Fernando Grande-Marlaska Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fernando Grande-Marlaska)
Infotaula de personaFernando Grande-Marlaska Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Fernando Grande Marlasca Modifica el valor a Wikidata
26 juliol 1962 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats

3 desembre 2019 – 21 febrer 2020 – Maria Gemma Araujo Morales →

Circumscripció electoral: Cadis

Diputat al Congrés dels Diputats
16 maig 2019 – 24 setembre 2019

Circumscripció electoral: Cadis

Ministre de l'Interior d'Espanya
7 juny 2018 –
← Juan Ignacio Zoido Álvarez
Nomenat per: Pedro Sánchez
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Deusto Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jutge, advocat, jurista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGorka Arotz (2005–) Modifica el valor a Wikidata
ParesAvelino Grande Modifica el valor a Wikidata  i Ángela Marlasca Gómez Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4268313 Modifica el valor a Wikidata

Fernando Grande-Marlaska Gómez (Bilbao, 26 de juliol de 1962) és un jutge i polític espanyol, militant del PSOE. Des del 7 de juny de 2018 ostenta el càrrec de ministre de l'Interior d'Espanya.[1]


Fins al 30 de juny de 2006 va exercir en el jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, substituint provisionalment al seu titular, el jutge Baltasar Garzón. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat cinc vegades l'estat espanyol per no investigar tortures a detinguts sota la seva custòdia.[2]

Biografia[modifica]

Va destacar per la instrucció de causes contra membres d'ETA, Arnaldo Otegi i Fórum Filatélico. Al reincorporar-se Garzón a la seva plaça (l'1 de juliol de 2006) va quedar adscrit a la Sala penal de l'Audiència Nacional. El mateix any es va presentar com a candidat independent al Consell General del Poder Judicial. El 2007 va assumir la titularitat del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, en substitució de Teresa Palacios.

Aquell juny atribueix l'accident del Iak-42 a Turquia, que havia provocat la mort de 62 militars el 2003, a la incompetència de la tripulació. Eximint de qualsevol responsabilitat al Ministeri de Defensa i arxivant la part del sumari que afecta a la contractació del vol. El mateix mes va decidir arxivar la causa oberta contra quatre directius d'Air Madrid per presumpta estafa comesa durant la crisi que va afectar a l'aerolínia al desembre de 2006 i, el setembre, va rebutjar els recursos d'apel·lació presentats per l'Associació General de Consumidors i Usuaris i la OCU contra l'acte d'arxiu.

El 30 d'agost de 2007 va decretar l'obertura de judici oral per injúries a la Corona a diversos artistes gràfics treballadors d'El Jueves.[3]

Aquest article (o secció) és manifestament incomplet.
Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.

L'octubre de 2005 es va casar amb Gorka Gómez, després de ser parella durant nou anys.[4][5]

Referències[modifica]

  1. ↑ 324cat. «Hereu, Urtasun, 4 vicepresidentes i un superministre, en el nou govern de Sánchez», 19-11-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
  2. ↑ Torrús, Alejandro. «Las sospechas de torturas a detenidos bajo su custodia persiguen a Grande-Marlaska» (en castellà). Publico, 07-06-2018. [Consulta: 7 març 2020].
  3. ↑ «Obren judici oral a dos dibuixants d'«El Jueves» per la caricatura dels Prínceps». Diari de Girona, 31-08-2007. [Consulta: 19 juny 2010].
  4. ↑ "El juez Grande-Marlaska habla en El País del matrimonio gay y de su marido", a DosManzanas (castellà)
  5. ↑ "Gays célebres, Fernando Grande-Marlaska", AmbienteG (castellà)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fernando_Grande-Marlaska_Gómez&oldid=32693962»