font. Alisa aconsella a Lucia que trenqui tota relació amb Edgardo. De sobte apareix aquest i li anuncia que ha de partir cap a França, encara que abans vol reconciliar-se amb Enrico i demanar-li la mà de Lucia, però aquesta li suplica que esperi un mica més i mantinga en secret el seu idil·li. Al partir, els enamorats intercanvien els anells com a prova de fi delitat i promesa de matrimoni.

Segona part: El contracte nupcial[modifica | modifica el codi]

Acte II[modifica | modifica el codi]

Estança al castell. Enrico ja ha fixat la boda de Lucia amb Arturo, però encara tem un rebuig per part de la seva germana. Per a assegurar-se que el compromís es faci efectiu, ha interceptat totes les cartes d'Edgardo a Lucia i ha preparat una missiva falsa que evidencia una traïció d'Edgardo. Lucia s'acosta pàl·lida i amb la mirada perduda. Enrico li mostra la carta i la jove, clarament afectada i horroritzada, accepta casar-se amb Arturo. Raimondo, segur de la traïció d'Edgardo, consola Lucia i la convenç perquè se sotmeti a la voluntat del seu germà.

Al saló del castell tots esperen amb alegria l'arribada dels nuvis. Apareix Arturo, que assegura la seva protecció a Enrico. Poc després entra Lucia, el rostre de la qual reflectix el patiment. Arturo firma el contracte de matrimoni i, pressionada pel seu germà, a continuació ho fa Lucia. En aquest moment entra precipitadament Edgardo, encès d'ira i disposat a batre's amb qui faci falta per tal de venjar el seu amor traït. Es desembeinen les espases, però Raimondo imposa la calma. Edgardo mira el contracte de matrimoni i pregunta a Lucia si és la seva firma: la jove, confosa i fora de si, assentix. Edgardo, enfurit, li demana que li torni l'anell i a continuació el llança a terra i maleïx el dia en què la va conèixer. Lucia es desmaia i Edgardo és expulsat del castell davant de la indignació dels invitats.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Torre de Wolferag, actual residència en ruïnes d'Edgardo. Nit de tempesta. Edgardo medita en solitari sobre la seva desgràcia. Apareix Enrico, que ha abandonat la festa d'esposalles de Lucia i arriba a exigir explicacions a Edgardo per la infàmia comesa. Després d'una conversació alterada, ambdós decidixen batre's en duel a l'alba, prop de les tombes dels Ravenswood.

A la sala del castell, mentre encara se sent el sarau de la festa de la boda, irromp Raimondo amb una notícia esborronadora: Lucia ha apunyalat Arturo en la seva nit de bodes i aquest jau mort al llit. Tot seguit entra Lucia en camisa de dormir blanca tacada de sang i amb els cabells desordenats, en un estat evident d'alienació mental. Vaga per la sala amb la mirada perduda i invoca Edgardo mentre recorda els moments feliços del seu amor. Poc després cau a terra, ja pràcticament sense vida, davant de la commoció dels presents i els remordiments d'Enrico.

Al cementeri de Ravenswood, amb el castell al fons. Edgardo, emocionalment destrossat, està decidit a deixar-se matar per Enrico en l'imminent duel. Arriben invitats de la boda que li revelen el que ha passat al castell. Raimondo confirma a Edgardo que Lucia ha mort. Desolat i recordant els dies feliços que va passar amb la seva estimada, se suïcida clavant-se un punyal.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lucia di Lammermoor

Vegeu també[modifica | modifica el codi]