Eugenio de Gaminde y Lafont
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom original | (es) Eugenio Gaminde | ||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | 30 d'abril de 1812 La Corunya | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 29 d'octubre de 1878 (als 66 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg&lang=ca){kind=small} Capità General de Catalunya | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1869 – 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1872 – 1873 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg&lang=ca){kind=small} Ministre de Guerra | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| 21 de desembre de 1871[1] – 8 d'abril de 1872 | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| President | Práxedes Mateo Sagasta | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Tinent general | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rang militar | tinent general | ||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
Eugenio Gaminde y Lafont (La Corunya, 30 d'abril de 1812 – Madrid, 29 d'octubre de 1878) va ser un militar i polític espanyol, ministre de Guerra i capità general de Catalunya durant el sexenni democràtic.
Biografia
Nasqué a la Corunya, fill del bilbaí Manuel Ramón Gaminde Olea i de Zoa Lucía Lafont Larrauri. Es casà amb Delfina Mier Chaves (mortaa en 1887).[2] La seva carrera militar començà en la Primera Guerra Carlista i -després- en 1859 en la guerra d'Àfrica al Marroc.
Va donar suport la revolució de 1868, i de 1869 a 1872 fou nomenat Capità General de Catalunya. Durant el seu mandat va combatre la insurrecció federalista a La Bisbal de 1869 i reprimí durament la revolta de les Quintes (1870).[3][4] Entre desembre de 1871 i febrer de 1872 va ser ministre de la Guerra en el primer govern de Práxedes Mateo Sagasta.[1] Entre 1872 i 1873 fou novament Capità General de Catalunya. Fou escollit senador per Saragossa en 1872-1873 i per Biscaia en 1877-1878, durant la restauració borbònica.[5]
Cultura popular
Sembla que la seva actuació en la revolta de les Quintes va inspirar al músic i poeta Joan Llongueras i Badia la cançó infantil El general Bum-Bum, versionada en 1971 per La Trinca al disc L'orgue de gats.[6] També apareix al llibre Set dies de Gràcia (Rosa dels Vents, 2014), de Carla Gràcia Mercadé, narració novel·lada de la setmana de revolta de les quintes a la vila de Gràcia.[7]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC.
- ↑ Eugenio de Gaminde a geneanet.net
- ↑ «Eugenio de Gaminde y Lafont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Barcelona isabelina i revolucionària: la insurrecció contra les quintes a Gràcia. (Març 1870) a xtec.es
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ el general Bum-Bum a musicadelsavis.blogspot
- ↑ La novel·la ‘Set dies de Gràcia’ recrea la revolta de les Quintes a la Vila de Gràcia, BTV notíces, 20 de gener de 2014
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Nouvillas i Ràfols Gabriel Baldrich i Palau |
.svg){kind=small} Capità General de Catalunya 1868-1872 1872-1873 |
Succeït per: Manuel de la Sera y Hernández Pinzón Juan Contreras y San Román |
| Precedit per: Joaquim de Bassols i de Maranyosa |
Ministre de Guerra_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small} 1871-1872 |
Succeït per: Antonio del Rey y Caballero |