La fille du régiment

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La noia del regiment
Hana Cavallarová (1863-1946), cantant txeca en el paper de Marie (21 de gener de 1888)
Hana Cavallarová (1863-1946), cantant txeca en el paper de Marie (21 de gener de 1888)
Títol original: La fille du régiment
Llengua original: Francès
Gènere: opéra-comique
Música: Gaetano Donizetti
Llibret: Georges Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François Bayard
Actes: dos
Estrena: 11 de febrer de 1840
Teatre: Opéra-Comique de París
Estrena a Catalunya: 1844, Teatre Nou (Barcelona) (en italià)
Estrena al Liceu: 6 de novembre de 1850 (en italià)
Personatges:

La fille du régiment és un òpera còmica en dos actes de Gaetano Donizetti. El llibret és de Georges Henri Vernoy de Saint-Georges i Jean-François Bayard. Fou estrenada l'11 de febrer de 1840 a l'Opéra-Comique de París.

Aquesta òpera és famosa per l'ària Ah! mes amis, quel jour de fête! que s'ha anomenat el Mont Everest per a tenors, presentant 9 Do alts i que arriben comparativament aviat a l'òpera, donant menys temps d'escalfar la veu del cantant. Alguns tenors no hi arriben amb força i el substitueixen per un si.

Representacions[modifica | modifica el codi]

L'òpera s'estrenà sota l'amenaça d'un boicot cap al compositor italià i es va saldar amb un fracàs "fugaç" ja que es va seguir representant amb un èxit més gran en les següents posades en escena. Els compositors francesos no donaven crèdit a l'èxit de Donizetti a París i sentien la sensació que el compositor de Bèrgam s'estava guanyant al públic parisenc. Si a això li unim l'exaltació a la pàtria francesa que es palpa en cada moment de l'òpera, era evident que el públic parisenc anava a acollir-la cada vegada millor en un moment en què semblava que París es convertia en el centre més rellevant en el món de l'òpera. En l'actualitat, es deu a Joan Sutherland i Luciano Pavarotti la recuperació d'aquesta òpera que ha estat a l'ombra de les grans òperes de Donizetti.

Repartiment estrena[modifica | modifica el codi]

Els papers principals van ser assumits a l'estrena per Juliette Bourgeois (Marie), Mécène Marie de Lisle (Tonio), Mary-Julie Boulanger (Marquesa) i Henry (Sulpice)

Argument[modifica | modifica el codi]

La filla del regiment es desenvolupa al Tirol suís, en temps de les guerres napoleòniques, cap a l'any 1805.

Acte I[modifica | modifica el codi]

Pas muntanyós del Tirol. Es desenvolupa una batalla fora d'escena. El poble fronterer, atemorit, dirigeix una pregària a la Verge perquè arribi aviat la pau. Està acabant la guerra en la qual Napoleó ha ocupat la regió, i els francesos acaben d'aconseguir la victòria. Entre els refugiats hi ha la Marquesa de Berkenfeld, temorosa que les últimes escaramusses de la guerra l'afectin a ella i als seus béns. El seu poruc criat Hortensius la tranquil·litza. Arriba el regiment que dirigeix Sulpice, i confirma la calma a la regió, ja que la batalla ha acabat. Amb Sulpice arriba també Marie, una noia òrfena recollida pel regiment durant la guerra i adoptada com a vivandera (és a dir cantinera i mascota) i filla del regiment. Marie té una educació molt precària i casernària. El seu comportament és rude, sense maneres de bona urbanitat. Però Marie és molt bona cantant i lidera la cançó del regiment, que tots coregen amb molt entusiasme.

Marie confessa a Sulpice que ha conegut a un noi, que en un barranc li va salvar la vida, i que està enamorada d'ell. No obstant això, tot el regiment es creu amb dret a impedir el matrimoni de Marie si el candidat no és del seu gust. Els soldats porten a un sospitós que ronda el lloc i Marie el reconeix: és Tonio, el tirolès que li va salvar la vida. Tonio és alliberat després d'algunes discussions i després no perd l'oportunitat de trobar Marie per declarar el seu amor (Quoi! Vous m'aimez).

Apareix la Marquesa de Berkenfield i en una conversa amb Sulpice li diu que ella busca la filla d'una germana seva que va tenir una relliscada amb el Capità Robert, un militar del regiment. Aquesta suposada neboda és la pròpia filla de la Marquesa i òbviament es tracta de Marie. Quan Tonio tracta d'obtenir permís per festejar la Marie els soldats s'hi neguen, perquè no pertany al regiment. Tonio llavors decideix ingressar al regiment i celebra joiós el fet de poder ser militar i marit.

Molt aviat Sulpice adverteix a Tonio que ha de lliurar Marie a la seva tia, la Marquesa que ha vingut a buscar-la. Marie es veu obligada, doncs, contra la seva voluntat, a anar a viure al castell de la marquesa de Berkenfield, on rebrà una educació adequada al seu nou rang. Marie s'acomiada emotivament de tots dient que cal partir, deixant en clar que l'ingrés de Tonio en el regiment no li ha servit de res.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Al palau de la Marquesa de Berkenfield, aquesta s'esforça en educar Marie perquè pugui casar-se amb un ranci aristòcrata: el fill de la duquessa de Crakenthorp. Per això li ensenya a cantar una refinada romança clàssica, però Marie es distreu amb sons militars, i Sulpice, que està de visita per veure els progressos de Marie, es posa a cantar amb ella en un contagiós ritme. Després, tot sol, Marie reflexiona sobre la seva desgraciada condició. Arriben Tonio i els altres soldats del regiment, se suposa que al casament de Marie. Tot es transforma en alegria quan Marie canta al costat d'ells una encesa i patriòtica cançó: Salut a la France seguida per una graciosa intervenció de Marie, Tonio i Sulpice en què expressen la seva felicitat de tornar a trobar-se.

Tonio li confessa a la Marquesa el seu amor per Marie i que per la noia ell s'ha fet soldat. Tonio li demana a Marie, però la Marquesa molt fredament li demana que se'n vagi. Després La Marquesa confessa secretament a Sulpiuce que és ella la veritable mare de Marie, però per no exposar la seva relliscada fingeix ser la tia. Després arriben els aristòcrates convidats i la insuportable Duquessa de Crakenthorp amb el seu fill, el nuvi. També arriben Tonio i els soldats, decidits a impedir la cerimònia. Quan diuen que ella va ser vivandera i filla del regiment, els convidats i l'aparatosa duquessa de Crakenthorp s'horroritzen. Marie confessa davant tots la seva lleialtat i afecte envers el regiment i que a ell li deu tot. Llavors la Marquesa, commoguda, atura el casament i lliura Marie a Tonio, el seu veritable amor. Per celebrar aquest feliç moment, Marie, Tonio els soldats i tots els presents canten una vegada més aquest patriòtic Salut à la France.

Moments més cèlebres[modifica | modifica el codi]

Són diversos els fragments que han assolit notòria popularitat: el cèlebre Pour mon âme, Pour me rapprocher de Marie, el cant del regiment i el Salut à la France.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La fille du régiment