Genista canariensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGenista canariensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN110627649 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereGenista
EspècieGenista canariensis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Vista de la planta
Inflorescència

Genista canariensis és una espècie d'arbust de la família de les lleguminoses.

Descripció[modifica]

Genista canariensis és una lleguminosa on les seves tiges són verdes i piloses. Les fulles es componen de folíols en forma d'ovals de fins a 1 cm de longitud i densament piloses al revers. La inflorescència en forma de raïm té fins a 20 flors grogues brillants. El fruit és una beina lleguminosa d'1 a 2 cm de longitud que conté diverses llavors de color marró fosc.

Pertany al grup d'espècies que les seves flors tenen un pètal estendard pubescent cap a l'àpex. Les branques, fulles i calze són sedosos i els folíols de les fulles són obovats i no intricats. Els llegums posseeixen pèls curts.

Distribució i hàbitat[modifica]

Genista canariensis és nativa de les Illes Canàries, però es troba com a espècie introduïda a Europa, principalment a Espanya, i a altres parts del món, com a Àsia (incloent Índia i Sri Lanka), Austràlia i Amèrica del Nord (Califòrnia i Washington als Estats Units, per exemple).[1][2]

Taxonomia[modifica]

Genista canariensis va ser descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 2: 709–710, l'any 1753.[3]

Etimologia
  • Genista: nom genèric que prové del llatí del qual els reis i reines Plantagenet d'Anglaterra van prendre el seu nom, "planta Genesta" o "plante Genest", en al·lusió a una història que, quan Guillem el Conqueridor es va embarcar rumb a Anglaterra, va arrencar una planta que es mantenia ferma, tenaçment, a una roca i la va ficar en el seu casc com a símbol que ell també seria tenaç en la seva arriscada tasca. La planta va ser l'anomenada "planta ginesta" en llatí. Aquesta és una bona història, però per desgràcia Guillem el Conqueridor va arribar molt abans dels Plantagenet i en realitat va ser Jofré I Grisegonelle que va ser anomenat el Plantagenet, perquè portava un ramet de flors grogues de ginesta al seu casc com una insígnia (genêt és el nom francès de l'arbust de ginesta), i va ser el seu fill, Enric II, el que es va convertir en el primer rei Plantagenet. Altres explicacions històriques són que Geoffrey va plantar aquest arbust com una coberta de caça o que ell la feia servir per assotar-se a si mateix. No va ser fins que Ricard Plantagenet, el pare dels dos reis Eduard IV i Ricard III, que els membres d'aquesta família van adoptar el nom de Plantagenet, i després es va aplicar retroactivament als descendents de Jofré I Grisegonelle com el nom dinàstic.[4]
  • canariensis: epítet geogràfic que fa al·lusió a la seva localització a les Illes Canàries.
Sinonímia
  • Cytisus canariensis (L.) Kuntze
  • Teline canariensis (L.) Webb & Berthel.[5]

Referències[modifica]

  1. «Genista canariensis L. Canary broom». USDA. Plants Profile. [Consulta: 8 març 2010].
  2. Richard White. «Genista canariensis». http://www.ildis.org. ILDIS, International Legume Database & Information, 01-11-2005. [Consulta: 5 abril 2012].
  3. «Genista canariensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 5 abril 2014].
  4. Genista a Nombres Botánicos
  5. «Genista canariensis a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2017].

Bibliografia[modifica]

  1. Perez de Paz, P.L. et al. (1986) Leguminosas forrajeras de lanarias. Tenerife.
  2. Rudd, V.E. (1991) A Revised Handbook of the Flora of Ceylon 7: 108-381.
  3. Cristofolini, G. & Feoli, L. (1993) Personal Communication
  4. Bailey, L.H. & Bailey, E.Z. (1976) Hortus Third. Nova York: Macmillan
  5. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  6. Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
  7. Nair, N.C. & Henry, A.N. (1983) Flora of Tamil Nadu, India Vol. 1
  8. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  9. Hickman, J.C. (ed.) (1993) The Jepson Manual: Higher Plants of California. 1400pp.
  10. Isely, D. (1998) Native & naturalized Leg. of the USA. Brigham Young Univ. Utah
  11. Rothmaler, W. et al. (1982) Exkursionsflora fur DDR... und BRD. Volk, Berlin
  12. Species Plantarum 2:709. 1753
  13. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1] Arxivat 2012-11-06 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]