Oroqen
| 鄂伦春 Èlúntxūn | |
|---|---|
| Altres noms | Orotxon, oluntxun, eluntxun |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.200 |
| Parlants nadius | 1.200 (2009 ) |
| Oficial a | Enlloc |
| Autòcton de | Mongòlia Interior i Heilongjiang |
| Estat | República Popular de la Xina |
| Classificació lingüística | |
| llengües manxú-tungús llengües tungúsiques septentrionals llengües tungúsiques nord-occidentals | |
| Codis | |
| ISO 639-2 | orh |
| ISO 639-3 | orh |
| SIL | orh |
| Glottolog | oroq1238 |
| Linguasphere | 44-CAA-bd |
| Ethnologue | orh |
| IETF | orh |
| Endangered languages | 1187 |
L'oroqen, també conegut com a orotxon, oluntxun o, en xinès, eluntxun, és una llengua del grup septentrional de la família manxú-tungús parlada al nord-est de la Xina, concretament a les províncies de Mongòlia Interior i Heilongjiang.
Actualment s'estima que té al voltant de 1.200 parlants vius, la major part dels quals gent gran. Tot i així, és una llengua amenaçada perquè s'ha trencat la transmissió lingüística intergeneracional, és a dir, que els pares no la parlen als fills.
Distribució geogràfica[modifica]
És la llengua del poble oroqen, per bé que només un petit percentatge de la comunitat ètnica manté la llengua. Actualment, segons el cens del 2010,[1] hi ha 8.659 persones d'aquesta ètnia a la Xina. És present principalment a la Prefectura de Daxing'anling, Heihe i Yitxun, en la província de Heilongjiang i a la Bandera Autònoma d'Oroqen, a la ciutat-comtat de Zalantun (anteriorment anomenada Butha) al districte de Hulunbuir, a la província de Mongòlia Interior.
Classificació i divisions[modifica]
És una llengua manxú-tungú del grup septentrional, juntament amb l'even, l'evenki, el negidal i l'extint arman. Hi ha qui el considera un dialecte de l'evenki.
L'oroqen, segons Whaley et al (2003),[2] es pot dividir en fins a quatre dialectes diferents: central, sud-oriental, nord-oriental i occidental. Les diferències són principalment morfològiques, concretament a canvis en alguns sufixos. També és distintiva l'alta presència de manlleus al dialecte occidental, principalment del solon i del dagur.
Escriptura[modifica]
És una llengua que no s'havia escrit fins als anys 80, quan alguns professors van crear un alfabet de base llatina basat en l'AFI i el pinyin.[3] Posteriorment se n'han editat recursos escrits.
Alfabet oroqen[modifica]
| Lletra | Fonemes representats |
|---|---|
| a | [ɑ / ɑː] |
| e | [ɛː / eː / ə / əː] |
| i | [ɪ / ɪː / i / iː] |
| o | [o / oː / ɔ / ɔː] |
| u | [ʊ / ʊː / u / uː] |
| ü | [y] |
| Lletra | Fonemes representats | Lletra | Fonemes representats | Lletra | Fonemes representats | Lletra | Fonemes representats | Lletra | Fonemes representats |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| b | [p] | d | [t] | f | [ɸ] | g | [k] | h | [x~ɣ~h] |
| m | [m] | n | [n] | ng | [ŋ] | ny | [ɲ] | p | [pʰ] |
| t | [tʰ] | w | [w] | x | [ʃ] | y | [j] | j | [tʃ] |
| k | [kʰ] | l | [l] | q | [tʃʰ] | r | [r] | s | [s] |
Característiques morfosintàctiques[modifica]
Tipologia[modifica]
És una llengua de tendència aglutinant, d'ordre predominant SOV i casual, com la resta de llengües de la família.
En oroqen trobem fins a 14 casos diferents.
| Cas | Sufix en oroqen |
|---|---|
| Nominatiu | ∅ |
| Acusatiu | -wV* |
| Acusatiu indefinit | -yV |
| Datiu | -dV |
| Instrumental | -dʒi |
| Locatiu | -lVː |
| Genitiu | -ŋi |
| Al·latiu / Il·latiu (definit) | -tixi / -kaxi |
| Il·latiu (indefinit) | -tixVːxi |
| Prolatiu | -liː |
| Ablatiu | -dVk / -kidVk |
| Elatiu | -dVlVːk |
| Comitatiu | -dʒi |
| Of side | -jin |
*V en fonètica significa vocal, en aquest cas serà la vocal que s'adapti a les normes de l'harmonia vocàlica de la paraula.
Fonologia[modifica]
Generalment, en oroqen la síl·laba tònica tendeix a ser l'última, en contrast amb altres llengües de la família, com el solon on normalment és la síl·laba inicial, o en evenki, on és lliure.
Com a característica que destaca de l'oroqen, hi ha el fet que la llargada vocàlica és fonèmica, és a dir, que caracteritza i distingeix paraules, com podem veure en l'exemple següent: /aːkin/ (fetge) i /akin/ (germà gran). En aquest cas la llargada de la vocal /a/ determina el significat de la paraula i esdevé, per tant, un tret fonèmic en oroqen.[5]
Té un sistema vocàlic de 9 vocals, 5 llargues i 4 curtes. A més, cadascuna de les 9 vocals té el seu al·lòfon en funció de la tensió de la paraula. L'oroqen destaca també per la presència d'harmonia vocàlica en la tensió vocàlica.
Referències[modifica]
- ↑ «Cens poblacional i ètnic 2010» (en xinès). Consell d'Estat de la República Popular de la Xina. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ J. Whaley, Lindsay; A. Grenoble, Lenore. «The case for dialect continua in tungusic: Plural Morphology». A: Dee Ann Holinsky & Kevin Tuite. Current trends in Caucasian, East European and Inner Asian Linguistics (en anglès). Filadèlfia i Amsterdam: John Benjamins Publishing, 2003, p. 426. ISBN 978-1588114617 [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Oroqen» (en anglès). Omniglot. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Whaley, Lindsay J.; Grenoble, Lenore A.; Li, Fengxiang. Revisiting Tungusic Classification from the Bottom up: A Comparison of Evenki and Oroqen. Washington: Language Society of America, 1999, p. 299.
- ↑ «Basic Typological Features of Tungusic Languages» (en anglès). The Tungusic Research Group at Dartmouth College. Arxivat de l'original el 30 de gener 2020. [Consulta: 6 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- J. Whaley, Lindsay & A. Grenoble, Lenore. The case for dialect continua in tungusic: plural morphology, pàg. 97. A: Current trends in Caucasian, East European and Inner Asian Linguistics, Dee Ann Holinsky & Kevin Tuite. Filadèlfia: John Benjamins Publishing, 2003.