Ferrihidrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ferrihidrita

Mina d'Ohio. La capa taronja és la ferrihidrita.
Classificació
Categoria òxids minerals
Fórmula química (Fe3+)2O3•0.5H2O
Nickel-Strunz 04.FE.35
Dana 04.03.02.02
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí Trigonal
Hàbit cristal·lí Cristalls microscòpics agregats
Estructura cristal·lina a = 2.96 Å, c = 9.4 Å; Z = 1
Simetria Trigonal hexagonal escalenohedral
H-M symbol: (32/m)
Space group: P31c
Massa molar 168.70 g
Color Marró fosc, marró groguenc
Ratlla marró groguenc
Diafanitat Opaca
Densitat 3,8 g/cm3
Referències [1][2][3]
X-ray diffraction patterns for six-line and two-line ferrihydrite.
Patrons de difracció amb raigs X de ferridita de sis línies (dalt) i de dues liníes (sota). Cu Kα radiació.
 Structure model for ferrihydrite.
Estructura de la ferridita segons Drits et al.. (1993). A dalt és la f-fase dominant.

La Ferrihidrita (Fh) és un mineral fèrric molt estès en la superfície de la Terra,[4][5] i probablement un constituent en materials extraterrestres.[6] Es forma en diferents tipus d'ambients, des de l'aigua dolça als sistemes marins, aqüífers fonts calentes hidrotèrmiques, sòls, i zones afectades per la mineria. Pot precipitar directament de solucions riques en ferro oxigenades, o per bacteris ja sia com a resultat de l'activitat metabòlica o absorció passiva de ferro dissolt seguit de reaccions de nucleació.[7] La ferriidrita també ocorre en el nucli de la proteïna ferritina de molts organismes vius, per a l'emmagatzematge intracel·lular de l'ió ferro.[8][9]

Estructura[modifica | modifica el codi]

La ferrihdrita només existeix con nanomaterial de gra fi.[10]

Per la naturalesa nanoparticluata de la ferridrita la seva estructura encara està subjecta a controvèrsia.[11]

Porositat i potencial absorbent[modifica | modifica el codi]

Per la petita mida dels seus nanocristalls individuals, Fh és nanoporós amb àrees superficials de centenars de metres quadrats per gram.[12] A més té alta densitat amb gran capacitat d'adsorció d'espècies químiques incloent arsènic, plom, fosfat i molècules orgàniques és a dir, àcid húmic i àcid fúlvic.[13][14][15][16] Les seves propietats fan que tingui un ús extensiu en la indústria i les instal·lacions de purificació de l'aigua. A Hiroshima es fa servir per produir l'aigua que consumeix la ciutat.[17][18][19][20][21][22] La seva nanoporositat i alta afinitat amb l'or es pot usar per elaborar partícules de mida nana d'or per l'oxidació catalítica de CO a temperatures sota 0 °C.[23]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ferrihydrite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 2011-10-24].
  2. «Ferrihydrite mineral information and data». mindat.org. [Consulta: 2011-10-24].
  3. Handbook of Mineralogy
  4. J. L. Jambor, J.E. Dutrizac, Chemical Reviews, 98, 22549-2585 (1998)
  5. R. M. Cornell R.M., U. Schwertammn, The iron oxides: structure, properties, reactions, occurrences and uses", Wiley–VCH, Weinheim, Germany (2003)
  6. M. Maurette, Origins of Life and Evolution of the Biosphere, 28, 385-412 (1998)
  7. D. Fortin, S. Langley, Earth-Science Reviews, 72, 1-19 (2005)
  8. N. D. Chasteen, P. M. Harrison, Journal of Structural Biology, 126, 182-194 (1999)
  9. A. Lewin, G. R. Moore, N. E. Le Brun, Dalton Transactions, 22, 3597-3610 (2005)
  10. V. A. Drits, B. A. Sakharov, A. L. Salyn, et al. Clay Minerals, 28, 185-208 (1993)
  11. D. G. Rancourt, J. F. Meunier, American Mineralogist, 93, 1412-1417 (2008)
  12. T. Hiemstra, W. H. Van Riemsdijk, Geochimica et Cosmochimica Acta, 73, 4423-4436 (2009)
  13. A. L. Foster, G. E. Brown, T. N. Tingle, et al. American Mineralogist, 83, 553-568, (1998)
  14. A. H. Welch, D. B. Westjohn, D. R. Helsel, et al. Ground Water, 38, 589-604 (2000)
  15. M. F. Hochella, T. Kasama, A. Putnis, et al. American Mineralogist, 90, 718-724 (2005)
  16. D. Postma, F. Larsen, N. T. M. Hue, et al. Geochimica et Cosmochimica Acta, 71, 5054-5071 (2007)
  17. http://www.water.city.hiroshima.jp/english/methods.html
  18. P. A. Riveros J. E. Dutrizac, P. Spencer, Canadian Metallurgical Quarterly, 40, 395-420 (2001)
  19. O. X. Leupin S. J. Hug, Water Research, 39, 1729-1740 (2005)
  20. S. Jessen, F. Larsen, C. B. Koch, et al. Environmental Science & Technology, 39, 8045-8051 (2005)
  21. A. Manceau, M. Lanson, N. Geoffroy, Geochimica et Cosmochimic Acta, 71, 95-128 (2007)
  22. D. Paktunc, J. Dutrizac, V. Gertsman, Geochimica et Cosmochimica Acta, 72, 2649-2672
  23. N. A. Hodge, C. J. Kiely, R. Whyman, et al. Catalysis Today, 72, 133-144 (2002)