Fàbrica Tarrida
| Indústria | Calçat |
|---|---|
| Història | |
| Creació | 1874, Sitges |
| Fundador | Joan Tarrida Ferratges |
La Fàbrica de calçats Tarrida (1874-1908) fou la primera fàbrica del calçat d'Espanya que va tenir la virtut de cosir el calçat a màquina.[1] La fàbrica, que va ser fundada per Joan Tarrida Ferratges, va començar sent un petit negoci a casa seva, al carrer Major número 30 de Sitges.[2]
Origen[modifica]
Joan Tarrida Ferratges és nascut a Sitges el 20 d'agost del 1827, amb 10 anys és enviat a Cuba, ja que allà la família Tarrida tenien comerços. Més concretament és enviat per treballar a una casa comercial que pertanyia al seu oncle Fernando Ferratges. Es casa amb Margarida del Màrmol Mayagüey (germana del líder insurrecte Donato Mármol) i van tenir quatre fills, Margarida Tarrida, Joan Tarrida, Anna Tarrida i Ferran Tarrida. Home de succés en els negocis, el 10 de gener creà el Cercle Espanyol de Santiago de Cuba, el primer d'aquest tipus d'associació que s'extendria arreu de l'illa durant la Guerra dels Deu Anys.[3] El 1873, Joan Tarrida Ferratges va enviduar i a causa d'aquest esdeveniment va marxar de Cuba per tornar a Sitges. Amb ell s'emportà màquines de cosir des dels Estats Units per començar un nou negoci, el negoci del calçat. Un cop a Sitges va muntar un negoci el 1874 a la casa que ja tenien els Tarrida, la casa estava situada en el Carrer Major número 30. El mètode de fabricació obté una patent de l'estat espanyol i això fa que la fàbrica creixi. En el carrer major, la fàbrica arriba a un màxim de 50 treballadors. El 1878, 4 anys després de l'obertura del negoci, Joan Tarrida Ferratges va comprar un edifici per expandir la seva fàbrica, però no va ser fins el1879 que es va fer l'escriptura pública, que es va signar el 9 d'agost.[2]
Maquinària industrial[modifica]
Joan Tarrida Ferratges va anar a viure a la vila de Sitges provenint de Cuba. D'allà va importar cap al territori espanyol màquines de cosir industrials, mai vistes abans per ningú en territori espanyol. En ser la primera persona d'Espanya en tenir màquines de cosir va suposar un gran avantatge envers els altres sabaters que cosien a mà totes les peces.[4] Ell es va instal·lar al carrer major de Sitges on va arribar a tenir 50 treballadors. Al cap de 2 anys va comprar l'edifici Batlló de Sitges per expandir la fàbrica, amb aquesta expansió es van poder contractar més treballadors. Durant 10 anys, el senyor Joan Tarrida Ferratges va aconseguir patentar el seu mètode que usava per cosir les sabates, així durant 10 anys va aconseguir el privilegi de ser l'únic fabricant en tot l'estat espanyol en poder cosir el calçat a màquina. Això va aportar beneficis, ja que el cost de producció, temps i esforç en produir una sabata era molt menor que l'esforç que havien de dedicar els altres sabaters.[2] Això va fer créixer el negoci d'un petit negoci local a ser una fàbrica important per l'estat espanyol i reconeguda internacionalment, per certs premis en exposicions universals a París i a Barcelona.[5]
Incendi[6][modifica]
La fàbrica de calçats, durant la nit del 5 al 6 de maig de 1886, va patir un esdeveniment que va afectar la vida dels veïns de la població de Sitges. A la fàbrica, a la 1 de la matinada va començar un incendi en la planta més elevada d'aquesta, que va despertar i preocupar a tots els veïns. Els bombers, veïns i treballadors de la fàbrica, el primer que van fer, va ser assegurar que la família Tarrida es quedés fora de perill, que en aquell moment, estaven descansant a la finca que pertanyia a la família situada al voltant de la fàbrica. Un cop fora de perill els bombers van anar a buscar la bomba d'aigua que hi havia en la vila. Van instal·lar la bomba d'aigua en els jardins D. Salvador Vilanova i van discutir sobre què fer. De forma unànime van decidir focalitzar els esforços en erradicar l'incendi en la sala de la màquina de vapor, així no només salvant el compartiment de la màquina de vapor, també salvant el gasòmetre de la fàbrica. Si el gasòmetre hagués entrat en contacte amb el foc, hauria generat una explosió que hauria empitxorat l'incendi. Després d'apagar l'incendi en la màquina de vapor, van desplaçar la bomba al pati interior de la fàbrica per erradicar l'incendi en l'edifici. A les cinc de la matinada, 4 hores després de l'inici del sinistre, les autoritats i veïns van aconseguir controlar el foc i que no sortís de la fàbrica.
Premis[5][modifica]
Els calçats del fabricant Joan Tarrida van rebre una sèrie de premis en diferents exposicions, tant en exposicions universals com en exposicions regionals.
Exposició universal de Barcelona 1888: la fàbrica va rebre una medalla de bronze pel seus calçats.
En l'exposició universal de París 1878 va rebre una menció i en l'exposició universal de París 1889 també va rebre una altra menció.
Finalment, en l'Exposició regional de Vilanova i la Geltrú 1882 va rebre una menció.
Motiu del tancament[2][modifica]
Quan la patent donada pel Govern central es va acabar, això va fer que altres fabricants de calçats poguessin tenir accés a màquines industrials, per tant, la competència va pujar. El 1894, la fàbrica no anava massa bé econòmicament i Joan Tarrida Ferratges la traspassa al seu fill Joan Tarrida del Màrmol, a causa del fet que ell ja tenia 67 anys. 10 anys després, el 1904 és quan comença la decadència de la fàbrica per diversos motius. El primer és que hi ha molta mà d'obra. El segon és que perden el comerç amb Cuba, ja que els Estats Units ofereixen l'illa menor distància, una maquinària generalment més avançada i avantatges aranzelaris. El dilluns 23 de març de 1908, la fàbrica fa suspensions de pagaments. En Joan Tarrida del Màrmol, ven tots els terrenys que té al seu nom i només es queda amb la fàbrica i amb la casa del carrer major número 30. Pocs mesos després la fàbrica atura totalment el seu funcionament. L'edifici de la fàbrica el compra per 10 mil pessetes el seu nebot Joan Ferratges Tarrida.
Referències[modifica]
- ↑ Camps Montané, Núria «Algunes picades d'ullet de la història». Eco de Sitges, 10-09-2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vigó I Mercè, Antoni. La Fàbrica Tarrida. Grup d'Estudis Sitgetans, p. 3.
- ↑ El Eco de Sitges, 29-01-1899, pàg. 1.
- ↑ Camps Montané, Núria «Tot va començar en l'any 1873, quan Joan Tarrida I Ferratges va arribar de Cuba i va instal·lar una fàbrica a casa seva, al carrer Major número 30, on cosia les sabates a màquina». Eco de Sitges, 01-12-2021.
- ↑ 5,0 5,1 Vigó I Mercè, Antoni. La Fàbrica Tarrida. Grup d'Estudis Sitgetans, p. 6, 7.
- ↑ «Incendi en la fàbrica de calçats». Eco de Sitges, 09-05-1886.
Enllaços externs[modifica]
- Joan Tarrida Ferratges Creador de la fàbrica
- Butlletí del Grup d'Estudi Sitgetans Butlletí de la Fàbrica