Francisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz

Retrat de Maria Lluïsa de Savoia de Francisco Antonio Meléndez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFrancisco Antonio Meléndez de Rivera Díaz
1682 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Mort1752 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
ArtPintura
MovimentBarroc
Família
FillsLuís Eugenio Meléndez Modifica el valor a Wikidata

Francisco Antonio Meléndez, (Oviedo, 1682Madrid, 1752) va ser un pintor espanyol especialitzat en miniatures i actiu durant el segle xviii.

Biografia[modifica]

S'havia traslladat a Madrid amb el seu germà gran, el també pintor Miguel Jacinto Meléndez per a rebre l'ensenyament artístic en el taller del pintor José García Hidalgo. Mentre que Miguel va romandre a Madrid i va aconseguir ser anomenat el 1712 pintor de cambra de Felip V,[1] Francisco Antonio va viatjar a Itàlia el 1699 a la recerca d'una millor posició, establint-se a Nàpols on es va allistar a la infanteria espanyola, a més a més va seguir els seus estudis d'art i es va casar amb María Josefa Durazo y Santo Padre.[2] Prop de vint anys va romandre Francisco Meléndez a l'estranger, va tornar a Madrid el 1717 junt amb la seva família, dona i tres fills, entre ells Luis Eugenio famoso pintor de natures mortes.[3]

Una vegada a Madrid, va retratar el rei Felip V, la seva esposa i resta de familiars, sembla que va ser del grat del monarca per la qual cosa se'l va nomenar pintor de miniatura reial. Es va dedicar sobretot a pintar miniatures que es col·locaven en joies o es feien servir com a regals per als ambaixadors.[4]

Proyecte per una Acadèmia d'Art[modifica]

Va presentar una petició al rei en 1726 —sense resposta per part del monarca—, d'un projecte per a la creació d'una Acadèmia de Belles Arts amb l'epígraf:[5]

« Primer proyecto de fundación de una Academia de Artes en esta Corte. Año de 1726.
Representación a el Rey nuestro Señor poniendo en noticia de S.M. los beneficios que siguen de erigir una Academia de las artes del Diseño, Pintura, Escultura y Arquitectura, a ejemplo de las que se celebran en Roma, París, Florencia y otras grandes ciudades de Italia, Francia y Flandes; y lo que puede ser conveniente a su RI. Servicio, al lustre de esta insigne villa de Madrid, y honra de la Nación Española.
»
— Por D. Francisco Antonio Meléndez natural de Oviedo, Pintor de sus Majestades, y Altezas.
« Primer projecte de fundació d'una Acadèmia d'Arts a aquesta Cort. Any de 1726.
Representació a el Rei el nostre Senyor posant en notícia de S.M. els beneficis que segueixen d'erigir una Acadèmia de les arts del Disseny, Pintura, Escultura i Arquitectura, a exemple de les que se celebren a Roma, París, Florència i d'altres grans ciutats d'Itàlia, França i Flandes; i el que pot ésser convenient al seu RI. Servei, al llustre d'aquesta insigne vila de Madrid, i honra de la Nació Espanyola.
»
— Per D. Francisco Antonio Meléndez natural d'Oviedo, Pintor de les seves Majestats, i Alteses.

L'escultor reial Juan Domingo Olivieri junt amb el marquès de Villarias, van presentar el 1744 un altre nou projecte a Felip V junt amb una reglamentació per a la fundació d'una Acadèmia d'Arts, aquesta vegada va ser aprovat el 13 de juliol d'aquest mateix any amb el nom de «Junta Preparatoria de l'Acadèmia» i que va ser la que va donar origen l'any 1752 de la definitiva Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.[6]

A Francisco Antonio se'l va nomenar director honorari de pintura. Dos anys més tard el 1746, va proposar i va presentar un dibuix per a la creació d'un gran quadre sobre la fundació de l'Acadèmia, que va ser rebutjat pel viceprotector de l'Acadèmia Tiburcio Aguirre, marquès de Villarias i per la confirmació de rebuig del pintor Louis-Michel van Loo que a més a més d'estar d'acord amb Aguirre, va afegir en el seu escrit: «... més sembla el referit dibuix fet per un principiant que comença a inventar que d'un pintor de setanta anys d'exercici.»[6]

A partir d'aquesta data, van començar els problemes i desacords amb la Junta i un encreuament de cartes, demanant satisfaccions i reconeixement d'haver estat un dels fundadors per part de Francisco Antonio Meléndez, el qual va deixar d'assistir a les seves classes i a les reunions de la Junta. Pel que es va demanar formalment al monarca l'expulsió de l'Acadèmia de Francisco Antonio, l'acceptació reial es va realitzar aquell mateix any 1748.[7]

Referències[modifica]

  1. Rodríguez G. de Ceballos 1992: p. 174
  2. Tufts 1985: p. 10
  3. Verrié/Cirici Pellicer 1948: p. 185
  4. Céan Bermúdez 1800: pp. 115-116
  5. Ruiz Ortega, Manuel. «La escuela gratuita de diseño de Barcelona, 1775-1808» (en castellà). Biblioteca de Catalunya, 1999. [Consulta: 21 agost 2011].
  6. 6,0 6,1 Pérez Köhler 2006: p. 478
  7. Pérez Köhler 2006: p. 479

Bibliografia[modifica]