Llista d'estats del Sacre Imperi (A)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Això és una llista d'alguns dels estats del Sacre Imperi Romanogermànic que comencen amb la lletra A:

Nom

Tipus

Cercle

Bancada

Formació

Notes

Aachen Aachen Ciutat Imperial Lliure Low Rhen 1166-1801 1166: Ciutat Imperial Lliure separada del Ducat de Baixa Lorena
1500: Cercle de Westfàlia
1801 : Annexionat a França
1815: a Prussia
Aalen Aalen Ciutat Imperial Lliure Sw 1360-1803 1360: Ciutat Imperial Lliure separada del comtat de Württemberg
1500: Cercle de Suàbia
1803: Annexionat al Ducat de Württemberg
Aalst Aalst Comtat 1056-1165 Feu imperial al comtat de Flandes
1056: El comtat es va separar del landgraviat de Brabant
1165: Annexionat al comtat de Flandes
Aarberg Aarberg Comtat 1209-1379 També anomenat Aarburg
1209: El comtat es va separar del comtat de Neuchâtel
1379: Annexionat a la Ciutat Imperial Lliure de Berna
No hi ha escut Abensberg-Traun Comtat 1653-1806 1653: El comtat es va separar del Bisbat de Passau
1806: Annexionat al Regne de Württemberg
No hi ha escut Ahrgau Comtat 1107-1246 1107: Separat de l'Abadia de Prüm
1246: Annexionat a l'Arquebisbat de Colònia
No hi ha escut Albeck Senyoria 1081-1383 1081: Separat del ducat de Suàbia
1383: Annexionat a la Ciutat Imperial Lliure d'Ulm
No hi ha escut Aldenburg Comtat 1651 Comte Imperial d'Aldenburg, senyor immediat de Kniphausen, senyor de Varel
1646: Noblesa imperial
1651: Senyors immediats de Kniphausen i Varel
1651: Baronia imperial
1653: Comtat imperial
No hi ha escut Aletzheim Comtat 1439 1439: Segregat de la senyoria de Pappenheim
1697: Annexionat al comtat de Pappenheim
Allersberg Allersberg Senyoria 1343 1343: Segregat de la senyoria de Wolfstein
1474: Annexionat a la senyoria de Sulzbürg
No hi ha escut Alpheim Comtat 1465 1465: Segregat del comtat de Neuenahr
1589: Annexionat al comtat de Moers
No hi ha escut Alsàcia i Burgúndia Batllia Cap 1212 1793: Consell de Prínceps
Batllia (Ballei) de l'Ordre Teutònica
No hi ha escut Alt-Bruchhausen Comtat 1234 1234: Segregat del comtat de Bruchhausen
1338: Annexionat al comtat d'Hoya
No hi ha escut Alt-Eberstein Comtat 1207 1207: Segregat del Usgau
1283: Annexionat al comtat de Neu-Eberstein
No hi ha escut Alt-Katzenelnbogen Comtat 1245 1245: Segregat del landgraviat de Katzenelnbogen
1403: Annexionat al comtat de Neu-Katzenelnbogen
Altena Altena Comtat 1152 1160: Fusionat amb parts del comtat de Berg fou conegut com comtat d'Altena-Berg
1180: Conegut com comtat d'Altena altre cop
1249: Fusionat amb el comtat de la Mark
1367: Altena concedida al comte Engelbert III de la Mark
1609: A Brandenburg
44.3 km²;
No hi ha escut Altena-Berg Comtat 1160 1160: Format per la fusió d'Altena amb parts del comtat de Berg
1180: Convertida altre cop en comtat d'Altena
Altensteig Altensteig Senyoria 1100: primera menció dels senyors d'Altensteig
Als senyors de Berneck
Als de Gultlingen
1390: Venut als marcgravis de Baden
1603: a Wurttemberg
Orde Teutònic Un Der Etsch Batllia Aust 1269 "A l'Adigi"
Batllia (Ballei) de l'Orde Teutònica
Andechs Andechs Comtat Defensor (Vogt) del Bisbat de Brixen
c1130: adquisició del comtat de Plassenburg
1132: comtat
1173: Adquisició del marcgraviat d'Ístria
1180: Adquisició del ducat de Merània o Meran
1248/51: Extinció
No hi ha escut Andechs-Merània Ducat
No hi ha escut Andelfingen Senyoria
Anhalt Anhalt Ducat Upp Sax Pr 1173: Segregació del ducat de Saxònia
1212: comtat
1218: Príncep imperial
1250: Principat
1252: Dividit en els principats (línies) d'Anhalt-Aschersleben d'Anhalt-Bernburg i d'[[Anhalt-Zerbst;
1570 Anhalt reunificat
1582: Consell imperial de Prínceps
1603: Dividit en els Principats d'Anhalt-Bernburg, d'Anhalt-Dessau d'Anhalt-Kothen, d'Anhalt-Plotzkau]] i d'Anhalt-Zerbst
1863: Ducat d'Anhalt
1918: Estat Lliure d'Anhalt
Anhalt Anhalt-Aschersleben Principat Upp Sax Pr 1252 1252: Creat per partició de Princ. d'Anhalt
1316, 1322: Annexionat al bisbat d'Halberstadt que fou secularitzat i annexionat a Brandenburg el 1648
Anhalt Anhalt-Bernburg Ducat Upp Sax Pr 1252 1252: Creació del Principat per partició de Princ. d'Anhalt
1468: Annexionat al Princ. d'Anhalt-Zerbst
1603: Restablert en una nova partició del Princ. d' Anhalt
1806: Ducat
1834: A Anhalt-Dessau
1863: A Anhalt-Dessau-Köthen
Títol: Duc d'Anhalt-Bernbur, Duc de Saxònia, Angria & Westfàlia, compte d'Ascània, senyor de Bernburg & Zerbst
Anhalt Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym Principat Upp Sax Pr 1727 1727: Creat per fusió del comtat d'Holzapfel i el Princ. d'Anhalt-Zeitz-Hoym
Anhalt Anhalt-Dessau Principat Upp Sax Pr 1396 1396: Principat creat per partició del Princ. d'Anhalt-Zerbst
1561: Annexionat altra vegada al Princ. d'Anhalt-Zerbst
1603: Restaurat per nova partició del principat d'Anhalt
1807: Ducat
1853: Fusionat amb Anhalt-Köthen per formar el ducat d'Anhalt-Dessau-Köthen
Títol: Duc d' Anhalt(-Dessau), Duc de Saxònia, Àngria & Westfàlia, compte d'Ascània, senyor de Bernburg, Zerbst & Gröbzig
Anhalt Anhalt-Dornburg Principat Upp Sax Pr 1667 1667: Divisió del Princ. d'Anhalt-Zerbst
1742: Reannexionat al Princ. d'Anhalt-Zerbst
Anhalt Anhalt-Harzgerode Principat Upp Sax Pr 1635 1635: Divisió del Princ. d'Anhalt-Bernburg
1709: Annexionat a Princ. d'Anhalt-Bernburg
Anhalt Anhalt-Köthen Ducat Upp Sax Pr 1396 1396: Divisió del Princ. d'Anhalt-Zerbst
1552: Annexionat al Princ. d'Anhalt-Dessau
1603: Restabliment del principat per nova partició del principat d'Anhalt
1807: Ducat d'Anhalt-Köthen
1847: A Anhalt-Dessau
que agafa el nom alternatiu d' Anhalt-Kothen o Anhalt-Cothen
Títol: Duc d'Anhalt-Köthen, Duc de Saxònia, Àngria & Westfàlia, comte d'Ascània, senyor de Bernburg & Zerbst
Anhalt Anhalt-Mühlingen Principat Upp Sax Pr 1667 1667: Divisio del Princ. d'Anhalt-Zerbst
1714: Reannexionat al Princ. d'Anhalt-Zerbst
Anhalt Anhalt-Pless Principat Upp Sax Pr 1755 1755: Divisió del Princ. d'Anhalt-Köthen
Anhalt Anhalt-Plötzkau Principat Upp Sax Pr 1544 1049: primera menció de Plotzkau
El comte de Plotzkau hereta el comtat de Walbeck
1133: Els comptes de Plotzkau extingits
1435: Anhalt hereta Plotzkau
1544: Divisió del Princ. d'Anhalt-Dessau
1553: Annexionat al Princ. d'Anhalt-Zerbst
1603: Restabliment del principat per nova partició del Princ. d'Anhalt
1665: Annexionat al princ. d'Anhalt-Kothen
Anhalt Anhalt-Zeitz-Hoym Principat Upp Sax Pr 1718 1718: Divisió del Princ. d'Anhalt-Bernburg
1727: Fusionat amb el comtat d'Holzapfel per formar el Princ. d'Anhalt-Bernbur-Schaumburg-Hoym
Anhalt Anhalt-Zerbst Principat Upp Sax Pr 1252 1252: Divisió del Princ. d'Anhalt
1396: Repartit entre Anhalt-Dessau d'Anhalt-Kothen
1544: Restaurat per nova partició del Princ. d'Anhalt-Dessau
1796: Annexionat al Princ. d'Anhalt-Dessau
Anholt Anholt Comtat Rhen baix Wf 1169 1169: Castell d'Anholt construït per Guillem I, Bisbe d'Utrecht, forma una senyoria
1234: Governat pels senyors de Zuylen-Anholt
1300s: Estatus immediat concedit durant el govern d'Esteve I senyor d'Anholt, 1317-1343
1346: Els senyors d'Anholt encunyen moneda
1349: Concedits drets de ciutat per Teodoric d'Anholt
1380: Mort d'últim mascle dels senyors d'Anholt; la seva filla i l'hereva Herberga es casava amb Hermann III de Gemen
1399: A Gemen
1402-1641: A Bronchhorst-Batenburg per matrimoni de Margaret de Gemen
1431: L'emperador Segimon confirma Bronchhorst-Batenburgs com senyors d'Anholt amb els drets d'encunyar moneda i fer fires i estatus immediat
1621: comtat imperial
1641-1810: Heretat pels Prínceps de Salm-Salm per matrimoni amb l'hereva del comte Teodoric IV (+ 1641)
1653: Estat imperial de la bancada de Comtes de Westphalia
1738: La línia de Salm-Salm desapareix; Anholt passa a la línia de Salm-Hoogstraten (rebatejada Salm-Salm el 1739)
1810-1813: Ocupació francesa
1815: A Prússia
Ansbach Ansbach Marcgraviat 1500: Cercle de Francònia
1792: A Prussia
1806: A Baviera
Anvers Anvers Marcgraviat Burg 1512: Cercle de Burgúndia o Borgonya
Aosta Aosta Ducat 1310: Ducat
1539-1563: Ocupació francesa
Appenzell Appenzell Cantó 1507 1507: Divisió de l'Abadia de St. Gall
1597: Dividisió d'Appenzell Inner-Rhoden i Appenzell Ausser-Rhoden
Appenzell Ausser-Rhoden Appenzell Ausser-Rhoden Cantó 1597 1597: Divisió del Cantó d'Appenzell
1648: Deixa l'Imperi i esdevé membre de la confederació Helvètica
Appenzell Inner-Rhoden Appenzell Inner-Rhoden Cantó 1597 1597: Divisió del Cantó d'Appenzell
1648: Deixa l'Imperi i esdevé membre de la confederació Helvètica
Arenberg Arenberg Ducat El Rhin Pr Aremberg
Fundat vers 1177 com a comtat
1512: Cercle de Renània Electoral
1576: comtat imperial
1580: Consell imperial de Prínceps
1644: Ducat
1810: Mediatitzat
Arlon Arlon Marcgraviat 950 Fundat com a comtat
c1167: Marcgraviat
1214: Unit al comtat de Luxemburg
1221: Annexionat al ducat de Limburg
Arnsberg Arnsberg Comtat
Artois Artois Comtat Burg 1237 1512: Cercle de Burgúndia o Borgonya
Asch Asch Senyoria 1780: a Àustria
Aschaffenburg Aschaffenburg Principat 1803 segle X: El canceller imperial i arquebisbe Willigis de Magúncia adquireix la propietat d'Aschaffenburg
1803: Concedit al Canceller, Karl Theodor Von Dalberg
1806: Annexionat al Gran Ducat de Frankfurt
1814: A Baviera
No hi ha escut Aspremont-Lynden Comtat 1590: Barons immediats imperials de Reckheim
1623: Propietat Imperial
No hi ha escut Auersperg Comtat 1550 1550: Baronia imperial
1630: comtat imperial
1653: príncep imperial
1654: estat imperial
1654: Consell imperial de Prínceps
1654-1791: Ducs no immediats de Silesia-Munsterberg i Frankestein
1663: esdevenen senyors immediats de Thengen
1664: comtat-principat imperial
1664: A la bancada dels prínceps del Cercle de Suàbia
1791: Ducs no immediats de Gottschee (en terres no hereditaries d'Àustria)
Adquireix el comtat no immediat de Wels
Títol: Príncep imperial d'Auersperg, Duc de Gottschee, compte-príncep de Thengen, compte de Wels, senyor de Schönberg & Seissenberg, etc.
Augsburg Augsburg Bisbat Ec C888
1203 fundació del bisbat
com a Principat eclesiàstic
1500: Al Cercle de Suàbia
1793: Consell de Prínceps
1802: Incorporat a Baviera
1803: Secularitzat dins de Baviera
Augsburg c Ciutat Imperial Lliure Sw 1276 14 aC: Fundada per August
1488-1534: Lliga de Suàbia
1500: La Lliga esdevé el cercle de Suàbia
1632-1635: ocupació sueca
1806: Annexionada a Baviera
Arxiducat d'Àustria Àustria Arxiducat Aust Pr 833 833: Creació del marcgraviat d'Àustria
976: Àustria separada del ducat de Baviera
1156: Ducat
1192: hereta Estíria
1359: títol Arxiducal
1379-1457: Partició en Àustria (Línia Albertina) i "Àustria Interior" (Ducats de Estíria, Caríntia i Carniola, comtat de Tirol i el "Vorland" (Línia Leopoldina)
1453: Arxiducat
1457: La línia Albertina desapareix; Àustria a la línia Leopoldina
1512: Cercle d'Àustria
1520-1534: Administra el Ducar de Württemberg
1582: Consell imperial de Prínceps
1804: Imperi d'Àustria
Títol: Emperador d'Àustria, Rei Apostòlic d'Hongria, Rei de Bohemia, Dalmàcia, Croàcia, Eslavònia, Galítzia, Lodomèria, & Ilíria, rei de Jerusalem, etc., Arxiduc d'Àustria, Gran Duc de Toscana & Cracòvia, Duc de Lorena, Salzburg, Estíria, Caríntia, Carniola & Bukovina, Gran Príncep de Transsilvània, Marcgravi de Moràvia, Duc d'Alta Silèsia & Baixa Silèsia, Mòdena, Parma, Piacenza & Guastalla, Auschwitz & Zator, Teschen, Friaul, Ragusa & Zara, Compte Principesc d'Habsburg, Tirol, Kyburg, Gorítzia & Gradisca, Príncep de Trento & Brixen, Marcgravi de l'Alta i Baixa Lusàcia & d'Ístria, compte d'Hohenems/Hohenembs, Feldkirch, Bregenz, Sonnenberg, etc., senyor de Trieste, Cattaro, la Marca Wslava [Wendischen], Gran Voivoda de la Voivodina de Serbia
Ordre Teutònica Àustria Batllia Aust 1260 1793: Consell de Princes
Batllia (Ballei) de l'Orde Teutònica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27estats_del_Sacre_Imperi_(A)&oldid=31367193»