Francesc Antoni Maria de Méan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Antoni Maria de Méan

Francesc Antoni Maria de Méan et de Beaurieux (Saive, 1756 - Mechelen, 15 de gener de 1831) va ser el darrere príncep-bisbe del principat de Lieja i arquebisbe de l'arxidiòcesi Mechelen-Brussel·les del 28 de juliol de 1817 fins a la seva mort al 1831.

Façana principal del Castell de Méan a Saive

Era el nebot del príncep-bisbe Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck. Hoensbroeck va anomenar-lo coadjutor al 1785. A la mort del seu oncle al 1792 va succeir-lo. Quan poc després, el general francès Charles François Dumouriez va ocupar el principat, va fugir cap a Düsseldorf. La seva restauració al 1793 va passar-se en una atmosfera prerevolucionària d'odi. La política conservadora del seu oncle va fomentar un descontentament de la població general molt empobrida i del tercer estat, fart d'ésser sols a pagar impostos. El 1794, en exiliar-se una segona vegada, ara per debò, va acabar la història més que mil·lenària del principat, començat amb Notger a l'any 980.

Quatre vegades durant la seva vida, l'administració del territori del principat de Lieja va canviar de mans: dels prínceps-bisbes al govern revolucionari francès (1795-1804), al Primer Imperi Francès (1804-1815), al Regne Unit dels Països Baixos (1815-1830) i finalment al regne de Bèlgica (1815-……). Durant uns mesos, de setembre de 1830 al gener de 1831, va ser el primer arquebisbe de la jove Bèlgica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja


Precedit per:
Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck
Príncep-bisbe del Principat de Lieja
17921794
Succeït per:
«revolució francesa»