Filomena Feliu i Forquet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Filomena Feliu)
Infotaula de personaFilomena Feliu i Forquet
Biografia
Naixement27 desembre 1927 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Vila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióballarina de ballet, professora de dansa Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –  1958 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorGran Teatre del Liceu (1941–1945)
Institut del Teatre Modifica el valor a Wikidata

Filomena Feliu i Forquet (Vila de Gràcia, 27 de desembre de 1927), coneguda professionalment com a Filo Feliu, és una ballarina i catalana de ballet, professora de dansa i defensora del ballet clàssic.[1]

Nascuda al barri de Gràcia de Barcelona, va començar a ballar ballet a l'edat de deu anys, quan el seu oncle patern la va portar a un assaig del coreògraf i ballarí Joan Magriñà.[cal citació] Feliu debutà als tretze anys al Gran Teatre del Liceu amb l'obra El Carrillón Mágico del mateix Magriñà.[cal citació] També va treballar amb ell a l'Institut del Teatre, on va ser nomenada ajudant de la càtedra de Dansa que es va crear a principis de la dècada de 1940 i de la qual Magriñà estava al càrrec.[2]

Va ser ballarina del Liceu entre els anys 1941 i 1945, i el 1957 hi va tornar a actuar.[3] També va actuar als teatres Tívoli i Romea i al Palau de la Música.[4] L'actuació que va fer al Palau de la Música el 30 d'abril de 1943 va anunciar-se com «un extraordinario recital de Juan Magriñá con Filo Feliu».[5] El 28 d'abril de 1944 va estrenar, juntament amb Magriñà, el ballet «o pantomima ballada» Romance de los celos, de Xavier Montsalvatge.[6] Ha estat descrita com «molt expressiva (aspecte que Alfons Puig sovint destacava en els seus escrits), de bellesa serena i presència impactant a l’escenari, amb braços llargs, bonics i molt ben emprats i posseïdora d’un bon gir i tècnica esplèndida».[1] Entre les obres que ballà estan El llac dels cignes, L'ocell blau o No me olvides de Doña Francisquita, entre d'altres. Es va retirar l'any 1958, en casar-se. Temps després, va inaugurar la seva pròpia escola de dansa al barri de Gràcia i finalment al carrer Muntaner de Barcelona.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pujal, Jordi. «Biografies dels ballarins - Dades històriques - Filo Feliu». Associació LiceXballet, 13-04-2020. [Consulta: 3 abril 2023].
  2. Gallén, Enric «Guillermo Díaz-Plaja, director de l’Institut del Teatre durant el primer franquisme."». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura., 2015, pàg. 75.
  3. «Filo Feliu». Annals Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 3 abril 2023].
  4. «Retalls de diari - crítiques, anuncis, notícies... de Filo Feliu». Associació LiceXballet, 31-03-2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  5. «Un extraordinario recital de Juan Magriñá con Filo Feliu» (en castellà). Centre de Documentació de l'Orfeó Català, 1943. [Consulta: 3 abril 2023].
  6. «Romance de los celos». Xavier Montsalvatge Compositor. [Consulta: 3 abril 2023].
  7. «Entrevista a Filo Feliu» (en català). ballcatmemories, 28-10-2008. [Consulta: 28 juliol 2022].

Enllaços externs[modifica]