Fernando Muñoz García

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Fernando Muñoz García, més conegut com a Nando (Sevilla, 30 d'octubre de 1967) va ser un futbolista andalús, ja retirat, que ocupava la plaça de defensa.

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Va iniciar-se en el club de la seva ciutat natal, el Sevilla FC.[1]

Debuta la temporada 85/86 a Primera Divisió amb el club sevillà, en partit contra l'Athletic de Bilbao.[1] A poc a poc troba el seu lloc en el Sevilla, sent la 89/90 la temporada de la seua consolidació, quan només es va perdre un partit de lliga. Aquesta bona actuació fa que s'hi incorpore al Barça del Dream Team.[1]

A Catalunya va ser un fix de la defensa en les dues primeres lligues de l'equip de Cruyff, i va formar part de l'onze inicial que va guanyar la primera Copa d'Europa per als barcelonistes, al 1992 a Wembley.[1] Durant el seu període a l'equip culé va disputar vuit partits com a internacional amb la selecció espanyola de futbol.[1]

El Sevilla el recuperà a l'estiu de 1992 (estava cedit al Barcelona), però acaba recalant en el Reial Madrid, que va pagar per ell una polèmica clàusula de rescissió de 500 milions de pessetes que va acabar anant als tribunals.[2][1] Al club blanc la seua aportació va anar de més a menys: mentre a la 92/93 era titular, entre la 94/95 i la 95/96 només hi apareixeria en tres ocasions. Amb el Reial Madrid va guanyar una Copa del Rei.[1]

A l'hivern de 1996 retornà a Barcelona, però aquesta vegada al RCD Espanyol, on recuperaria la seua plaça al centre de la defensa. Amb els blanc-i-blaus va disputar més d'un centenar de partits i va guanyar una altra Copa del Rei, la de l'any 2000.[1] Amb l'Espanyol, a més a més, va marcar els seus dos únics gols a la màxima divisió, després de 13 campanyes en actiu.

Després de la 2000/01, Nando, marcat per les lesions, va penjar les botes, i passà a dedicar-se a negocis immobiliaris a Sevilla.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Cadena Ser, Qué fue de... Nando Muñoz, a la sombra de los títulos
  2. 2,0 2,1 La Vanguardia, 23 de maig de 2011, p.68