Francesca Cuzzoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesca Cuzzoni

Francesca Cuzzoni (1700 - 1770) fou una soprano italiana.

De jove estudià amb Francesco Lanzi i debutà el 1718 a Venècia. Es féu famosa arreu d'Europa i fou una de les sopranos més sol·licitades a finals del barroc, interpretant diverses estrenes de George Frideric Handel a Londres, on s'instal·là i cantà a la Royal Academy of Music. En més d'una ocasió s'enfrontà a altres cantants dalt de l'escenari, especialment amb Faustina Bordoni.

La Cuzzoni era petita i lletja, i tenia mal caràcter, i a més li mancava absolutament la capacitat d'actriu, així com els castrats tendien a ser alts, adiposos, desmanyats, maldestres (l'absència dels caràcters sexuals secundaris impedia el creixement de la barba i sovint determinava que els pits d'una dona), i no eren actors en absolut. Per contra, la Bordoni era atractiva, i pel criteri dels seu temps, una actriu consumada. Per suposat, les dues dones s'odiaven, i la crisi esclatà el 6 de juny de 1727, durant una representació d'Astianalle, de Bononcini. Incitades pels respectius partidaris que presenciaven l'espectacle (Bordoni era la favorita de la facció de Burlington, i els admiradors de Cuzzoni eren membres del cercle de lady Pembroke), les dues dones s'abraonaren una sobre l'altra i armaren una gran trifurca amb el conseqüent acompanyament de crits i estirades dels cabells. Els diaris es divertiren moltísim, i es publicà un fulletó que relatava cop a cop l'incident: era "la versió completa i autèntica d'una molt horrible sagnant batalla entre Madame Faustina i Madame Cuzzoni". El fulletó proposava que les dues dames lluitessin en públic. Handel era precisament l'empresari aquesta nit. Rugí que la Cuzzoni era un dimoni amb faldilles, que Faustina era "la filla malcriada de Belzebú", i que ambdues eren dues trotadores.

La rivalitat arribà al punt que les representacions acabaven quasi sempre en vertaderes baralles entre els dos bàndols, pel que la Cuzzoni va haver de sortir de Londres, anant a cantar a Viena, de retorn a Itàlia, cantà a Venècia (1730) passà després a Holanda, on l'empresonaren per deutes, tornant a Londres (1748) ja vella i cansada, on no va assolir cap èxit, i retornà a la seva pàtria, morint en la més completa misèria.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesca Cuzzoni
  • Enciclopèdia Espasa, volum núm. 18.