Evenki
 |
L'article necessita algunes millores de redacció. |
| Эвэнки Ėvėnki | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 15.800 (2010 ) |
| Parlat a | Sibèria oriental i Extrem Orient Rus |
| Oficial a | Mongòlia Interior i Heilongjiang a la Xina; Província de Selenge a Mongòlia; Krai de Krasnoiarsk a Rússia (antic districte d'Evènkia) |
| Autòcton de | evenkis, Heilongjiang i Xinjiang |
| Estat | Rússia, República Popular de la Xina, Mongòlia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengües manxú-tungús llengües tungúsiques septentrionals llengües tungúsiques nord-occidentals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet mongol tradicional i alfabet evenki |
| Codis | |
| ISO 639-2 | evn |
| ISO 639-3 | evn |
| Glottolog | even1259 |
| Linguasphere | 44-CAA-b |
| Ethnologue | evn |
| UNESCO | 495 |
| IETF | evn |
| Endangered languages | 1186 |
L'evenki és una llengua de la família de llengües manxú-tungús parlada per unes 40.000 persones (els evenkis) a Rússia, la Xina i Mongòlia. S'escriu amb caràcters mongols i ciríl·lic.
És parlat pels evenkis de Rússia, Mongòlia, i la República Popular de la Xina. D'acord amb el cens rus de 2002 té 7.584 parlants.
El vocabulari bàsic i els morfemes d'inflexió no tenen gairebé res en comú amb el mongol i el turc, amb els quals sovint són agrupats. A algunes àrees són fortes les influències del iacut i el buriat. La influència del rus és aclaparadora (el 1979, el 75,2% dels evenkis parlava rus, i augmentà al 92,7% el 2002). L'evenki varia considerablement en els seus dialectes, que són dividits en tres grups grans: septentrional, meridional i oriental. Són dividits en parles més petites. L'escriptura es fa en alfabet ciríl·lic creat el 1920 per als evenkis de la Unió Soviètica. A la Xina, l'evenki és escrit en alfabet mongol o en alfabet llatí.[1]
Característiques[modifica]
La seva parla es caracteritza per:
- Harmonia vocàlica en vocals e i i (o a i u palatals) poden concordar amb posteriors (a, o i u velars)
- El nominatiu no necessita un sufix especial
- El genitiu –n i col·locació inversa, com mini akini oror (els rens del meu germà).
- L'objecte pot seguir el predicat, com a bi bakûc'an xögdynowo orommo (jo posseeixo un ren gran).
- La *p protoaltaica que en manxú i en turc i mongol passa a F desapareix.
Literatura[modifica]
Es va desenvolupar a l'antiga URSS, i entre els més destacats hi ha A. M. Salatkin (1908-1943), A. N. Platonov (1912-1939), G. Ja Chindov, (1915-1970), amb Garpanindia (1939), A. Nemtushkin (1938), I. M. Udygi (1930) i V.D. Lorgaktojev (1934).
Referències[modifica]
- Bulatova, Nadezhda & Grenoble, Lenore. 1999. Evenki, Lincom Europa, Múnic, ISBN 3895862223
- Nedjalkov, Igor. 1997. Evenki, Routledge, London, ISBN 0415026407
- ↑ «Courses: Department of Central Eurasian Studies». Arxivat de l'original el 2016-06-12. [Consulta: 11 març 2007].
