Giardino dei Semplici
| ||||
| Tipus | Jardí botànic, museu i museu d'història natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Florència (Itàlia) | |||
| Localització | Via P. A. Micheli 3 | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | exposició: 22.030 m² | |||
| Activitat | ||||
| Creació | 1545 (Gregorià) | |||
| Lloc web | msn.unifi.it… | |||
El Jardí dels simples de Florència, en italià: Giardino dei Semplici di Firenze és una secció del Museu d'història natural de la Università degli Studi di Firenze.
Es troba a la Via Micheli 3, 50121, Firenze
Història[modifica]
Fins a l'Edat Mitjana els simples ("semplici") plantes medicinals es conreaven en diversos horts de la ciutat. La paraula "simples" deriva del llatí medieval medicamentum o medicina simplex usada per definir les herbes medicinals. El primer jardí botànic del món occidental va estar a Salern, a cura del metge Matteo Silvatico entre el segle xii i el XIV. De Matteo Silvatico és el Liber cibalis et medicinalis Pandectarum, recull d'informació dels simples.
Cosimo I de' Medici va fundar el 1545 a Florència un jardí acadèmic per als estudiants de la facultat de medicina.
Va ser dissenyat per Niccolò Tribolo i les plantes van ser escollides per Luca Ghini.
Va ser el botànic Pier Antonio Micheli qui va fer d'aquest jardí un lloc d'estudi i de recerca botànica de nivell internacional.
Aquest jardí va resultar greument danyat per la tempesta de 19 de setembre de 2014: s'estima que el 90% del seu patrimoni arbori es va perdre i també gran part de les estructures dels hivernacles.[1]
Té una superfície de 2,3 hectàrees de les quals 1.694 m² són ocupades per hivernacles.
Espècies presents[modifica]
Té prop de 9.000 exemplars de plantes.
S'han de destacar un Taxodium distichum i una Metasequoia glyptostroboides. Una surera, Quercus suber, plantada el 1805 i un teix, plantat el 1720 per Pier Antonio Micheli. També hi ha una Zelkova serrata centenària.
Als hivernacles hi ha plantes exòtiques com la del cafè Coffea arabica, Ravenala madagascariensis, l’Amorphophallus titanum, el bananer Musa × paradisiaca,etc i la col·lecció d'orquídies, plantes carnívores, cactàcies, cicades, cítrics i d'altres.
- Llista parcial d'espècies presents
Notes[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Ordine dei Dottori Agronomi e dei Dottori Forestali della Provincia di Firenze, Guida agli alberi di Firenze, Edizioni Studio GE9, Firenze 1986
- Comune di Firenze, Conoscere Firenze – Ville e giardini, Edizioni GE9, Firenze
- Sara Ferri – Francesca Vannozzi, I giardini dei semplici e gli orti botanici della Toscana, Edizioni 4emme, 1993
- Bencivenni, De Vico Fallani, Giardini pubblici a Firenze dall'Ottocento a oggi, Edifir, Firenze 1998
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giardino dei Semplici |