Foc de Castelló
| Tercera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Foc de Castelló Foc de Castelló (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 3 de novembre de 1874 | ||
| Coordenades | 42° 16′ N, 3° 05′ E / 42.26°N,3.08°E | ||
| Lloc | Castelló d'Empúries | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Front basconavarrè | |
Oroquieta - Mañaria - Amorebieta - Eraul - Udave - Montejurra (1873) - Portugalete - Bilbao (1874) - Somorrostro - San Pedro d'Abanto - Galdames - Abárzuza - Monte Muru - Lácar - Sierra de Izco - Oricáin - Ermita de la Trinidad de Lumbier - Oteiza - Montejurra (1876) - Monte Azcue - Peña Plata - Achallar | |
Front català | |
Terrassa - La Pobla de Granadella - La Pileta - La Gleva - Oristà - L'Albiol - Prades - Puigcerdà (1873) - Alpens - Igualada - Vidrà - Tortellà - Argelaguer - Olot - Castelló - Puigcerdà (1874) - Prats de Lluçanès - columna Moya - Hostal de la Corda - Granollers - Cervera | |
Front del Maestrat | |
El foc de Castelló fou una batalla ocorreguda prop de Castelló d'Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, que va enfrontar els carlins de Francesc Savalls i els liberals del brigadier Moya, que defensava la població, en el decurs de la Tercera Guerra Carlina.
Antecedents[modifica]
El març de 1874 les forces carlistes, dirigides per Francesc Savalls, van posar setge a Olot i, després de conquerir-la, la van convertir en la seva capital. El mes de juliol s'estableix a Sant Joan de les Abadesses la Diputació de Catalunya, que presidia Tristany, i que intentava dotar d'una organització político-administrativa als territoris controlats pels carlins catalans.
Batalla[modifica]
Les tropes de Francesc Savalls van atacar per sorpresa als liberals del brigadier Moya que defensaven Castelló. Savalls fingí una retirada i el seu adversari va caure en el parany; això va permetre la victòria dels carlistes. Savalls fou felicitat pel bisbe Caixal i pel pretendent Carles VII i feu entrar els seus soldats a Olot coronats de llorer.
Conseqüències[modifica]
La meitat de la població va quedar arruïnada i cremada. La documentació de l'època ens parla de la mort de molts veïns, la destrucció de diverses cases i altres destruccions, malgrat que la població no es va mostrar mai partidària de cap dels dos bàndols.[1]
Al març de 1875, Martínez-Campos va ocupar Olot i va sotmetre a setge La Seu d'Urgell. La seva conquesta per les tropes governamentals a l'agost va fer que el 19 de novembre finalitzés la lluita a Catalunya.
Memòria històrica[modifica]
Actualment es conserva la Torre Carlina, una de les quatre que protegien l'entrada de la vila, construïda pel regiment Toledo que estava destinat a la població amb l'objectiu de fortificar-la.
Antoni Agramont, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l'evocació de la gesta.
Des de l'any 2006, se celebra una festa a Castelló que té com a protagonista la recreació teatral i històrica de la batalla.
Referències[modifica]
- ↑ «El Foc de Castelló de 1874». Sapiens, 28-12-2011. Arxivat de l'original el 2017-12-24. [Consulta: 24 desembre 2017].