Epistolari

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Portada d’una traducció al francès de l'epistolari de Plini el Jove

Un epistolari és un llibre o quadern on es recullen col·leccions de cartes o epístoles que es poden trobar disperses;[1] seva redacció es remet a un o diversos autors, i els destinataris poden ser un o més d'un.[2] Aquest pot referir-se a més a més a un «diari d'escriptura»,[3] així com també a una novel·la que inclou una sèrie de missives elaborades i intercanviades entre els seus personatges, o bé, l'autoria de les quals correspon a un de sol.[4]

Poden ser de diferents tipus, segons agrupin les cartes per autors, corresponsals, temes o dates. Els epistolaris més complets han de recollir també les epístoles que escriuen els corresponsals, personatges que són habitualment exclosos a causa de no ser tan famosos com l'autor a qui estan consagrades aquestes col·leccions, encara que també perquè és molt difícil que es conservi aquest tipus de literatura efímera.[5]

Exemples d'epistolaris publicats són les Cartes de Dylan Thomas o l' Epistolari de Juan Ramón Jiménez.

Epistolaris notables[modifica]

Alguns epistolaris escrits per persones famoses han estat publicats i poden llegir-se amb certa facilitat. Una petita mostra, aleatòria i no exhaustiva, a continuació.

  • Ciceró.
    • Epistulae Selectae.[6]
    • Epistolas o cartas de Marco Tulio Ciceron, vulgarmente llamadas familiares[7]

Referències[modifica]

  1. ↑ Martínez Carrizales, Leonardo «Hacia una "lectura textual" de los epistolarios modernos». Literatura Mexicana, 11, 1, 2000, pàg. 257-285.
  2. ↑ Blasco Ibáñez, Vicente. Epistolario de Vicente Blasco Ibáñez-Francisco Sempere: 1901-1917. Consell Valencià de Cultura, 1999, p. 319. 
  3. ↑ Becerra, Janette «Las cartas de Pedro salinas a su musa: el diario de escritura de la voz a ti debida». Revista de estudios hispánicos, 30, 1, 2003, pàg. 259-270.
  4. ↑ Clark, Lisa M. Writing with Social Impact: A Study of Selected Eighteenth and Nineteenth Century British Women Writers and Their Works (en anglès). Union Institute and University, 2006, p. 208. ISBN 978-054-938-228-7. 
  5. ↑ Kong, Katherine. Epistolary positions: gender and authority in medieval and early modern French letters (en anglès). University of Michigan, 2004. 
  6. ↑ Cicero, M.T.; Klotz, R. Epistulae Selectae (en romanès). Harper, 1879. 
  7. ↑ Ciceró, M.T.. Epistolas o cartas de Marco Tulio Ciceron, vulgarmente llamadas familiares, 2 (en castellà). por Joseph y Thomas de Orga, 1780. 
  8. ↑ Lletres a Lucili, vol. II: llibres VI-IX. Editorial Alpha, 2016. ISBN 978-84-7225-899-0. 
  9. ↑ Jeune, P. Lettres de Pline le Jeune. Traduites par M. de Sacy, de l'académie françoise. Cinquième édition (en francès). Chez Reinier Leers, 1707, p. 5. 
  10. ↑ Erasmus, D.; Schoeck, R.J.; Corrigan, B. Collected Works of Erasmus: Correspondence. University of Toronto Press, 1974, p. 26. ISBN 978-0-8020-1981-3. 
  11. ↑ de Valera, D. Epistolas de Mosen Diego de Valera enbiadas en diversos tiempos e a diversas personas. Publicalas juntamente con otros cinco tratados del mismo autor sobre diversas materias la Sociedad de Bibliofilos Espanoles (en castellà). Ginesta, 1878, p. 21. 
  12. ↑ Luther, M.; Zimmermann, K.; Malcolm, G. Luther's Letters to Women. Chapman & Hall, 1865. 
  13. ↑ de Liori i de Montcada, H.R.; de Requesens, E.; de Ahumada Batlle, E. Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle xvi). Publicacions de la Universitat de València, 2003. ISBN 978-84-370-5678-4. 
  14. ↑ Galilei, G. Epistolario: pubblicazione promossa dal Ministero di Agricoltura, Industria e Commercio por uso degli Istituti Technici (en italià). Vigo, 1872, p. 13. 
  15. ↑ Lettres de Madame de Sévigné: de sa famille et de ses amis, précédée d'un essai biographique et litteraire, et ornée de deux portraits (en francès). Janet et Cotelle, 1823. 
  16. ↑ Villarroya, J. Colección de cartas escritas por Gregorio Mayans y Siscar. a D. Joseph Nebot y Sanz, publícalas --- (en castellà). B.Monfort, 1791, p. 55. 
  17. ↑ Feijóo, B.J.. Cartas eruditas, y curiosas, en que por la mayor parte se continùa el designio de el Theatro critico universal, impugnando, o reduciendo a dudosas varias opiniones comunes ... (en castellà). en la imprenta de los herederos de Francisco del Hierro, 1751, p. 4-PT2. 
  18. ↑ Foscolo, U.; Orlandini, F.S.; Mayer, E.; Capparelli, C. Opere edite e postume di Ugo Foscolo: Epistolario. 1. 6 (en italià). Felice Le Monnier, 1854. 
  19. ↑ Epistolario di Giacomo Leopardi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Epistolari&oldid=31726432»