Acció d'Oristà
| Tercera guerra carlina | |||
|---|---|---|---|
  Acció d'Oristà Acció d'Oristà (Catalunya) | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 12 de juny del 1873 | ||
| Coordenades | 41° 56′ 05″ N, 2° 03′ 43″ E / 41.93472°N,2.06194°E | ||
| Lloc | Oristà | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria carlina | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Front basconavarrè | |
Oroquieta - Mañaria - Amorebieta - Eraul - Udave - Montejurra (1873) - Portugalete - Bilbao (1874) - Somorrostro - San Pedro d'Abanto - Galdames - Abárzuza - Monte Muru - Lácar - Sierra de Izco - Oricáin - Ermita de la Trinidad de Lumbier - Oteiza - Montejurra (1876) - Monte Azcue - Peña Plata - Achallar | |
Front català | |
Terrassa - La Pobla de Granadella - La Pileta - La Gleva - Oristà - L'Albiol - Prades - Puigcerdà (1873) - Alpens - Igualada - Vidrà - Tortellà - Argelaguer - Olot - Castelló - Puigcerdà (1874) - Prats de Lluçanès - columna Moya - Hostal de la Corda - Granollers - Cervera | |
Front del Maestrat | |
L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 als voltants d'Oristà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.[1]
Antecedents[modifica]
El pretendent carlí Carles VII impulsà la lluita a Catalunya enviant-hi el seu germà Alfons Carles de Borbó provinent del Vallespir, que va entrar a Catalunya el 30 de desembre del 1872, per a trobar-se amb Francesc Savalls al santuari de Finestres el 8 de gener del 1873. Un cop al país va destituir el general Joan Castells, comandant general de la Província de Barcelona, nomenant Jeroni Galceran com a comandant en cap de la Província de Barcelona.[2]
Els carlins catalans van seguir alçant partides i fent accions i van continuar amb la seva gesta de defensar-se gairebé sols contra els exèrcits d'Amadeu I de Savoia, que va abdicar el 10 de febrer de 1873, establint-se la Primera República Espanyola,[3] i el 16 de juliol Carles VII torna a Navarra,[4] va reactivar-se la revolta al País Basc i Navarra,[5] Va establir la capital a Estella-Lizarra i iniciar un nou Setge de Bilbao.
A finals de febrer els carlins van endegar una campanya per conquerir Berga, però les tropes del General Joan Castells i Rosell van retirar-se,[6] i les tropes de reforç de Galceran canviaren d'objectiu i es dirigiren cap a Conanglell, i el 2 de març, en arribar a la Serra del Grau, foren sorpresos per un grup d'homes que van disparar les seves armes contra la infanta, que va sortir il·lesa de l'atac.[7] Finalment, Berga fou presa el 27 de març.[8]
Savalls, en el darrer moment es va retirar de l'avanç quan s'assabentà que Arsenio Martínez-Campos s'acostava amb una columna des d'Olot, de manera que Jeroni Galceran anà cap a La Gleva i els infants cap a Ribes de Freser, que s'havia convertit en el quarter general dels carlins i on s'havia de reunir amb un contingent d'homes que sota el comandament del capità Ribas havien lluitat al costat de l'infant a Roma durant la Unificació italiana.[7] Rafael Tristany conqueria La Pobla de Segur i Gerri de la Sal,[9] i el 23 de març[10] el liberal Serafín Asensio Vega va dispersar els carlins que assetjaven Conanglell i Vic[10] però Francesc Savalls, sense l'amenaça liberal, va emprendre un atac contra Ripoll, que va caure el 23 de març,[9] però fracassà en l'assalt a Berga,[11]
Batalla[modifica]
1500 soldats carlins, liderats per Alfons Carles de Borbó i Martí Miret[5] van topar a les envistes d'Oristà amb les tropes isabelines del general Álvarez i van aconseguir guanyar la batalla.
Els carlins comandats pel general Vilageliu van aconseguir de capturar un canó, i 10 mules,[12] al qual es van unir tres peces més capturades en les batalles d'Alpens i Caserras,[13] constituint així la dotació artillera carlina a Catalunya.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Compte Figueras, Jordi; Homs Caralt, Marta. Inventari Patrimoni Cultural d'Oristà. Ajuntament d'Oristà, 2008, p.31 [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Abellan (2006):p.583
- ↑ Errazkin, Iñaki. Hasta la coronilla. Autopsia de los Borbones (en castellà). Txalaparta, 2009, p.116. ISBN 8481365394.
- ↑ Gonzalez Chamorro, Javier. Bitarte: humanidades e historia del conflicto vasco-navarro : fueros, constitución y autodeterminación (en castellà). Chamorro Ediciones, 2009, p.177. ISBN 8461307119.
- ↑ 5,0 5,1 Oyarzún (1969):p.377
- ↑ Abellan (2006):p.584
- ↑ 7,0 7,1 Abellan (2006):p.584
- ↑ Balcells, Albert. Cataluña contemporánea: Siglo XIX (en castellà). Siglo XXI de España Editores, 1977, p.201. ISBN 8432302562.
- ↑ 9,0 9,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.49
- ↑ 10,0 10,1 Cuerpo de estado mayor (1887):p.48
- ↑ Cuerpo de estado mayor (1887):p.58
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 68, pàg. 1206 (ISBN 84-239-4568-5)
- ↑ Hernando, F. Recuerdos de la guerra civil: La campaña Carlista (1872-1876). A. Roger y Chernoviz, 1877, p.239.
- ↑ de Portugal, Maria de les Neus de Portugal. Mis Memorias. Sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y 1873 y en el Centro en 1874. Madrid: Actas Editorial, Colección Luis Hernando de Larramendi, 2002, p.177. ISBN 84-9739-027-X.
Bibliografia[modifica]
- Abellan i Manonellas, Joan Anton «Els Galceran: Una nissaga carlina de Prats de Lluçanès». Ausa, vol.22, n.158, 2006.
- Narración militar de la guerra carlista de 1869 a 1876 (en castellà). El cuerpo de estado mayor del ejército, 1887.
- Oyarzún, Román. La historia del carlismo (en castellà). Alianza Editorial, 1969.