Font d'energia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El vent és una font d'energia. A la imatge, vent fort al nord de l'Àfrica

Les fonts d'energia són recursos materials i fenòmens naturals utilitzats per extreure energia útil per a les activitats humanes.

Les fonts d'energia són elaboracions naturals més o menys complexes de les quals l'ésser humà pot extreure energia per realitzar un determinat treball o obtenir alguna utilitat. Per exemple el vent, l'aigua i el sol, entre d'altres.

Des de molt antic s'han anat descobrint i utilitzant fonts d'energia molt diverses, que han anat variant en funció del desenvolupament tecnològic al què s'ha arribat en cada època històrica.

Des de la prehistòria, quan la humanitat va descobrir el foc per escalfar-se i rostir els aliment s, passant per l'edat mitjana a la que construïa molins de vent per moldre el blat, fins a l'època moderna en la qual es pot obtenir energia elèctrica fisionant l'àtom, l'home ha buscat incessantment fonts d'energia de les quals treure algun profit per als nostres dies, que han estat els combustibles fòssils, per una banda el carbó per alimentar les màquines de vapor industrials i de tracció ferrocarril així com les llars, i l'altra, el petroli i els seus derivats en la indústria i el transport (principalment el automòbil), si bé aquestes van conviure amb aprofitaments a menor escala de l'energia eòlica, hidràulica i la biomassa. Aquest model de desenvolupament, però, està abocat a l'esgotament dels recursos fòssils, sense possible reposició, doncs serien necessaris períodes de milions d'anys per a la seva formació.

A partir de la Revolució Industrial i fins als nostres dies, les fonts d'energia més utilitzades han estat els combustibles fòssils, principalment el carbó i el petroli. El carbó s'ha fet servir durant molts anys per accionar les màquines de vapor i les locomotores, i encara avui proveeix moltes centrals termoelèctriques. El petroli entre diversos usos, l'utilitzem per a fabricar plàstics i com a combustible pels vehicles (benzina, gasoil...). L'ús d'aquest combustibles en la producció i consum d'energia provoca un dels més importants impactes ambientals, l'increment de l'efecte hivernacle.

Noves fonts d'energia[modifica | modifica el codi]

La recerca de fonts d'energia inesgotables i l'intent dels països industrialitzats d'enfortir les seves economies nacionals reduint la seva dependència dels combustibles fòssils, concentrats en territoris estrangers després de l'explotació i gairebé esgotament dels recursos propis, els va portar a l'adopció de l'energia nuclear i en aquells amb suficients recursos hídrics, a l'aprofitament hidràulic intensiu dels seus cursos d'aigua.

A la fi del segle XX es va començar a qüestionar el model energètic imperant per dos motius:

  • Els problemes mediambientals suscitats per la combustió de combustibles fòssils, com els episodis de esmog de grans urbs com Londres o Los Angeles, o el escalfament global del planeta.

Les energies netes són aquelles que redueixen dràsticament els impactes ambientals produïts, entre les quals cal citar l'aprofitament de:

  • L'energia solar, el sol produeix llum i calor. Tots els éssers vius necessiten llum solar per viure. I en l'actualitat s'utilitza la llum i la calor del sol per produir energia elèctrica, sobretot en els habitatges.
  • L'energia eòlica, antigament s'usava per moure els objectes, per exemple, els vaixells de vela. Actualment l'utilitzem per produir electricitat. En les centrals eòliques el vent mou les aspes dels molins i aquest moviment es transforma en electricitat.
  • Els riu si corrents d'aigua dolça: energia hidràulica
  • Els mars i oceans: energia mareomotriu
  • La calor de la Terra: energia geotèrmica
  • L'energia del nucli dels àtoms radioactius: energia nuclear
  • La matèria orgànica: biomassa
  • Els combustibles: energia química, els combustibles són materials que poden cremar. La llenya, el carbó i el gas natural són combustibles. Aquests posseeixen energia química: quan cremen es desprenen energia lluminosa i calorífica. Aquesta energia pot transformar-se en moviment quan els combustibles s'utilitzen per al funcionament d'un motor.

Totes elles renovables , excepte l'energia nuclear, per ser el seu combustible principal, l'urani, un mineral.

Pel que fa a les anomenades energies alternatives (eòlica, solar, hidràulica, biomassa, mareomotriu i geotèrmica), cal assenyalar que la seva explotació a escala industrial, és fortament contestada fins i tot per grups ecologistes, ja que els impactes mediambientals d'aquestes instal·lacions i les línies de distribució d'energia elèctrica que necessiten poden arribar a ser importants, especialment, si com passa sovint (cas de l'energia eòlica) s'ocupen espais naturals que havien estat aliens a l'home.

Les fonts d'energia poden ser renovables i no renovables. Les renovables, com el Sol, permeten una explotació il·limitada, ja que la naturalesa les renova constantment. Les no renovables com el carbó, aprofiten recursos naturals les reserves disminueixen amb l'explotació, el que les converteix en fonts d'energia amb poc futur, ja que les seves reserves s'estan veient reduïdes dràsticament.

Classificació de les fonts d'energia[modifica | modifica el codi]

Les fonts d'energia es classifiquen en:

  • Renovables: Poden utilitzar-se de manera continuada per produir energia, bé perquè es regeneren fàcilment (biomassa) o perquè són una font inesgotable (solar)
  • No renovables: Una vegada utilitzades triguen moltíssim temps a regenerar-se.

Aquest tipus de classificació té com a base el ritme de consum d'energia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]