Ferran Tallada i Comella
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1881  Barcelona |
| Mort | 9 gener 1937 (55 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer |
| Membre de | |
Ferran Tallada i Comella (Barcelona, 14 de novembre de 1881 - 9 de gener de 1937) fou un enginyer i científic català.
Biografia[modifica]
Es va llicenciar en ciències i és graduà en enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona el 1902. El 1907 fou catedràtic de Càlcul i Mecànica Racional a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. També fou professor de l'Escola del Treball.
El 1903 fou vicesecretari i el 1920 vicepresident de l'Associació d'Enginyers Industrials, el 1911 president de l'Associació Astronòmica de Barcelona i el 1914 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts.[1] Va escriure a la Revista Tecnológico Industrial i a La Vanguardia divulgant la teoria de la relativitat i defensant el treball de Max Planck.[2] El 1924 fou regidor de l'ajuntament de Barcelona[3] i durant la Segona República Espanyola fou becat del govern republicà per ampliar estudis a París.
En 1955 la Càtedra d'Energia Nuclear de la Universitat de Barcelona va rebre el seu nom. I l'Institut d'ensenyament secundari de la Font d'en Fargues també porta el seu nom.
Obres[modifica]
- Consideraciones acerca del espacio (1914)
- Resolución analítica de las ecuaciones algébricas (1929)
- Distribución de las asíntotas de las curvas algébricas (1929)
- Ecuaciones diferenciales lineales (1930)
- Integrales irregulares de las ecuaciones diferenciales lineales (1931)
- El método axiomático en las ciencias físicas (1931)
- Representació de funcions (1936)
Referències[modifica]
- ↑ Ferran Tallada al web de la RACAB
- ↑ Ferran Tallada i Comella al web de l'IES Ferran Tallada
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.274. ISBN 978-84-9850-461-3.