Escala de Penrose
L'escala de Penrose, anomenada "escala infinita" o "impossible", és una il·lusió òptica descrita pels matemàtics anglesos Lionel i Roger Penrose juntament amb altres objectes impossibles en un article publicat el 1958.[1]
Aquesta escala és la representació bidimensional d'unes escales que canvien la seva direcció de 90º graus quatre vegades mentre fa la sensació que pugen o baixen a la vegada, sigui la direcció que sigui. Si bé l'assoliment d'un objecte tridimensional d'aquest tipus no és possible, la il·lusió òptica de la imatge de Penrose es basa en enganyar la perspectiva.
L'artista neerlandès Maurits Escher va fer ús de l'escala de Penrose en algunes de les seves obres, incloent la famosa litografia Klimmen en Dalen (en català Ascens i descens), on s'hi veuen alguns monjos dedicats a pujar i baixar les escales a la part superior d'un monestir. A la novel·la d'Andrea Camilleri La scomparsa di Patò (La desaparició d'Ànec), un astrònom anglès suggereix que el protagonista és víctima de la més perniciosa escala, i sigui condemnat a descendir de l'eternitat. El director de cinema Christopher Nolan incorporà l'escala de Penrose a la pel·lícula Inception, explicant que les estructures que normalment són impossibles es poden crear dins els mons dels somnis lúcids.
Referències i enllaços externs [modifica]
- ↑ L.S. Penrose i R. Penrose, «Impossible objects: A special type of visual illusion» in: British Journal of Psychology tom 49, 1958, pàgines 31–33. (anglès) (en català: «Objectes impossibles: un mena especial d'il·lusions òptiques»)
