Fanni Kaplan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:26, 3 jul 2016 amb l'última edició de CarlesMartin (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFanni Efímovna Kaplan
Фа́нни Ефи́мовна Капла́н

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Фанни Ефимовна Каплан Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Фейга Хаимовна Ройтблат Modifica el valor a Wikidata
10 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Novichi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Execució per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista, política Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialrevolucionari Modifica el valor a Wikidata
Influències

Fanni Efímovna Kaplan (rus: Фа́нни Ефи́мовна Капла́н) nascuda Feiga Khaimovna Roitblat (o Rojtman) (rus: Фейга Хаимовна Ройтблат), nascuda a Ucraïna, 10 de febrer de 1880 i morta executada a Moscou el 3 de setembre de 1918 fou una militant del Partit Social-Revolucionari rus.

Temptativa d'assassinat de Lenin

En el context de la guerra Civil Russa, els socialistes revolucionaris organitzen una temptativa d'assassinat de Lenin, el 30 d'agost de 1918.

Lenin visitava aquell dia la fàbrica de Mikhelson (rus: завод Михельсона) de Moscou. Quan va abandonar l'edifici per anar a buscar el seu vehicle, Fanni Kaplan el va interpel·lar. Quan Lenin es va girar cap a ella, li va disparar tres trets. Una de les bales va passar a través de l'abric de Lenin; les altres dues li van tocar l'espatlla esquerra i el pulmó. Lenin tornà a les seves habitacions del Kremlin. Com que temia un altre atemptat contra ell, es negà a deixar la seguretat del Kremlin per fer-se guarir. Els metges arribats per tenir-ne cura van ser incapaços de retirar les bales fora d'un hospital. Tanmateix, va sobreviure.

Kaplan va ser arrestada i va ser interrogada per la Txekà. Va declarar:

« Em dic Fanni Kaplan. He disparat a Lenin avui. Ho he fet voluntàriament. No diré d'on prové el revòlver. Estava resolta a matar Lenin des de fa molt de temps. El considero com un traïdor a la Revolució. He estat exiliada a Akatui per haver participat en la temptativa d'assassinat del tsar a Kíev. He passat allà set anys de treball dur. He estat alliberada després de la Revolució. Estava a favor de l'assemblea constituent i ho estic sempre. »

Va ser Borís Sàvinkov qui li va proporcionar l'arma.[1]

Va ser executada sense judici el 3 de setembre de 1918. Alguns dies més tard, Grigori Petrovski, comissari del poble a l'interior, fomenta les execucions i declara: «Ja és hora de posar fi a tota aquesta tovor i a aquest sentimentalisme.».[2] El 5 de setembre, el Consell dels comissaris del poble publica el decret que oficialitza el Terror Roig.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fanni Kaplan
  1. Thomas Masaryk, Alain Soubigou, Fayard, 2002, pàg. 234.
  2. Història-Geografia al web: el terror roig