Fritzscheïta
 Fritzscheïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn2+(UO₂)₂(VO₄,PO₄)₂·4H₂O |
| Epònim | Carl Julius Fritzsche  |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.HB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.HB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.01 |
| Dana | 40.2a.25.1 |
| Heys | 21.4.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Color | marró vermellós, blau-violeta-vermell |
| Exfoliació | perfecta - basal, perfecta |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc marronós |
| Densitat | 3,5 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fzs |
| Referències | [1] |
La fritzscheïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la francevillita. Va ser anomenada en honor de Carl Julius Fritsche (1808-1871), químic alemany.[1]
Característiques[modifica]
La fritzscheïta és un fosfat-vanadat de fórmula química Mn2+(UO₂)₂(VO₄,PO₄)₂·4H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fritzscheïta pertany a «04.HB - V[5+, 6+] Vanadats: uranil Sorovanadats» juntament amb els següents minerals: carnotita, margaritasita, sengierita, curienita, francevillita, metavanuralita, vanuralita, metatyuyamunita, tyuyamunita, strelkinita, uvanita i rauvita.
Formació i jaciments[modifica]
La fritzscheïta va ser descoberta a partir de mostres trobades en dues localitats diferents: la mina Georg Wagsfort, a Johanngeorgenstadt (Districte d'Erzgebirge, Saxònia, Alemanya) i a Nejdek (Districte de Karlovy Vary, Regió de Karlovy Vary, República Txeca). També ha estat descrita a Autun, a Saona i Loira (Borgonya-Franc Comtat, França).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Fritzscheite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2019].